Àrea Activitats Biblioteca
En el marc de l'any Llull us convidem al concert del duo Arxelo, integrat pels violoncelistes Gerard Camats i Anna Estany.
El concert anirà acompanyat de lectures de poemes de Ramon Llull per part de Montse Español, Núria Gilabert i Teresa Velasco, presentat per la Isabel Gatell i coordinat pel Joan Roca. La direcció musical va a càrrec de Teresa Valls.
Aquest 2016 el govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat declarar-lo any Llull per commemorar el
setè centenari de la mort de Ramon Llull.
Ramon Llull (Ciutat de Mallorca, 1232 – 1316) és una figura fonamental
de la llengua i la literatura catalanes. Va ser el primer intel·lectual
no eclesiàstic a pensar i escriure sobre ciència i teologia i a més ho
va fer no tan sols en llatí, sinó també en català i en àrab ─malgrat que
en aquesta llengua no se n’ha conservat cap obra─. Així doncs, és
considerat el primer autor a emprar una llengua romànica com a vehicle
de saviesa per tractar una gran diversitat de temes. A més, va escriure
narrativa d’intenció moral i va fer divulgació científica i tècnica. Per
això, és considerat un pensador europeu de primer ordre i el creador
del català culte i literari. Dóna nom a l’institut de projecció exterior
de la llengua i la cultura catalanes.
Ramon Llull és un dels escriptors i
pensadors més destacats de l’Edat Mitjana. No sols dels territoris de
parla catalana, sinó de tota la tradició europea. Els seus amplis
interessos van afavorir que fes aportacions remarcables en tots els
àmbits del saber de la seva època, que van des de la filosofia i la
teologia, fins al dret, la medicina, l’astronomia, la retòrica o la
lògica. Al mateix temps, va produir una sòlida obra literària, que se
situa just als inicis de la tradició literària catalana, i que inclou
títols emblemàtics com el Blaquerna —amb el Llibre d’amic e amat—, el Llibre de les bèsties o el Llibre del gentil.
Les inquietuds intel·lectuals de Llull
el van portar a innovar en nombrosos àmbits. Actualment és considerat un
precedent, el més reculat, de l’actual combinatòria informàtica, i així
mateix de la teoria del vot i els sistemes electorals, o bé del diàleg
interreligiós, amb una atenció especial en el diàleg amb el món musulmà i
el contacte de religions, avui encara tan necessari.
La commemoració de
l’Any Llull, amb motiu del setè centenari de la seva mort, ha de servir
per reivindicar la vàlua de la seva aportació al món de les lletres i
fer conèixer al públic general la influència que el seu pensament ha
exercit en l’obra de nombrosos intel·lectuals europeus. Una influència
que en cap cas no es pot donar per exhaurida.
Llull va néixer a Mallorca vers 1232-1233.
És a dir, molt poc després de la conquesta cristiana de l’illa. Sense cap mena
de dubte, aquest fet va marcar-lo profundament, i explica la seva preocupació
per la conversió dels no cristians. Malgrat tot, les tres primeres dècades de
la seva existència van desenvolupar-se dins del que era esperable en el seu
estament. Com a cortesà de l’infant Jaume de Mallorca, va tenir
responsabilitats en l’administració de la cort, es va casar i va tenir fills.
Arribat als trenta anys, cap al 1263, la seva vida va patir un canvi radical. Ell el qualificava de “conversió a la penitència”. Va decidir que havia de consagrar-se a la causa de Jesucrist, i va dedicar nou llargs anys a formar-se per escriure “el millor llibre contra els errors dels infidels”. Entre els coneixements que es va esforçar per adquirir hi havia nocions d’àrab, suficients per escriure i disputar en aquesta llengua. Va ser llavors que va començar a escriure. D’aquest període, destaca l’inaugural i extensíssim Llibre de contemplació, escrit primer en àrab i després en català.
Encara mancava, però, un altre moment fonamental en la seva biografia. La il·luminació de Randa. L’any 1274, estant Llull en oració a la muntanya de Randa, va tenir una intuïció genial, que ell va interpretar com un do diví. Va concebre la seva Art, que és un mitjà per demostrar, mitjançant arguments lògics, els articles de la fe. És, doncs, un sistema per trobar la veritat, ja sigui referent a Déu o bé, també, a la creació. Des d’aquest darrer punt de vista, l’Art serveix per investigar sobre la realitat.
L’Art és central en la biografia i en la producció de Llull. La majoria de les 260 obres que va escriure s’han de vincular, en un grau o altre, amb l’Art. Va escriure diverses versions d’aquest sistema, per fer-lo més comprensible, i nombrosos títols auxiliars o destinats a adaptar-lo a les disciplines científiques medievals. I també va escriure obres, en les quals aflora l’expressió literària, per acostar les seves doctrines a un públic menys format.
Els seus viatges el van dur per bona part d’Europa. Fins i tot va arribar a la riba oriental de la Mediterrània. Va ser a l’illa de Xipre, a Armènia Menor i també és possible que visités Jerusalem. En tres ocasions va fer estades al nord d’Àfrica, per disputar-hi sobre qüestions de fe amb savis musulmans. Quan va fer l’última d’aquestes estades, a Tunis, tenia ja més de vuitanta anys. Hi va escriure diversos tractats polítics i teològics adreçats a les autoritats tunisenques. Va morir entre el desembre de 1315 i els primers mesos de 1316, no sabem si encara a Tunis, en el viatge de tornada a Mallorca o bé una vegada arribat a l’illa. És enterrat a l’església de Sant Francesc de Palma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada