Pàgines
- La biblioteca
- Carta de serveis de la biblioteca
- Agenda d'activitats
- Novetats
- Club de lectura
- Club de lectura infantil
- Hora del conte
- Lletres en Viu
- LiceuBIB
- Llegir el Teatre
- Biblioteques amb DO
- Contes amb la Glòria
- Endevina el mot amagat
- Premi Narrativa Breu d'Artesa de Segre
- Espai BookCrossing
- Joan Maluquer i Viladot
dijous, 22 de desembre del 2016
dimecres, 21 de desembre del 2016
BONES FESTES!!
L'equip de la Biblioteca Municipal Joan Maluquer i Viladot d'Artesa de Segre us desitja unes molt BONES FESTES!!
El 2016 ha estat l’any Ramon Llull amb motiu del setè centenari de la seva mor.
El mallorquí Ramon Llull
fou, en molts sentits, un personatge excepcional. Destacà en moltes
matèries. És considerat el creador del català literari i la figura més
destacada de la cultura catalana de tots els temps.
La seva obra ha tingut una enorme influència entre grans pensadors.
I en homenatge ha aquest autor us oferim aquest poema de Nadal, Jesús, petit infant.
Text original:
Jesucrist, Sènyer, ah si fos
en aquell temps que nasqués vós
e vos vesés infant petit,
vostres carns nues e poc llit,
pobre de draps, ple de bondat!
Ah! con fóra enamorat
en vos veser, venir, tocar
e contra ergull contrastar,
veent lo rei del cel e el tro
jaer en paubre lliteló!
Ah, qui fos en cell temps nuirit
que Jesús fo infant petit,
e com tots jorns ab ell anàs,
ab ell estés, ab ell jugàs!
Jesucrist, Senyor, tant de bo hagués viscut
en aquell temps en què vós vau néixer
i poder-vos veure com a un petit infant,
amb la vostra nuesa i l’humil llit,
pobre de roba, ple de bondat!
Ah! Com estaria d’enamorat
de contemplar-vos, poder venir i tocar-vos,
i fer front a l’orgull,
veient el rei del cel i el tro
jaure en un pobre llitet!
Ah, qui pogués ser en aquell temps
en què Jesús fou un petit infant,
cada dia me n’aniria amb ell,
amb ell m’estaria, amb ell jugaria!
Poema procedent del llibre “Poesies” de Ramón Llull,
pàg. 48. Col·lecció Els Nostres Clàssics, vol. 3, Ed. Barcino, Barcelona
1928.
Traducció realitzada per David Pagès.
Traducció realitzada per David Pagès.
Etiquetes de comentaris:
Ajuntament d'Artesa de Segre,
Artesa de Segre,
biblioteca d'Artesa de Segre,
Biblioteca Joan Maluquer i Viladot,
felicitació Nadal
dijous, 1 de desembre del 2016
REUNIÓ CLUB DE LECTURA DE LA BIBLIOTECA - Desembre 2016
El dimecres 14 de desembre de 2016 a les 20:00h,
ens reunirem a la biblioteca per parlar del llibre que hem llegit aquest mes.
Títol: La festa de la insignificança
Autor: Milan Kundera
Editorial: Tusquets Editors
Idioma: Català
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-838-3932-4
Biografia Milan Kundera
Sinopsi
Una desenfadada visió del món que recull l'essència de tota la narrativa de Kundera.
Projectar una llum sobre els problemes més seriosos i alhora no pronunciar una sola frase seriosa, estar fascinat per la realitat del món contemporani i alhora evitar tot realisme, així és la festa de la insignificança. Qui conegui els llibres anteriors de Kundera sap que no són en absolut inesperades en ell les ganes d'incorporar en una novel·la una cosa «no seriós». A La immortalitat, Goethe i Hemingway passegen junts durant molts capítols, xerren i s'ho passen bé. I a La lentitud, Vera, l'esposa de l'autor, diu al seu marit: «Tu m'has dit moltes vegades que un dia escriuries una novel · la que no hi hauria cap paraula seriosa? T'ho adverteixo: vés amb compte: els teus enemics aguaiten ». Però, en lloc d'anar amb compte, Kundera realitza per fi plenament en aquesta novel · la el seu vell somni estètic, que així pot veure com un sorprenent resum de tota la seva obra. Quin resum. Quin epíleg. Quina riure inspirada en la nostra època, que és còmica perquè ha perdut tot el seu sentit de l'humor. Què pot encara dir-se? Res. ¡Lean!
Projectar una llum sobre els problemes més seriosos i alhora no pronunciar una sola frase seriosa, estar fascinat per la realitat del món contemporani i alhora evitar tot realisme, així és la festa de la insignificança. Qui conegui els llibres anteriors de Kundera sap que no són en absolut inesperades en ell les ganes d'incorporar en una novel·la una cosa «no seriós». A La immortalitat, Goethe i Hemingway passegen junts durant molts capítols, xerren i s'ho passen bé. I a La lentitud, Vera, l'esposa de l'autor, diu al seu marit: «Tu m'has dit moltes vegades que un dia escriuries una novel · la que no hi hauria cap paraula seriosa? T'ho adverteixo: vés amb compte: els teus enemics aguaiten ». Però, en lloc d'anar amb compte, Kundera realitza per fi plenament en aquesta novel · la el seu vell somni estètic, que així pot veure com un sorprenent resum de tota la seva obra. Quin resum. Quin epíleg. Quina riure inspirada en la nostra època, que és còmica perquè ha perdut tot el seu sentit de l'humor. Què pot encara dir-se? Res. ¡Lean!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)