Amélie
Nothomb, pseudònim de Fabienne Claire Nothomb (Etterbeek, 9 de juliol de 1966),
és una escriptora belga en llengua francesa.
El fet
que el seu pare fos ambaixador de Bèlgic
a va fer que durant tota la seva
infantesa i adolescència visqués en diversos països a banda del seu Japó natal:
Xina, Estats Units, Laos, Birmània i Bangladesh. Als 17 anys s'instal·là per
primera vegada a Europa, i estudià filologia romànica a la Universitat Lliure
de Brussel·les. El fet de provenir d'una influent família política de caràcter
catòlic i dretà li va fer difícil la integració. A part d'un període a Tòquio
(episodi que donà origen a Estupor i tremolors i -més tard- a Ni d'Eva ni
d'Adam), ha viscut a Brussel·les d'aleshores ençà.
Des de
1992 publica una novel·la cada any (tot i escriure'n, segons declaracions de la
mateixa Nothomb, tres cada any, fruit d'almenys quatre hores diàries dedicades
a l'escriptura).
Els seus
relats es caracteritzen per una fascinació pel contrast entre la lletjor i la
beutat, el vocabulari precís i (sovint) els trets autobiogràfics.
(Font:
Viquipèdia)
Des de
que vaig descobrir Nothomb no puc parar de llegir-la i m'he decidit a fer un
post especial dedicat a ella per manca de temps de fer una ressenya de cada un
dels seus llibres.
El primer
llibre que vaig llegir va ser Set, del qual podeu trobar la ressenya al bloc,
més tard vaig continuar amb Estupor i tremolors, llibre que també vaig
ressenyar, i a aquests els han seguit (per ordre de lectura) els següents:
-
Cosmètica de l'enemic (Columna Edicions).
- En
Riquet del plomall (Llibres Anagrama). Traducció: Ferran Ràfols Gesa
- Diari
de l'Oreneta (Empúries). Traducció: Ferran Ràfols Gesa
-
Barbablava (Llibres Anagrama). Traducció: Ferran Ràfols Gesa.
-
Metafísica de los tubos (Anagrama). Traducció: Sergi Beltrán.
- I la
lectura actual és Primera sang (Anagrama). Traducció: Ferran Ràfols Gesa.
He de dir
que Nothomb, amb el seu estil satíric i amb un humor molt peculiar, m'atrapa
des del primer moment. He gaudit tant les novel·les que són autobiogràfiques
com les que no ho són, totes tenen un punt d'originalitat que no he trobat en
altres autors.
Té molta
cura en la tria dels seus personatges. Són personatges extrems, com ella
mateixa que resulta una mica excèntrica, i que combinen la tristor amb l'humor
d'una manera meravellosa..
Crec que
és una autora que no té un terme mig, o l'odies o t'agrada, i jo, com podeu
imaginar, estic al segon grup. Té una manera d'escriure retorçada i al mateix
temps delicada. Podria dir que és una escriptora de contrastos marcats i ben
combinats.
Els seus
llibres tracten sobre experiències vitals que ella ens explica d'una manera
implacable, directa i freda, com si d'una persona sense sentiments es tractés
però als lectors ens arriba al fons.
Només em
queda dir-vos que alguns dels llibres que he llegit m'han fet explotar el cap i
que, evidentment, continuaré llegint les excèntriques novel·les de Nothomb.
De quin
grup us considereu vosaltres? Sou Nothombians o no?
Si
voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer
al seu bloc:
https://avegadesllegeixo.blogspot.com/
I per
Instagram a:
@emazab
@avegadesllegeixo
