Editorial: Amsterdam / Suma
Any de la primera edició: 2018
Llengua: Anglès
Traducció: Mar Albacar i Morgó
Gènere: Ficció contemporània
Nombre de pàgines: 560
Encara recordo les sensacions que vaig tenir al llegir el primer llibre de l'autora, quin fart de plorar!!!! Des de llavors, cada vegada que he pogut, he llegit els seus llibres. Escriu tan bonic, amb tant sentiment, que sempre m'acaba removent per dins.
En aquest cas ho torna a fer. Primer de tot, gràcies a les seves descripcions senzilles però concretes, aconsegueix endinsar-te en els gèlids paisatges d'Alaska i en la vida de les persones que hi viuen.
La Leni i la seva família hi arriben disposats a tornar a començar, però les condicions dures de la vida al nou destí fan aflorar, de nou, les conseqüències psicològiques que el seu pare arrossega de la guerra del Vietnam. És un llibre dur, no només pel fet de viure a Alaska, sinó també pel tema que tracta, el del maltractament. L'autora ens explica la relació tòxica dels pares de la Leni, l'amor malaltís que fa que no puguis desenganxar-te de la persona que més mal et fa (físic i moral), però també és un clam a l'amistat, a la lleialtat i a l'amor.
El llibre
ens fa veure que, moltes vegades, els perills no vénen de fora sinó que els
tenim a dins de casa. La Leni i la seva mare estan perfectament preparades per
sobreviure un dur hivern a Alaska, però no ho estan per afrontar-se a la maldat
i les pallisses del pare.
Igual que la resta de llibres de l'autora us el recomano si us agraden els llibres que parlen de sentiments i que els remouen al lector. Tot i que pot semblar un destí trist, cal posar en valor el que us he comentat abans, l'amistat i la lleialtat, que en les pàgines d'aquest llibre també en trobareu una gran dosi.
Les persones que heu llegit a Kristin Hannah penseu com jo, que és una gran “removedora” de sentiments? ;)
Sinopsi:
L’Ernt Allbright torna de la guerra del Vietnam transformat en un home colèric, desconegut. Quan, un cop més, el despatxen de la feina, pren una decisió impulsiva: marxar amb la família cap al nord, a Alaska, l’última frontera. La seva esposa Cora estaria disposada a qualsevol cosa per l’home a qui estima, mentre que la Leni, de només tretze anys, atrapada en el remolí de la relació apassionada i tempestuosa dels seus pares, té l’esperança que una terra nova reportarà un futur millor a la seva família.
Al començament, Alaska sembla la resposta a les seves pregàries. Allà descobreixen una comunitat independent i generosa formada per homes lluitadors i dones encara més fortes. Tanmateix, la foscor del cru hivern deteriora el fràgil estat mental de l’Ernt. La família comença a esquinçar-se i, ben aviat, l’amenaça a dins de casa serà molt més temible que els perills de fora. A l’interior de la petita cabana que habiten, embolcallada per divuit hores de nit i sota un mantell de neu, mare i filla descobreixen una veritat espantosa: estan soles. I prenen consciència que en aquell entorn hostil ningú no les podrà salvar, tret d’elles mateixes.
Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu bloc:
https://avegadesllegeixo.blogspot.com/
I per Instagram a:
@emazab
@avegadesllegeixo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada