Un monstre amb corona
–Papa, m’avorreixo. A
què més podem jugar avui?–pregunta la nena al seu pare.
–A veure,
podem fer un puzle de...
–Ja n’hem fet
un amb la mare.
–Mmm...
Deixa’m pensar. I si ens inventem un conte?
–Sí!
–A veure...
Hi havia una vegada un monstre invisible que havia envaït tot el món i creia
que era molt poderós. Per això duia corona, perquè tothom sabés que era el rei
de les infeccions.
–I per això
es deia Coronavirus, oi, papa? Per fer por a grans i petits. Grrr...
–Sí.
Aleshores el monstre Coronavirus va començar a recórrer camins i pobles,
carrers i ciutats, parcs i places, per infectar a tothom. Era molt llest:
tocava una persona i si aquesta en tocava una altra, pam! Encomanada! Però vet
aquí una nena...
–Una nena
como jo, papa?
–Igual,
igual. La nena va dir a la seva família: “I si ens tanquem a casa i així el
monstre Coronavirus no ens trobarà i no ens podrà fer res?” Quina bona idea! I
van passar el missatge a tot el món sencer: “Quedeu-vos a casa i acabarem amb
el monstre amb corona!”. I com que el monstre no va trobar ningú al carrer, ni
a la plaça, ni a la muntanya ni a la platja, saps què li va passar?
–Que va
desaparèixer per sempre més!
–Exacte! I
tothom va sortir a celebrar-ho amb abraçades i petons! I vet aquí un gos, vet
aquí un gat i aquest conte s’ha acabat!
–M’expliques
un altre conte, papa?
