Il·lustracions: Maria Anaïs Miranda Solé (Lleida, 1991)
Editorial: Fonoll
Any de la primera edició: 2020
Llengua
original: Català
Gènere: No ficció
Nombre de pàgines: 169
Aquest és un llibre de dones valentes, sàvies, lluitadores. Dones que al llarg de la història han hagut de patir i lluitar perquè els seus coneixements i la seva força arribessin fins als nostres dies.
A través de les seves vides coneixem catorze històries de dones que al llarg de la història han estat estigmatitzades i invisibilitzades pel sol fet de ser dona, culta, intel·ligent o tenir inquietuds. Dones remeieres, llevadores i metgesses, trementinaires, supervivents de guerra, DONES en majúscules.
La Ivet els dóna veu a totes i, d'aquesta manera, reivindica el món rural i les dones valentes que l'han defensat al llarg dels temps, amb una escriptura molt dolça i empàtica acompanyada d'unes precioses il·lustracions de la Maria Anaïs.
Com us podeu imaginar us el recomano fervorosament, per donar visibilitat a totes aquestes dones, reivindicar el món rural, donar suport a joves escriptores i il·lustradores i, sobretot, perquè és un bon recull d'històries interessants.
"Som les nétes de les bruixes que no vau poder cremar".
Coneixeu alguna dona que es mereixeria formar part d'alguna de les pàgines d'aquest llibre?
Sinopsi:
Dones del món rural, estigmatitzades al llarg de la història, relegades a l’ombra. Unes, perseguides per bruixes; altres, amb un paper singular dins la seva comunitat. Dones sàvies, diferents, rebels: trementinaires, pastores, represaliades a la guerra, lluitadores antifeixistes, defensores de pobles amenaçats pels pantans, padrines, mares que acompanyen els fills en el trànsit de gènere... Catorze protagonistes de l’experiència històrica de l’estigma que avui en dia encara pesa sobre les dones.
En un diàleg entre la prosa poètica i la il·lustració, el llibre s’expressa des dels marges, des d’un món rural que vol unes mans que el cuidin, que treballin en benefici i equilibri dels éssers que l’habiten. Mans que aturin la sagnant despoblació, la desaparició de pràctiques i oficis i l’oblit de la nostra genealogia, que es tradueix en una història buidada. Anar als marges és una acció reivindicativa de cura i estima pel territori i la diversitat que l’habita.
Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu bloc:
https://avegadesllegeixo.blogspot.com/
I per Instagram a:
@emazab
@avegadesllegeixo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada