divendres, 10 de setembre de 2021

LES RECOMANACIONS DE L’EVA Klara y el sol de Kazuo Ishiguro

Títol: Klara y el sol de Kazuo Ishiguro

Autor: Kazuo Ishiguro (Nagasaki, 1954)

Editorial: Anagrama

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Anglès

Traducció: Mauricio Bach

Gènere: Relats

Nombre de pàgines: 124

Han passat dies des que vaig acabar el llibre però, és que m'ha resultat difícil fer la ressenya, no sé ben bé per on començar perquè m'agradaria tocar alguns aspectes però, no vull que, si us decidiu a llegir-lo, ho feu amb prejudicis. És una novel·la arriscada on una Amiga Artificial (AA), la Klara, ha estat dotada d'una intel·ligència artificial extraordinària, com la resta d'AA, que li ha de servir per entendre i interactuar amb algun adolescent.

El que em crida més l'atenció d'això és la finalitat d'aquesta interacció. Entenc que l'autor vol fer una crítica a les societats tancades, però a mi m'ha fet pensar molt i m'ha creat un dilema moral molt bèstia. Fins on estem disposats a arribar amb l'ús d'aquesta intel·ligència? Què busquem exactament en els AA?

Quan va recollir el premi Nobel, l'any 2017, l'autor va dir que li semblava essencial que una novel·la transmetés sentiments, ja que això és el que compartim com a éssers humans i en aquesta novel·la n'hi ha de sentiments, els de la Klara i els que remou.

Hi ha hagut aspectes que se m'han quedat una mica curts, poc desenvolupats i m'ha semblat una lectura molt (massa) lineal, però crec que l'objectiu del llibre és fer reflexionar i això ho aconsegueix amb escreix.

És una lectura molt especial, per tant, decidiu vosaltres si voleu llegir-la o no, però si ho feu, si us plau, digueu-m'he què us ha semblat.

Sinopsi:

Klara és una AA, una Amiga Artificial, especialitzada en la cura de nens. Passa els seus dies en una botiga, esperant que algú l'adquireixi i se l'emporti a una casa, una llar. Mentre espera, contempla l'exterior des de l'aparador. Observa als transeünts, les seves actituds, els seus gestos, la seva manera de caminar, i és testimoni d'alguns episodis que no acaba d'entendre, com una estranya baralla entre dos taxistes. Klara és una AA singular, és més observadora i més donada a fer-se preguntes que la majoria dels seus congèneres. I, com els seus companys, necessita  el Sol per a alimentar-se, per a carregar-se d'energia...

Què li espera en el món exterior quan surti de la botiga i es vagi a viure amb una família? Comprèn bé els comportaments, els sobtats canvis d'humor, les emocions, els sentiments dels humans?

Aquesta és la primera novel·la de Kazuo Ishiguro després de ser guardonat amb el Premi Nobel. En ella torna a jugar amb la ciència-ficció, com ja va fer en Mai m'abandonis, i ens regala una enlluernadora paràbola sobre el nostre món, com també va oferir en El gegant enterrat. Emergeixen en aquestes pàgines la seva més que provada potència fabuladora, l'exquisidesa de la seva prosa curulla de matisos i aquesta capacitat única per a explorar l'essència de l'ésser humà i llançar preguntes turbadoras: què és el que ens defineix com a persones? Quin és el nostre paper en el món? Què és l'amor?...

Narrada per la curiosa i inquisitiva Klara, un ésser artificial que es fa preguntes molt humanes, la novel·la és un enlluernador tour de force en el qual Ishiguro torna a emocionar-nos i a abordar temes de gran importància que pocs narradors contemporanis gosen afrontar.

Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu bloc:

https://avegadesllegeixo.blogspot.com/

I per Instagram a: 

@emazab

@avegadesllegeixo