Pàgines
dimecres, 27 de setembre de 2023
LES RECOMANACIONS DE L’EVA La casa torta d'Agatha Christie
Autora: Agatha Christie
(Torquay, Anglaterra, 1890 – Wallingford, 1976)
Editorial: Columna
Any de la primera edició: 2023
Llengua original: Anglès
Traducció: Cristina Sala Pujol
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 280
Sempre em resulta molt entretingut llegir qualsevol novel·la d'Agatha Christie i intento tornar a l'autora de tant en tant. Ara feia temps que no llegia res seu però gràcies a Grup 62 he pogut tornar a fer-ho i a gaudir-la en català.
Com sempre, cada personatge és sospitós i l'autora juga amb les nostres percepcions, fent-nos dubtar contínuament sobre qui pot ser l'assassí o l'assassina.
Tots els personatges d'aquesta història són membres de la mateixa família i cada un té una personalitat diferent i interessant, amb els seus propis motius i secrets ocults. Durant la lectura m'he sentit com si estigués dins una partida de Cluedo.
La casa torta no presenta els protagonistes famosos de Christie, Poirot ni Miss Marple, sinó que el detectiu és un desconegut pels lectors de l'autora. M'ha semblat un personatge justet, però les seves limitacions han quedat equilibrades pel personatge de Josephine que aporta un extra a la trama. És una nena insignificant i subestimada que té un paper concret en tot el misteri.
Li he deixat aquest llibre a la meva mare que acostuma a llegir novel·les costumistes i m'ha dit que li ha agradat força també. Ja sabeu, si voleu gaudir d'alguna novel·la de la reina del misteri, aquesta és una molt bona opció.
Sinopsi:
La novel·la preferida d’Agatha Christie
Aristide Leonides acaba de morir assassinat. Era el patriarca d’una gran família, un home carismàtic d’origen grec que va fer fortuna quan va arribar a Anglaterra i que vivia a la Casa Torta, una mansió estranya, com ell mateix, plena de familiars que haurien tingut ocasió de cometre el crim. Però qui li podria voler mal si tothom l’estimava, si era un home generós i just que cuidava dels seus? La seva segona dona, la Brenda, és la sospitosa perfecta, però no seria una solució massa òbvia?
Amb la mestria que la caracteritza, Agatha Christie teixeix una novel·la narrativament esplèndida, plena de personatges deliciosament retorçats que es van desplegant fins al final, quan el misteri es descobreix.
«Escriure La Casa Torta va ser un plaer de principi a fi, i crec que puc dir que és una de les meves millors obres». Agatha Christie
Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu blog:
https://avegadesllegeixo.blogspot.com/
I per Instagram a:
@emazab
@avegadesllegeixo
dimarts, 26 de setembre de 2023
dilluns, 25 de setembre de 2023
ENDEVINA EL MOT AMAGAT On soparem avui?
dimecres, 20 de setembre de 2023
LES RECOMANACIONS DE L’EVA L'anomalia d'Hervé Le Tellier
Editorial: Edicions 62
Any de la primera edició: 2021
Llengua original: Francès
Traducció: Jordi Boixadós Bisbal
Gènere: Ciència ficció
Número de pàgines: 344
L'anomalia d'Hervé Le Tellier és una novel·la de ciència ficció que posa els personatges davant d'una situació extraordinària.
La història comença amb l'aterratge d'un avió als Estats Units, un fet que, a priori, sembla normal. No obstant això, les coses comencen a complicar-se quan tres mesos després, el mateix avió aterra amb els mateixos passatgers. Aquest esdeveniment desconcertant planteja interrogants importants i una sèrie de científics es coordinen per intentar donar-hi resposta.
Els personatges estan molt ben treballats, encara que no els arribem a conèixer d'una manera profunda, i es veuen forçats a enfrontar-se a sí mateixos, literalment. Cada passatger ha de confrontar la seva pròpia existència, i aquesta confrontació entre els dos jo de cada personatge genera reflexions profundes.
Aquesta és una obra oulipiana. OuLiPo (acrònim de "Ouvroir de littérature potentielle", en català seria "Taller de literatura potencial") és un grup francès d'experimentació literària creat el 1960 per l'escriptor Raymond Queneau i el matemàtic François Le Lionnais. Le Tellier és l'actual president d'aquest grup literari.
La veritat és que jo no he sabut apreciar durant la lectura aquesta mena d'escriptura. He llegit que juguen amb l'escriptura i, en aquest cas, Le Tellier, forma una simetria en cada una de les històries dels diferents personatges.
Tot i que no m'agrada llegir ciència ficció la primera part de la novel·la la vaig gaudir molt, però crec que la resta no està a l'alçada, pel meu gust queda una mica deslluïda i, en general, no puc dir que l'he gaudit, per tant, no sabria si recomanar-la.
Coneixíeu
l'existència dels oulipians?
Sinopsi:
La novel·la revelació de les lletres franceses. Premi Goncourt 2020.
El 10 de març de 2021 els 243 passatgers d'un avió procedent de París aterren a Nova York després de travessar una tempesta terrible durant el vol. Ja a terra, cada un segueix amb la seva vida. Tres mesos més tard, contra tota lògica, un avió idèntic, amb els mateixos passatgers i el mateix equip de vol, apareix en el cel de Nova York. Ningú s'explica aquest fenomen increïble que obliga les autoritats a activar el protocol de seguretat i desfermarà una crisi política, mediàtica i científica de conseqüències desconegudes i durant la qual cada un dels viatgers haurà d'encarar-se amb una versió exacta, tot i que diferent, d'ells mateixos. Una novel·la virtuosa en la qual la lògica es fon amb l'impossible.
Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu blog:
https://avegadesllegeixo.blogspot.com/
I per Instagram a:
@emazab
@avegadesllegeixo