L’Amèlia vol un gos de Tim Bowley
L’Amèlia va entrar a la sala. El seu
pare estava assegut a la seva cadira preferida llegint el diari.
–Pare –li digué–, estava pensant…
El pare sospirà. «Quan l’Amèlia pensa,
tot sovint vol dir que hi haurà problemes», es va dir. L’Amèlia continuà:
–Pare, podem tenir un gos?
A vegades cal fer moltes voltes per a
aconseguir una meta, perquè no sempre el camí més curt entre dos punts és la línia
recta. Aquesta és l’estratègia de l’Amèlia quan se li ocorre adoptar un gos.
Des d’una àguila a una balena, passant per un cavall o un elefant, els intents
de l’Amèlia per convèncer al seu pare són cada vegada més absurds.
A més d’una divertida història sobre els
murris que poden ser els nens i la poca atenció que els adults els presten davant
assumptes aparentment banals, el relat destaca per la seva estructura
acumulativa i els elements repetitius.
Recorrent a aquests esquemes propis de
la literatura oral, Tim Bowley aconsegueix captar l’atenció dels lectors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada