Divendres 16 de març
de 2018
19.00 hores
Àrea Activitats
Biblioteca
La
Matemàtica de la Història és una teoria
desenvolupada per Alexandre Deulofeu en la primera meitat del segle XX. Els
primers trets els va començar a concretar durant els anys trenta amb el seu
llibre “Catalunya i l’Europa futura”, però no va ser fins als anys quaranta
quan va perfilar totalment el seu contingut.
Afirmà
que les civilitzacions i els imperis passen per uns cicles equivalents
als cicles naturals dels éssers vius. Cada civilització pot arribar a viure
tres cicles de 1.700 anys cadascun. Compresos a dins de les civilitzacions, els
imperis tenen una durada mitjana de 550 anys. Afirmà que mitjançant el
coneixement dels cicles es poden evitar les guerres, considerades
innecessàries, fent que els processos esdevinguin pacífics en lloc de violents.
Alexandre Deulofeu (L’Armentera, 1903 – Figueres 1978), farmacèutic i
químic és conegut especialment per les seves aportacions singulars en la
concepció de la historiografia com a creador d‘una visió innovadora a partir
d’una teorització sobre els cicles històrics.
ALGUNES DE LES PREVISIONS CONFIRMADES
1934. Deulofeu
apunta la desfeta de Iugoslàvia “El règim iugoslau que manté sotmesos els
croats trontolla perillosament, i no tardarem a veure’l transformat en dues o
tres repúbliques completament independents o bé confederades.» El 1991
s’independitzen Eslovènia, Croàcia i Macedònia. El 1995 ho fa Bòsnia i
Hercegovina i el 2006 Montenegro.
1934. Deulofeu
augura la descolonització d’Egipte i l’Índia, esdevingudes els anys 1936 i 1948
respectivament.
1941. Deulofeu
assegura que Hitler perdria la
II Guerra Mundial. El 1945 el nazisme és derrotat.
1948. Deulofeu
prediu que la pèrdua de les colònies franceses: «França acaba d’entrar en
la fase decadent. A partir d’aquest moment l’imperi francès anirà perdent
gradualment totes les seves colònies, mentre que en el seu interior l’anarquia
i la guerra civil faran presa de la nació francesa.» Algèria, Indoxina,
Tunísia i Marroc. Totes s’independitzarien entre 1956 i 1962.
1951. Deulofeu vaticina
que al voltant de l’any 2000, l’URSS es desintegrarà en multitud d’estats
eslaus. “El comunisme, a excepció dels pobles satèl·lits que ja es
troben avui sota la seva influència, no s’implantarà a cap altre poble
d’Europa. L’URSS, en lloc de seguir una via imperialista, va cap a la desintegració.” El
31 de desembre de 1991, l’URSS desapareix.
1951. Deulofeu
assegura que la fase d’ocupació aliada a l’Alemanya Occidental s’acabarà abans
de cinc anys. El 1955 la
República Federal d’Alemanya restableix oficialment la seva
sobirania.
1970. Deulofeu
aconsella als Estats Units d’Amèrica la retirada de Vietnam. “I posats a fer
recomanacions als països que encara no coneixen la llei de la història,
aconsellaríem als Estats Units que sense més espera abandonin la lluita del
Vietnam i retirin les seves tropes de l’Àsia, perquè contra la Xina no hi tenen res a
fer.” Els EUA es retiren de Vietnam el 1973.
1974. Deulofeu prediu
que el Mercat Comú (actual UE) restarà sota hegemonia germànica a partir d’una
Alemanya ja unificada. El Mur de Berlín cau el 1989.
PREVISIONS ANUNCIADES
La Matemàtica
de la Història,
com ha quedat demostrat a l’apartat de prediccions ja completes, ha anat
concretant amb exemples constatables la seva validesa. Però un cop conegudes
les certeses impactants com ara les referides a la caiguda de la Unió Soviètica o la
reunificació alemanya, per posar només uns exemples, què ha de venir ara? Aquí
teniu, per territoris, els fets més destacats dels temps que vénen:
EUROPA
Comencem pel fet més proper que no és altre que la desintegració de l’Estat
espanyol al voltant de l’any 2029. Lluita aferrissada entre el poder centralitzador
i els pobles hispànics/ibèrics que volen tornar al règim de llibertat que han
gaudit en les anteriors èpoques de fraccionament. El procés sobiranista català
només és un símptoma de tot el que passarà en els anys vivents a l’Estat
espanyol.
En relació als pobles nòrdics continuaran un camí aliè a la realitat
europea, ja que es troben en la fase de fragmentació demogràfica del segon cicle
històric i demostraran, per tant, la seva autonomia i singularitat.