Editorial: Edicions 62
Any de la primera edició: 2021
Llengua original: Català
Gènere: Novel·la contemporània
Nombre de pàgines: 272
Tot i que he llegit algun altre llibre de l'autora, mai havia fet una ressenya. Els seus llibres, o com a mínim els que he llegit, sempre parlen de la dona musulmana i la seva identitat.
En aquest cas es centra en l'alliberament, o en la lluita per aquest alliberament, d'una noia musulmana que viu en un barri de la perifèria de Barcelona. Vol trencar amb les convencions imposades per la seva cultura i ser acceptada en la societat en que viu.
No és un camí fàcil, i així ho detalla El Hachmi en el llibre. Ens explica com és créixer en l’islam, com afronten les dones l'adolescència. Ens posa en context a través del feminisme, però ens explica que aquest feminisme s'ha de valorar depenent del context, el que no voldries per tu no ho has de desitjar per altres.
M'agrada veure aquesta realitat a través dels ulls de l'autora, ja que és la que ella a viscut en primera persona i, per tant, n'és coneixedora. No tinc tan clar que totes les dones musulmanes pensin igual que ella, però de veritat m'agradaria saber què en pensen.
Si alguna noia musulmana ha llegit els llibres de l'autora m'agradaria saber la seva opinió. Si voleu, me la podeu fer arribar a través d'un missatge.
Sinopsi:
Dilluns ens estimaran explica la història d’una jove que vol ser lliure i feliç. Les circumstàncies en què viu, però, són complicades. Un entorn opressiu, del qual no li serà fàcil sortir sense haver de pagar un preu molt alt, marca el seu present i potser el seu destí.
Tot comença el dia que coneix una noia que l’enlluerna. Forma part de la seva mateixa comunitat, però la seva família viu la condició cultural sense els llasts ancestrals de la resta. La nova amiga tot just està afrontant els primers reptes que com a dona li presenta la vida. I ho fa amb una vitalitat, una determinació i una il·lusió tan fascinants que empenyen la jove a seguir les seves passes.
Una història emotiva i reveladora sobre la importància que les dones siguin les protagonistes de les seves vides, per més que hagin d’afrontar condicionants d’origen, de classe social o de gènere. El relat del dur camí cap a la llibertat.
«Hi ha raons de fons que em porten a escriure sobre nosaltres: aleshores no ho sabíem però estàvem conquerint territoris nous —impensables per a les nostres mares—, estàvem esquinçant tots els vels, esquerdàvem muralles impenetrables amb una cullereta esquifida i no ens n’adonàvem.» Najat El Hachmi
Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu bloc:
https://avegadesllegeixo.blogspot.com/
I per Instagram a:
@emazab
@avegadesllegeixo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada