divendres, 17 de setembre del 2021

LES RECOMANACIONS DE L’EVA La planta carnívora d'Andrea Mayo

Autor: Flavia Company (Buenos Aires, 1963)

Editorial: Proa

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Català 

Gènere: Ficció literària

Nombre de pàgines: 208

Vaig descobrir Flavia Company amb Haru i vaig poder gaudir d'una lectura tranquil·la i serena, i aquest Sant Jordi, gràcies a la recomanació entusiasta de @brisafacultura al seu programa De la mà de la Cultura a República TV, vaig assabentar-me que havia escrit aquest nou llibre amb l'heterònim d'Andrea Mayo i vaig decidir auto regalar-me'l.

Quin encert! A través del símil amb les característiques d'una planta carnívora se'ns descriu la crueltat d'un amor tòxic. L'autora ens remarca que aquest tipus de relacions no són amor, sinó trampes i que deixen moltes seqüeles psicològiques.

Descriu aquest tipus de relacions com un laberint del qual costa sortir a través de la vivència de la persona sotmesa (empresonada per aquesta planta carnívora). La despulla, ens estripa els seus pensaments i les seves sensacions, la seva lluita i la seva rendició, en definitiva, les seves emocions.

No és una lectura agradable, però crec que sí que és necessària, per tant, us animo a llegir-la i que en traieu les vostres pròpies conclusions.

Sinopsis:

Què té una planta carnívora que no tinguin les altres? Com la podem identificar? Com evitem que ens devori? Quan la protagonista d’aquest relat s’adona de la veritable naturalesa de la seva relació amb la Ibana, ja és massa tard. “Això a mi no em passaria”, li diuen els primers que escolten la seva història. La protagonista els respon: “Jo em trobava entre vosaltres, abans, en el grup que menysprea els febles. En el que els considera culpables. Còmplices. Vosaltres no teniu ni idea del que és la por que algú et persegueixi. No heu hagut de canviar de nom, de país, d’idioma”.

La planta carnívora és una novel·la intensa i colpidora, la història d’un amor tòxic narrada amb capítols breus, de gran impacte visual. La planta carnívora és un malson, una denúncia, la narració d’un setge i també una aposta a favor de la vida.

Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu bloc:

https://avegadesllegeixo.blogspot.com/

I per Instagram a:

@emazab

@avegadesllegeixo

 

divendres, 10 de setembre del 2021

LES RECOMANACIONS DE L’EVA Klara y el sol de Kazuo Ishiguro

Títol: Klara y el sol de Kazuo Ishiguro

Autor: Kazuo Ishiguro (Nagasaki, 1954)

Editorial: Anagrama

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Anglès

Traducció: Mauricio Bach

Gènere: Relats

Nombre de pàgines: 124

Han passat dies des que vaig acabar el llibre però, és que m'ha resultat difícil fer la ressenya, no sé ben bé per on començar perquè m'agradaria tocar alguns aspectes però, no vull que, si us decidiu a llegir-lo, ho feu amb prejudicis. És una novel·la arriscada on una Amiga Artificial (AA), la Klara, ha estat dotada d'una intel·ligència artificial extraordinària, com la resta d'AA, que li ha de servir per entendre i interactuar amb algun adolescent.

El que em crida més l'atenció d'això és la finalitat d'aquesta interacció. Entenc que l'autor vol fer una crítica a les societats tancades, però a mi m'ha fet pensar molt i m'ha creat un dilema moral molt bèstia. Fins on estem disposats a arribar amb l'ús d'aquesta intel·ligència? Què busquem exactament en els AA?

Quan va recollir el premi Nobel, l'any 2017, l'autor va dir que li semblava essencial que una novel·la transmetés sentiments, ja que això és el que compartim com a éssers humans i en aquesta novel·la n'hi ha de sentiments, els de la Klara i els que remou.

Hi ha hagut aspectes que se m'han quedat una mica curts, poc desenvolupats i m'ha semblat una lectura molt (massa) lineal, però crec que l'objectiu del llibre és fer reflexionar i això ho aconsegueix amb escreix.

És una lectura molt especial, per tant, decidiu vosaltres si voleu llegir-la o no, però si ho feu, si us plau, digueu-m'he què us ha semblat.

Sinopsi:

Klara és una AA, una Amiga Artificial, especialitzada en la cura de nens. Passa els seus dies en una botiga, esperant que algú l'adquireixi i se l'emporti a una casa, una llar. Mentre espera, contempla l'exterior des de l'aparador. Observa als transeünts, les seves actituds, els seus gestos, la seva manera de caminar, i és testimoni d'alguns episodis que no acaba d'entendre, com una estranya baralla entre dos taxistes. Klara és una AA singular, és més observadora i més donada a fer-se preguntes que la majoria dels seus congèneres. I, com els seus companys, necessita  el Sol per a alimentar-se, per a carregar-se d'energia...

Què li espera en el món exterior quan surti de la botiga i es vagi a viure amb una família? Comprèn bé els comportaments, els sobtats canvis d'humor, les emocions, els sentiments dels humans?

Aquesta és la primera novel·la de Kazuo Ishiguro després de ser guardonat amb el Premi Nobel. En ella torna a jugar amb la ciència-ficció, com ja va fer en Mai m'abandonis, i ens regala una enlluernadora paràbola sobre el nostre món, com també va oferir en El gegant enterrat. Emergeixen en aquestes pàgines la seva més que provada potència fabuladora, l'exquisidesa de la seva prosa curulla de matisos i aquesta capacitat única per a explorar l'essència de l'ésser humà i llançar preguntes turbadoras: què és el que ens defineix com a persones? Quin és el nostre paper en el món? Què és l'amor?...

Narrada per la curiosa i inquisitiva Klara, un ésser artificial que es fa preguntes molt humanes, la novel·la és un enlluernador tour de force en el qual Ishiguro torna a emocionar-nos i a abordar temes de gran importància que pocs narradors contemporanis gosen afrontar.

Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu bloc:

https://avegadesllegeixo.blogspot.com/

I per Instagram a: 

@emazab

@avegadesllegeixo