DIVENDRES. 17 DE JULIOL DE 2015 A LES 21:00 hores
Àrea d'Activitats de la Biblioteca
Daniel Arbós debuta amb una novel·la escrita a raig i amb la
voluntat de fer-nos riure, al mateix temps que ens ofereix un retrat de
la generació dels 30.
El protagonista de ‘Deu top-models i una boja que parla sola’
(RBA-LaMagrana), l’Eduard té 31 anys,treballa en una revista mèdica
escrivint articles sobre els beneficis de determinats medicaments o
malalties i acaba de trencar amb la seva parella.
A partir d’aquest moment es troba en una
situació difícil que el porta a un estat de desànim i baix d’autoestima
‘’Si a la mateixa parada de metro pugen una desena de models estupendes i
una boja que parla sola i fa pudor, no cal patir; aquesta serà la que
s’asseurà al meu costat. És una llei universal’’
Amb l’única companyia d’una Martina Klein
de cartó a mida real Eduard intentarà redreçar la seva situació. Primer
haurà de compartir pis i després animat pels seus amics i també la seva
germana bessona, ‘buscar una parella’, malgrat no estar gaire
interessat ni inspirat ‘’quina mandra haver-me de tornar a posar al
mercat, haver de pensar frases enginyoses, haver de semblar interessat.
Quina mandra haver de fer activitats que no m’interessen, haver de
conèixer gent, haver de fer amics’.
Davant
de l’obsessió del seu entorn perquè trobi una nova parella, l’Eduard es
veu avocat a iniciar tot un seguit d’activitats per aconseguir aquest
propòsit; com apuntar-se a una tast de vins, fer de casteller o
registrar-se en una pàgina de contactes a internet. ‘Vaig estimar-me més
ser pràctic i triar l’activitat en la qual fos més probable la
presència de noies bufones. Després d’un procès d’eliminació de
candidatures em van quedar la fotografia i el tast de vins i em vaig
decantar per la segona: no tinc càmera ni un duro per comprar-me’n
una.’’
‘Deu top-models i una boja que parla
sola’ és una novel·la actual on destaquen uns diàlegs potents que en
algunes ocasions es transformen en cops de puny.
Potser per aquests cops directe, la
novel·la repeteix un fragment del poema ‘No volveré a ser joven’ de
Jaime Gil de Biedma on diu ‘Que la vida iba en serio, uno lo empieza a
comprender más tarde’.
La generació de Daniel Arbós i la que
recrea a la novel·la viu en una situació d’incertesa marcada per la
situació socioeconòmica i per aquest motiu també apareixen a la novel·la
qüestions referents a l’atur i la precarietat laboral.
Tots intenten buscar la felicitat i amb
prioritats diferents. Per alguns la felicitat és formar una família i
tenir fills, però per l’Eduard aquest tipus de felicitat no estaria en
el seu objectiu ‘’De petits són tan macos que tel’s menjaries i de grans
penses ‘perquè no me’ls vaig menjar. Les teves nenes perquè tenen dos
anys, espera’t que et tornin borratxes a les sis del matí o que et
portin un tio bavós a casa. I no et dic res de quan arribis a vell, que
estaran esperant que et moris per repartir-se l’herència’
Arribats als 30 un s’adona que la vida va en serio i ja ens trobem massa lluny dels 20 i massa a prop dels 40.