Joan Maluquer i Viladot

Joan Maluquer i Viladot (Barcelona, 3 de setembre de 1856 – 12 de juliol de 1940) fou un polític i jurista català, fill del jurista i alcalde de Barcelona Salvador Maluquer i Aytés i Rosa Viladot de Masvell d’Agramunt.

Joan Maluquer i Viladot era conegut a Artesa de Segre com "Don Juanito".

INFANTESA I JOVENTUT
En la seva infantesa i joventut, viu intensament les actuacions polítiques del seu pare, que li serviran d’exemple i estímul en el camí de la política.

El pare, en Salvador, té una vida política molt activa. En 1836, al iniciar-se el domini dels lliberals i constituir-se la primera Diputació Popular de Lleida en forma part com a Diputat, i en 1843 és nomenat Governador Civil de Lleida. Però, un any més tard s’ha d’exiliar a França.

En 1861 surt elegit Diputat per les districtes de Tremp, Solsona i Viella. És President de la Diputació Provincial de Barcelona entre els anys 1864-66, 1871-72 i 1874-75.
El seu fill, en Joan Maluquer i Viladot, assisteix amb entusiasme a tots els actes de preses de possessions i actuacions corresponents, i el formà i orientà per a seguir en el camí de la política, i continuar amb l’exemple que li donà el seu pare.
VIDA POLÍTICA
Es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona el 1875. Implicat de jove en el moviment catalanista, va col•laborar a "La Renaixença" i fou secretari del Primer Congrés Catalanista (1880). Políticament, inicialment fou influït per Germán Gamazo y Calvo, i milità al Partit Conservador, atret per Antoni Maura i Montaner. Amb aquest partit fou escollit regidor de l'ajuntament de Barcelona i diputat pel districte de Terrassa-Sabadell a les eleccions generals espanyoles de 1886 i pel de Solsona a les eleccions generals espanyoles de 1893, 1896 i 1898. Des del seu escó defensà l'especificitat i vigència del dret civil català. Posteriorment fundà la Federació Monàrquica Autonomista i fou senador per la província de Lleida el 1903-1905 i diputat per Tenerife a les eleccions generals espanyoles de 1907.
Després ocupà diversos càrrecs com a jurista, com el de fiscal del Tribunal Suprem d'Espanya, degà del Col•legi d'Advocats de Barcelona i Secretari de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya. El 1930, poc abans de la proclamació de la República, fou nomenat president de la Diputació de Barcelona, des d'on lliurà el poder a Francesc Macià quan aquest proclamà la República Catalana el 14 d'abril de 1931. Després ingressà a la Lliga Catalana i fou president de la comissió encarregada de redactar l'apèndix del dret català al codi civil espanyol. El 1935 fou President interí de la Generalitat de Catalunya.
Durant la Segona República deixà la política i fou membre del consell d'administració de l'empresa Fomento de Obras y Construcciones. En esclatar la guerra civil espanyola es va aixoplugar a Ocata, i el 1937 marxà a Marsella i després a París amb un salconduit signat per Josep Tarradellas. El 1938 anà a Sant Sebastià, on va topar amb Severiano Martínez Anido pel seu anticatalanisme. Aleshores s'establí amb la seva família a Pamplona fins al 1939, quan va tornar a Barcelona, on va morir un any més tard.

També conreà el teatre, la novel·la i els llibres de viatges, alhora que col·laborà en la Renaixença.
VINCLES AMB ARTESA DE SEGRE I COMARCA
La família Maluquer és originària d’Alentorn, on encara hi ha una casa que es coneix com a ca la Maluquera.

Era una família molt vinculada amb canal d’Urgell des de la seva construcció, i en Joan Maluquer i Viladot en fou el President durant molts anys.
Durant l’estada del Rei Alfons XIII a Barcelona, al maig de 1930, aquest visita el Canal d’Urgell, i baixa en barca des de la pressa del Canal fins a la Peixera, que era propietat de Joan Maluquer i Viladot, “Don Juanito”. Una placa en la façana de la casa recorda la visita del Rei, la del President de la Diputació de Barcelona i la del President del Canal d’Ugell, el 30 de maig de 1930.
La carretera que va del Pont d’Alentorn fins a Collfred es va realitzar gràcies a una intervenció seva. Va ser inaugurada el 1928; sempre havia comentat “Jo hi faré passar el rei per aquesta carretera”.
OBRES
• Teatre català: estudi històrico-crític (1878)
• Aborígens catalans (1880),
• Derecho civil especial de Barcelona y su término (1889)
• Recuerdos de una excursión a Dinamarca y Suecia (1907)
• Recuerdos de un viaje a Canarias (1908),
• El dominio del espacio en sus relaciones con el derecho (1911)
• La physionomie et la valeur sociale du droit catalan (1923)
• Records d'un viatge al Senegal (1928),
• Les meves noces d'or amb el molt il•lustre Col•legi d'Advocats de Barcelona (1929)
• Per a construir la Regió Catalana (1929)
• Una mica d'història (La catalanitat de la darrera diputació provincial de Barcelona) (1934)

ENLLAÇOS
Subscriure's a: Missatges (Atom)