dimarts, 24 d’abril del 2018

NOVA ADREÇA DE CORREU ELECTRÒNIC DE LA BIBLIOTECA

EXPOSICIÓ DE PINTURA d'en "Tines" Inquietuds paisatgístiques

Del 27 d'abril al 25 de maig de 2018
Àrea Activitats Biblioteca

INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ 
Dijous 3 de maig de 2018 a les 19.00 hores


El paisatge és una porció d'espai caracteritzada per una combinació d'elements físics, ecològics, biològics, històrics que s'influeixen entre si per configurar l'aspecte que té aquella porció d'espai que estem mirant.
 
Toni Martínez Farré “Tines” (Sabadell, 1957) inicia els estudis d’art a l’Escola Industrial i d’Arts i Oficis de Sabadell en l’especialitat de ceràmica, juntament amb Agustí Puig i tenint com a mestre Josep Maria Brull i Pagès. No és fins que es trasllada a Igualada, el 2004, que es proposa pintar, corprès per la llum de l’Anoia i la Segarra.  En aquest període, assessorat per el pintor Antoni Borrell i Pujol, a Artesa  inicia una nova etapa creativa.

Exposicions individuals:
2015 Llegim..?   (Igualada)
2016 Tasta Lletres  (Cervera)
2016 Casa Usher   (Barcelona)
2017 Slavia   (Borges Blanques)
2017 Fundació Mil.lenari (Vic)
2018 JMMorrós (Igualada)
Col.lectives:
2016 Sala Rusiñol  (Sant Cugat del Vallès)
2017 Abartium  (Calldetenes)
2017 XXII Mostra Internacional D’art Contemporani  (Fundació Claret Barcelona)
2017 XXIII Circuit Artistic Contemporani  (Montesquiu)


Una mirada sincera
Vaig conèixer l’Antoni Martínez ara deu fer una mica més de dos anys. Érem sota la gran figuera del jardí i em va explicar que no feia gaire que es dedicava de manera assídua a la pintura.

Amb tot, les primeres pintures que vaig poder observar ja traspuaven frescor, alegria, desimboltura. Mantenien la figuració com a forma bàsica d’estructuració, però s’hi endevinava una tendència a la taca, a una certa abstracció. Els colors es suportaven els uns als altres per produir una llum intensa. La pinzellada i la taca amples disposaven l’espai de manera segura, neta, clara. Cada cosa era al seu lloc. Res no hi mancava. Res no hi sobrava.

L’evolució ha estat ràpida i en poc temps, en les obres següents, la importància del color i la taca prenen força. Mai no deixa de compondre a partir de la figuració, però deixa pas al predomini de l’abstracció fins a desembocar en l’etapa actual en què aquesta impregna tot l’espai pictòric. Ha estat una evolució ferma, possiblement influïda pels seus mestres o l’observació d’altres pintures, però sense deixar de banda en cap moment un segell personal.

Miró deia que hi ha dues menes de pintura, la bona i la mala pintura. Quan era professor de Belles Arts a Barcelona, la meva preocupació era que als alumnes no els condicionessin en excés en una tendència, una visió de l’art, determinada. Era perillós. Les modes i els prejudicis intel·lectuals o ideològics podien malmetre el tarannà genuí de l’alumne, la seva frescor i espontaneïtat.

Els deia que obrissin les portes i les finestres de la ment i s’alliberessin de la repressió interior i de la pressió externa; que tot fent feina es deixessin anar, que creguessin en ells mateixos. La creativitat i la imaginació arribarien soles. Amb la desinhibició, fins i tot la tècnica es conforma per ella mateixa.

Hi ha qui vol intel·lectualitzar l’art. A mi em sembla, no obstant, que la pintura, com la música, no necessita les paraules. No importa l’estil, no importa el discurs intel·lectual. L’honestedat i la fidelitat al propi sentiment és el que dona força a la creació. La pintura és emoció, parla amb el sentiment; sinó, crec jo, és una altra cosa.

Poques vegades he vist algú que treballés seguint aquests principis, des de tan aviat, amb tanta honestedat. La seva evolució ha estat resplendent, gairebé un miracle fruit de la sinceritat. En Toni té un do natural per la pintura, per la composició i, sobretot, pel color. En poc temps ha passat d’una composició i figuració, diguem-ne clàssica, a una estructuració gairebé abstracte plena de suggeriments. Ha assolit una maduresa pregona gràcies al treball, evidentment, però, sobretot, a la seva capacitat de deslliurar-se dels prejudicis, dels lligams, i de connectar amb el sentiment.

L’emoció impregna la seva tasca i el color n’és l’ariet.

Malgrat la distància expressiva que els separa, estic convençut que Joan Miró, tot observant les obres d’aquest pintor novell d’edat avançada, no dubtaria en assenyalar-les amb l’epítet «bona pintura».

Francesc Viladot


dimarts, 10 d’abril del 2018

REUNIÓ CLUB DE LECTURA DE LA BIBLIOTECA - abril 2018

El dimecres 25 d'abril de 2018 a les 20.00 hores, ens reunirem a la biblioteca per parlar del llibre que hem llegit aquest mes:

Títol: El gran Gatsby

Autor:  Francis Scott Fitzgerald  

Editorial: Anagrama

Traducció: Justo Navarro
Idioma: Castellà

Pàgines: 200
ISBN: 978-84-339-7574-4 

 

Biografia Francis Scott Fitzgerald

 

Sinopsi 

Ningú no coneixia ben bé qui era Gatsby. Alguns deien que havia estat espia dels alemanys durant la guerra del 14; d'altres, que estava emparentat amb una de les famílies reials d'Europa. Però ningú no l'avantatjava en la seva esplèndida hospitalitat. Les festes més meravelloses tenien lloc en la seva superba mansió de Long Island. La ironia d'aquesta façana fabulosa era que ell l'havia bastida no pas per impressionar el món, els amics o l'esposa, sinó per impressionar una noia que ell havia estimat, una noia que era el seu somni, la seva il·lusió...

El proper llibre que llegirem al Club de Lectura de la Biblioteca serà “Nosaltres dos" de Xavier Bosch.

divendres, 6 d’abril del 2018

REVETLLA DE SANT JORDI - Pedrolo 100 anys!



Divendres 20 d’abril de 2018
19.00 hores
Àrea Activitats Biblioteca

La biblioteca d’Artesa de Segre s’implica un any més en la Revetlla de Sant Jordi, que esdevé una convocatòria excepcional, festiva, participativa, amb activitats culturals per a tothom a l’entorn de la lectura i les biblioteques. 

És un projecte impulsat pel Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i aquest any arriba a la sisena edició.

Aquest any i coincidint amb el centenari del naixement de Manuel de Pedrolo, i de la mà d’Anton Not i de membres del Grup de Teatre d’Artesa, sota la direcció de Joan Roca, us proposem un recorregut per la vida i l’obra d’aquest escriptor lleidatà.

Manuel de Pedroloi Sánchez de Molina (poeta, dramaturg, contista, novel·lista, articulista, traductor) va néixer a l'Aranyó (Segarra) l’any 1918 i va morir a Barcelona el 1990. El Govern de la Generalitat ha aprovat el centenari del seu naixement com a commemoració oficial de l’any 2018.

Manuel de Pedrolo és un dels escriptors més prolífics i fecunds de la història de la literatura catalana. Autor de més de 120 obres, va conrear tots els gèneres: teatre, poesia (inclosa la poesia visual), narrativa breu, novel·la (amb més de 70 títols), diaris, articles en premsa. Entre 1963 i 1970, va dirigir la col·lecció de novel·la policíaca “La Cua de Palla”.

La seva intenció era normalitzar a tots els nivells la literatura en llengua catalana, la qual cosa volia dir acostar-la a tot tipus de lectors. Per això va experimentar amb totes les possibilitats, des del “negre” a la ciència-ficció, la novel·la eròtica o el teatre de l’absurd. També per aquest motiu la seva tasca com a traductor (va traduir nombroses obres d’autors contemporanis anglosaxons i francesos) resulta d’una gran importància.

La Revetlla de Sant Jordi es consolida i s’estén ràpidament arreu del territori: a l'edició de 2017 hi van participar 7.500 persones a les 214 activitats que van organitzar les 138 biblioteques d'arreu de Catalunya que es van sumar al projecte.

Per les condicions excepcionals del calendari, la Revetlla de Sant Jordi 2018 se celebrarà el divendres 20 d'abril. 

dilluns, 2 d’abril del 2018

PRESENTACIÓ LLIBRE - Dia 0 d'Ivan Balagueró

Divendres 13 d'abril 
20.30 hores
Àrea Activitats Biblioteca

L'Ivan Balagueró i Masanés ens presentarà el seu primer llibre acompanyat de la Neus Mora, el Francesc Balagueró, el Joan Cebrian, el Guillem Moreno, el Marc Serentill i la Núria Burgada.

La novel·la galopa entre la realitat i la ficció. Entre la fina línia que separa l'alegria de la tristesa i, fins i tot, la vida de la mort.

Narra la història d'una parella, aficionats als esports de muntanya, que sofreixen un accident escalant una elegant paret calcària. Se'ls enganxa la corda, rellisquen i cauen al buit. Per sort, la caiguda s'atura en una lleixa. Ell, veient que segueix viu, observa la seva parella, penjada de la corda, immòbil. No respon.

Truca al cos de rescat de la zona i els vénen a buscar en helicòpter. Ella ha mort en l'accident.

L'escalada, l'alpinisme i el descens de vertigen on buscava els seus límits s'han acabat. Ara, res li importa. Tan sols, la pèrdua de la seva estimada.

Recuperat físicament i anímicament, un bon dia, després d'un període de canvis i entrenaments pel Pirineu català, decideix tornar a escalar la paret en què va perdre la seva parella. Es diu a ell mateix que, si l'escala, podrà seguir endavant i ser lliure.

Així, comença l'ascens i, al bell mig de la roca, sent la seva veu. Amb l'ensurt, quasi cau. De nou, a punt d'arribar (a falta d'una vintena de metres), la torna a sentir i, aquest cop, desprevingut de qualsevol lloc on agafar-se, cau. Però...

Acompanya en Roc en aquest trepidant dilema humà entre viure reclòs en el sofriment de la mort o viure la vida com si no hi hagués demà.


"Aquest llibre és un cant a la vida i a viure-la en plenitud dia a dia"

 Núria Burgada i Burón