1r pis biblioteca
Aquesta
exposició, produïda per l’Institut Català de
les Dones, Memorial Democràtic
i Biblioteques de Catalunya,
és un dels recursos creats per la Generalitat de Catalunya en el marc
commemoratiu de l’Any Amparo Poch, i ha estat dissenyada per Emma Termes i les
comissàries Antonina Rodrigo i Concha Gómez.
Amparo
Poch es llicencià en medicina l’any 1929 i va obtenir el premi extraordinari de
llicenciatura en una promoció formada per 2 dones i 97 homes. Especialitzada en
puericultura, es va centrar en l'educació sanitària de les dones i va obrir un
consultori per a treballadores. Com a divulgadora, va impartir conferències en
ateneus obrers i societats culturals i va escriure sobre sexualitat per a dones
i també defensant la igualtat de dones i homes, les unions lliures i el
divorci. Va fundar l’organització anarcosindicalista Mujeres Libres. Durant la II
República, va ser nomenada Directora d'Assistència Social del Ministeri de
Sanitat, encapçalat per Frederica Montseny, on es va centrar en millorar la
salut infantil i femenina.
Durant
la Guerra Civil espanyola, va dirigir un programa de formació de les brigades
de salvament i participà en l’organització d’hospitals de campanya. Es preocupà
especialment per allunyar els infants del conflicte bèl·lic i va organitzar
diverses expedicions a l’estranger d’infants refugiats. L’evolució de la guerra
la portà a instal·lar-se a Barcelona el novembre de 1937, on va organitzar
l'acolliment d’infants refugiats en granges escola, per a les quals va
dissenyar un pla pedagògic específic.
Dirigí
el Casal de la Dona Treballadora, on desenvoluparà un ampli programa gratuït de
formació i capacitació per a treballadores que facilitava la conciliació amb la
creació de guarderies i sales de lactància. L’any 1939, es va veure obligada a
marxar a l’exili, primer a Prats de Molló, i, finalment, a Tolosa de Llenguadoc
(França). Allí treballà a l'Hospital de Varsòvia, on continuà la seva tasca
humanitària a favor dels més desfavorits fins a la seva mort, el 15 d’abril de
1968.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada