Autor: Michel Houellebecq (Saint-Pierre, 1958)
Editorial: Anagrama
Any de la primera edició: 2011
Llengua
original:
Francés
Traducció: Jaime Zulaika
Gènere: Novel·la contemporània
Número de pàgines: 377
He descobert a l'autor amb aquest llibre i gràcies a l'Enric que me'l va deixar. Al començament vaig pensar que m'havia fet una mala passada perquè em costava entrar-hi, després vaig veure que es tracta d'un llibre de lectura reposada (he estat més d'un any 😅) però que, l'autor juga bé amb els tempos i quan vol, és àgil i entretingut.
En general, és un llibre que aporta molta informació complementària, sobretot del món de l'art, pel meu gust, una mica massa, però he de dir que no és informació superficial sinó que és ple de contingut força interessant.
M'ha semblat molt original ja que Houellebecq es presenta a ell mateix com a personatge d'una manera crítica i, a vegades irònica. Descriu la seva pròpia mort, molt artística també, amb Jackson Pollock pel mig, un artista expressionista que m'agrada molt i que vaig descobrir gràcies als meus fills (i les seves mestres) quan feien P3 (per cert, aquest any m'han fet descobrir a la Yayoi Kusama i també és molt del meu estil).
Els personatges m'han semblat tots molt solitaris i, tot i que tenen èxit a la vida, tristos i buits. Plens de tòpics però que entenc que és part de la crítica que l'autor fa d'uns certa classe social, gent amb molts diners però amb molta buidor interior.
M'ha sorprès, i agradat molt, la tercera part que converteix la lectura en tot un thriller. Aquestes últimes pàgines les he devorat i he gaudit molt llegint-les.
No sabria si recomanar-vos el llibre o no fer-ho. Com us he dit és una lectura densa, tot i que molt interessant, plena d'informació i que, tot i que ja he estat un any llegint-lo podia haver-ne passat més si hagués volgut informar-me de totes les referències que es van durant el llibre. Trieu vosaltres mateixes, us animeu?
Algú de per aquí ha llegit a l'autor? Quina ha sigut la vostra impressió?
Sinopsis:
Si Jed Martín, el protagonista de esta novela, tuviera que contarles la historia, quizá comenzase hablándoles de una avería del calentador, un 15 de diciembre. O de su padre, arquitecto conocido y comprometido, con quien pasó a solas muchas noches navideñas.
Evocaría, desde luego, a Olga, una rusa muy bonita, a la que conoce al principio de su carrera en la exposición inaugural de su obra fotográfica, consistente en los mapas de carreteras Michelin. Esto sucede antes de que llegue el éxito mundial con la serie de «oficios», retratos de personalidades de todos los sectores (entre ellas el escritor Michel Houellebecq), captados en el ejercicio de su profesión.
También debería referir cómo ayudó al comisario Jasselin a dilucidar un caso criminal atroz, cuya aterradora puesta en escena dejó una impronta duradera en los equipos de la policía. Al final de su vida, Jed alcanzará cierta serenidad y ya sólo emitirá murmullos.
El arte, el dinero, el amor, la relación con el padre, la muerte, el trabajo, Francia convertida en un paraíso turístico son algunos de los temas de esta novela decididamente clásica y abiertamente moderna.
Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu bloc:
https://avegadesllegeixo.blogspot.com/
I per Instagram a:
@emazab
@avegadesllegeixo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada