Autor/a: Ada Castells (Barcelona, 1968)
Editorial: L'Altra Editorial
Any de la primera edició: 2023
Llengua
original:
Català
Gènere: Novel·la contemporània
Número de pàgines: 208
*La solastàlgia és un terme híbrid (consol + dolor) ideat per l’activista australià Glenn Albrecht. Designa la tristesa causada per la destrucció del nostre entorn i, de retruc, de tot el planeta Terra.
"Solalstàlgia" és un llibre que enganxa amb el seu ritme àgil i un humor càustic amb una trama apocalíptica que, tot i que no ens ho pugui semblar, destil·la gran dosi de realisme. La narrativa està plena d'escenes que ens fan reflexionar sobre temes que abasten des de la salut mental fins a la maternitat, les complexitats de conviure amb una filla adolescent i les tensions que això comporta. La protagonista té clar que el canvi climàtic és el precursor de la fi del món, una percepció que transmet una gran sensació d'angoixa.
Malgrat la temàtica carregada d'angoixa i tristesa, l'obra no esdevé una experiència fosca. També hi trobem ironia i un sentit de l'humor que proporcionen un equilibri a la lectura. L'autora critica l'allau de missatges apocalíptics que saturen la nostra societat i ens fa adonar de l'impacte que això provoca en la nostra salut mental.
M'afegeixo a la recomanació del llibre que em va fer la Jana ja que és una obra que no només proporciona entreteniment, sinó que també incita a la reflexió i ofereix una visió provocadora i única sobre temes molt actuals.
Sinopsi:
«Entreveig finals, grandiloqüents o esllanguits, però sempre inevitables. L’únic que no en sé calibrar és l’abast. Soc jo sola qui s’ofega? O és només la nostra família? O és tota l’espècie humana? O és el planeta Terra?»
La Sara és una Quixot empatxada de lectures apocalíptiques i, arran d’unes inundacions extremes a Barcelona, decideix fugir cap a l’Empordà. A l’expedició l’acompanyen un marit que exporta pollastres al Brasil, una filla adolescent que vol un gos i una tieta excèntrica que no hi toca gaire. L’objectiu és refundar l’edat mitjana amb tecnologia del segle XXI. En contacte amb la natura, la Sara aprendrà a pactar amb l’amenaça, però primer haurà de superar un remordiment profund, la sobredosi filosòfica, les baralles amb la filla i la solastàlgia*. L’amor i assumir la pròpia fragilitat seran les úniques sortides per sobreviure i recuperar el lligam amb els altres.
*La solastàlgia és un terme híbrid (consol + dolor) ideat per l’activista australià Glenn Albrecht. Designa la tristesa causada per la destrucció del nostre entorn i, de retruc, de tot el planeta Terra.
Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu blog:
https://avegadesllegeixo.blogspot.com/
I per Instagram:
@emazab
@avegadesllegeixo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada