21 de març Dia Mundial de la Poesia

La Unesco va declarar el dia 21 de març Dia Mundial de la Poesia. Per celebrar-ho, la ILC —amb la col·laboració de diverses entitats públiques i privades— celebra una gran festa de la paraula i les lletres i fomenta tot un seguit d’iniciatives, arreu dels territoris de parla catalana.

Es fa la tria d’un autor/a a qui s’encarrega un poema que es tradueix a nombroses llengües, mostrant la riquesa mundial de la poesia en un joc de tornaveu poètic de gran extensió territorial (amb celebració des d’Alacant a l’Alguer, i des de la Franja a Puigcerdà).

En l’edició de 2020 l’autor escollit ha estat Josep Carner i el seu poema A hora foscant. 

A HORA FOSCANT

És tard: els camins ja no em tempten.–

I us sé, del verger dins el clos,

caiguts, trepitjats en la boira,

oh dies, oh fulles, oh flors!

Mes passes es tornen furtives

com d’un indecís estranger.

Sospiren espectres de dàlies

enmig del foscam ploraner.

Al lluny neda un so de campanes

que uneix els vivents als caiguts.

S’escampa la nit invencible,

mar d’illes que són solituds.

I em criden el llum a la taula

i algun voleiant pensament,

la vella cadira malmesa

i un full de paper malcontent. 

                                             

Josep Carner Obres completes. Poesia, 1957 [Absència]

Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, 1884 - Brussel·les, 1970) fou poeta, traductor i periodista.

Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, des de jove col·laborà en importants publicacions literàries i periodístiques i en vàries iniciatives i projectes culturals. El 1911 entrà a formar part de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i el 1921 ingressà a la carrera diplomàtica, que el portà a exercir càrrecs a diferents països sense abandonar, però, la seva col·laboració en l’escena cultural catalana a través de publicacions en premsa. Durant la guerra civil espanyola es mantingué fidel a la República i a les idees democràtiques i no tornà a residir a Catalunya. Durant la Segona Guerra Mundial va viure a Mèxic i després a Bèlgica, d’on era la seva dona i on va exercir com a professor universitari. Des de l’exili va mantenir l’activitat política i cultural en defensa de la cultura i la llengua catalanes.

Des de la seva primera publicació poètica, Llibre dels Poetas (1904), i la publicació de Els fruits saborosos (1906), que el consolidà com a poeta reconegut, conreà una vasta producció literària, sobretot poètica, que inclou obres tan destacades com Auques i ventalls (1914), El cor quiet (1925), Arbres (1953) i Nabí (1938, 1941 i 1957), gràcies a les quals es féu mereixedor de l’etiqueta de “príncep dels poetes”. Va ser traductor d’autors com Dickens, Shakespeare, Twain, Bennett, Musset, La Fontaine, Defoe i Carroll. La seva obra va ser recollida en Obres completes. Poesia (1957) i els seus escrits d’exili van publicar-se sota el títol Prosa de l’exili (1939-62) (2009). Actualment s’està editant l’edició crítica de les seves obres completes, a cura de Jaume Coll, comissari de l’Any Josep Carner.

La seva qualitat poètica va ser reconeguda en vida de l’autor amb premis com la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona i la proclamació com a Mestre en Gai Saber (1910), i el Premi Lletra d’Or (1958), entre d’altres. La seva obra ha estat traduïda a una quinzena de llengües.