Autora: Montserrat
Roig i Fransitorra (Barcelona, 1946-1991)
Editorial: Edicions
62
Any de la primera edició: 2021
Llengua original: Català
Gènere: Novel·la
contemporània
Nombre de pàgines: 160
Enguany la Roig hauria fet 75
anys i Tramoia Produccions Culturals ha impulsat un homenatge a la seva figura
i a la seva obra. Gràcies a ells descobreixo la seva prosa d'una manera conscient,
doncs l'havia llegit abans però sense tenir consciència del que estava llegint.
En aquest llibre, l'Espardenya
surt del paradís que li havia creat el seu avi i descobreix el món real. Aquest
món real, com en moltes novel·les de Montserrat Roig, és Barcelona.
M'ha captivat aquesta prosa.
La incertesa de l'Espardenya en sortir al món ha sigut la meva, tot i que les
nostres realitats són molt diferents he empatitzat molt amb ell. El personatge
pateix una gran evolució des de que deixa enrere la seva idíl·lica llar, ja que
la realitat històrica que es troba és la Barcelona del franquisme.
En algun lloc he llegit que la
ficció en Montserrat Roig se centra a Barcelona i fa del seu barri, l'Eixample,
tot un món literari. Les seves novel·les donen testimoni de la quotidianitat. I
en aquesta també és així i, a més, de ser reflexiva.
Em recomaneu altres llibres
seus?
"-Mai no m'has donat cap
disgust. Espero que, a fora, faràs el mateix. No t'agradarà gaire el que
veuràs. No busquis respostes, no les trobaràs".
"No creieu, doncs, que
les coses poden tenir un llenguatge poètic?".
"Ells es miraren moltes
vegades als ulls, i es feren tants besos que no es poden comptar. No
n'estalviaren ni un. Perquè, quan acabaven un bes, ja l'enyoraven".
"Esperava l'hora de
l'alba per contemplar el matí que s'aixecava, i es deia, la nit ha mort,
aquesta nit ha mort i no tornarà mai més, i tu ets viu entre els vius, però
allunyat de les persones".
Sinopsi:
«Per a tu construiré un petit
paradís. I totes les veus que hi sentiràs et seran melodioses». Amb la voluntat
expressa d’allunyar el seu net dels mals del món, Malagelada confina des del
naixement l’Espardenya al domicili familiar del passeig de Gràcia i s’assegura
que només rebi notícia de les accions humanes bondadoses i que visqui envoltat
de coneixements.
La concepció distorsionada de
l’exterior en què creix, però, té conseqüències importants quan l’Espardenya,
un noi sensible i condicionat per una gran lletjor, decideix sortir al carrer
per anar a la universitat. Allà topa de ple amb el món real —els amics, el
moviment estudiantil, l’amor, la pobresa—
i ha d’afrontar la distància entre el bé i el mal, la veritat i la
mentida, l’ideal i la realitat.
A La veu melodiosa (1987),
Montserrat Roig, amb un to simbòlic i un gran alè poètic, indaga en la
consciència individual i col·lectiva a partir d’un personatge universal,
l’Espardenya —barreja del Càndid volterià, del príncep Mixkin de Dostoievski i
del Job bíblic—, una novel·la original i única en la seva trajectòria.
"Novel·la original, única
en la trajectòria de Montserrat Roig. L'autora va buscar i trobar una nova
forma de narrar el mal que hi ha darrere els genocidis, l'extermini, la
injustícia que clama al cel, l'horror tan incommensurable com el mateix Déu i
el miracle de seguir creient per tornar a crear una vegada més, encara
millor." Betsabé Garcia
Si
voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer
al seu bloc:
https://avegadesllegeixo.blogspot.com/
I per
Instagram a:
@emazab
@avegadesllegeixo
