dimecres, 17 d’abril del 2024

L'HORA DEL CONTE ESPECIAL SANT JORDI amb l'Alba Alàs


LES RECOMANACIONS DE L’EVA Solastàlgia d'Ada Castells

Títol: Solastàlgia

Autor/a: Ada Castells (Barcelona, 1968)

Editorial: L'Altra Editorial

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 208

*La solastàlgia és un terme híbrid (consol + dolor) ideat per l’activista australià Glenn Albrecht. Designa la tristesa causada per la destrucció del nostre entorn i, de retruc, de tot el planeta Terra.

"Solalstàlgia" és un llibre que enganxa amb el seu ritme àgil i un humor càustic amb una trama apocalíptica que, tot i que no ens ho pugui semblar, destil·la gran dosi de realisme. La narrativa està plena d'escenes que ens fan reflexionar sobre temes que abasten des de la salut mental fins a la maternitat, les complexitats de conviure amb una filla adolescent i les tensions que això comporta. La protagonista té clar que el canvi climàtic és el precursor de la fi del món, una percepció que transmet una gran sensació d'angoixa.

Malgrat la temàtica carregada d'angoixa i tristesa, l'obra no esdevé una experiència fosca. També hi trobem ironia i un sentit de l'humor que proporcionen un equilibri a la lectura. L'autora critica l'allau de missatges apocalíptics que saturen la nostra societat i ens fa adonar de l'impacte que això provoca en la nostra salut mental.

M'afegeixo a la recomanació del llibre que em va fer la Jana ja que és una obra que no només proporciona entreteniment, sinó que també incita a la reflexió i ofereix una visió provocadora i única sobre temes molt actuals.

Sinopsi:

«Entreveig finals, grandiloqüents o esllanguits, però sempre inevitables. L’únic que no en sé calibrar és l’abast. Soc jo sola qui s’ofega? O és només la nostra família? O és tota l’espècie humana? O és el planeta Terra?»

La Sara és una Quixot empatxada de lectures apocalíptiques i, arran d’unes inundacions extremes a Barcelona, decideix fugir cap a l’Empordà. A l’expedició l’acompanyen un marit que exporta pollastres al Brasil, una filla adolescent que vol un gos i una tieta excèntrica que no hi toca gaire. L’objectiu és refundar l’edat mitjana amb tecnologia del segle XXI. En contacte amb la natura, la Sara aprendrà a pactar amb l’amenaça, però primer haurà de superar un remordiment profund, la sobredosi filosòfica, les baralles amb la filla i la solastàlgia*. L’amor i assumir la pròpia fragilitat seran les úniques sortides per sobreviure i recuperar el lligam amb els altres.

*La solastàlgia és un terme híbrid (consol + dolor) ideat per l’activista australià Glenn Albrecht. Designa la tristesa causada per la destrucció del nostre entorn i, de retruc, de tot el planeta Terra.

Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu blog:

https://avegadesllegeixo.blogspot.com/

I per Instagram:

@emazab

@avegadesllegeixo

 

dilluns, 15 d’abril del 2024

ENDEVINA EL MOT AMAGAT He de fer servir cap eina?

Un jeroglífic és un enigma. Consta d’una pregunta o frase introductòria que el lector ha de contestar o completar interpretant els símbols, lletres o paraules que hi ha dins el requadre.

El resultat de la interpretació és una seqüència ordenada de lletres que, llegides en el mateix ordre i sense treure’n ni afegir-ne cap, forma la resposta al jeroglífic, tot i que les lletres s’hagin agrupar d’una altra manera. No hi compten ni els accents ni els apòstrofs.

Aquesta proposta ha estat possible gràcies a Jordi Esteban, conegut per la creació d'activitats ludicolingüístiques (jeroglífics, mots encreuats, jocs per aprendre català...).

 

dimecres, 10 d’abril del 2024

LES RECOMANACIONS DE L’EVA Les mares no de Katixa Agirre

Títol: Les mares no

Autora: Katixa Agirre (Vitoria-Gasteiz, 1981)

Editorial: Amsterdam

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Euskera

Traducció: Pau Joan Hernàndez 

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 192

"Les mares no" de Katixa Agirre és una obra que ens planteja amb valentia i sinceritat els aspectes menys glamurosos de la maternitat. Ens parla de la depressió postpart i ens convida a explorar les complexitats emocionals i les pressions socials que sovint es silencien

Agirre aconsegueix generar empatia per la mare homicida, ja que la presenta com una víctima de la poca importància que es dona a la salut mental. A través d'una narració directa i sense embuts, l'autora ens endinsa en la ment d'una dona que ha parit recentment. L'estructura del relat transmet eficaçment el caos emocional que acompanya aquesta etapa de la vida.

Amb habilitat es qüestiona i s'esquincen alguns mites vinculats a les dones que han parit, desafia les expectatives tradicionals i ofereix una visió més realista i complexa de la maternitat. Trenca amb alguns estereotips, com el de la mare sacrificada o que renuncia als seus interessos a favor de la criança.

El llibre posa sobre la taula pensaments que moltes mares experimentem, però que sovint evitem verbalitzar per por de ser etiquetades com a #malasmadres. Amb aquesta obra, es crea un espai per a la reflexió sobre les experiències maternals.

És un llibre que genera moltes preguntes i dona poques respostes però serveix per fer-nos adonar que la maternitat no és tant idíl·lica com ens vol fer creure la societat des de temps remots.

Si ets, com jo, del club de les #malasmadres t'agradarà.

Sinopsi:

Trasbalsadora, incisiva i desafiant, ha estat unànimement aclamada per la crítica i ha crescut a l’escalf del boca-orella. Una de les autores més brillants d’Euskadi.

Una mare ofega els seus nadons a la banyera. Ara estaran bé, diu, mentre espera l’arribada de l’Ertzaina. La premsa serveix l’escàndol a l’opinió pública, i aquesta, horroritzada, es prepara per al judici paral·lel. Mentrestant, una escriptora trenca aigües i, en ple part, com una epifania, com un llamp, recorda que coneix la infanticida d’una altra vida.

L’escriptora, ara ja mare, es llança a investigar la veritat que batega darrere del crim dels nadons, que no és altra que una concepció de la maternitat forjada al llarg de la història per qui mai no ha parit: els homes. En paral·lel a la seva investigació, viurà en primera persona les tensions entre dues forces antagòniques: l’instint de criar i l’instint de crear.

Mitjançant una barreja magistral de gèneres, que abasten del thriller a la crònica o l’al·legat judicial, Katixa Agirre viatja al fons de la nit de la maternitat, on perviuen autores com Sylvia Plath o Doris Lessing, i, descarada i valenta, trenca totes les convencions per desafiar-ne els últims tabús.

Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu blog:

https://avegadesllegeixo.blogspot.com/

I per Instagram:

@emazab

@avegadesllegeixo

 

dilluns, 8 d’abril del 2024

ENDEVINA EL MOT AMAGAT No prenem cava?

Un jeroglífic és un enigma. Consta d’una pregunta o frase introductòria que el lector ha de contestar o completar interpretant els símbols, lletres o paraules que hi ha dins el requadre.

El resultat de la interpretació és una seqüència ordenada de lletres que, llegides en el mateix ordre i sense treure’n ni afegir-ne cap, forma la resposta al jeroglífic, tot i que les lletres s’hagin agrupar d’una altra manera. No hi compten ni els accents ni els apòstrofs.

Aquesta proposta ha estat possible gràcies a Jordi Esteban, conegut per la creació d'activitats ludicolingüístiques (jeroglífics, mots encreuats, jocs per aprendre català...).