Editorial: Booket/ Columna
Any de la primera edició: 2012/2016
Llengua original:
Espanyol
Gènere: Novel·la contemporània
Número de pàgines: 304
Amb Marina (i gràcies a @lecturasconjuntas de @dimeunlibro), torno a l’univers Zafón que tantes bones estones m’ha fet passar. Amb aquest món que recrea mig real, mig imaginari, mig oníric, amb personatges que no saps si són ben bé reals o no...
Aquest llibre, tot i que a algú li pugui semblar de terror o sinistre, a mi m’ha semblat una història de personatges solitaris que per casualitat es troben i comparteixen una aventura. Sí que és una mica fosc però crec que ja és una mica l’estil de l’autor.
M’agrada la manera d’escriure de Zafón, m’agrada l’ambientació de les seves novel·les i m’agraden els personatges que crea (normalment persones solitàries), el que no m’agrada tant és que tots els llibres que he llegit són molt semblants. No em refereixo a els històries, però sí a l’estil.
També és un dels autors dels que m’apunto més frases mentre estic llegint. Us deixo uns exemples perquè veieu de què parlo:
“A veces, las cosas más reales solo suceden en la imaginación, Óscar – dijo ella -. Sólo recordamos lo que nunca sucedió.”
“El tiempo hace con el cuerpo lo que la estupidez hace con el alma – dijo señalándose a sí mismo -. Lo pudre”.
“La verdad no se encuentra, hijo. Ella lo encuentra a uno”:
“El que no sabe adónde va no llega a ninguna parte”.
“La mezquindad de los Hombres – decía siempre – es una mecha en busca de llama”.
I podria continuar i ensenyar-vos moltes de les frases del llibre però és millor que, si us ve de gust, el llegiu i trieu vosaltres les que més us agradin.
Hi ha algun fan de Zafón per aquí? Jo no me’n considero, però sí que m’agrada llegir-lo de tant en tant.
Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu bloc:
https://avegadesllegeixo.blogspot.com/
I per Instagram a:
@emazab
@avegadesllegeixo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada