Títol: Les mares no
Editorial: Amsterdam
Any de la primera edició: 2020
Llengua original: Euskera
Traducció: Pau Joan Hernàndez
Gènere: Novel·la contemporània
Número de pàgines: 192
"Les
mares no" de Katixa Agirre és una obra que ens planteja amb valentia i
sinceritat els aspectes menys glamurosos de la maternitat. Ens parla de la
depressió postpart i ens convida a explorar les complexitats emocionals i les
pressions socials que sovint es silencien
Agirre aconsegueix generar empatia per la mare homicida, ja que la presenta com una víctima de la poca importància que es dona a la salut mental. A través d'una narració directa i sense embuts, l'autora ens endinsa en la ment d'una dona que ha parit recentment. L'estructura del relat transmet eficaçment el caos emocional que acompanya aquesta etapa de la vida.
Amb habilitat es qüestiona i s'esquincen alguns mites vinculats a les dones que han parit, desafia les expectatives tradicionals i ofereix una visió més realista i complexa de la maternitat. Trenca amb alguns estereotips, com el de la mare sacrificada o que renuncia als seus interessos a favor de la criança.
El llibre posa sobre la taula pensaments que moltes mares experimentem, però que sovint evitem verbalitzar per por de ser etiquetades com a #malasmadres. Amb aquesta obra, es crea un espai per a la reflexió sobre les experiències maternals.
És un llibre que genera moltes preguntes i dona poques respostes però serveix per fer-nos adonar que la maternitat no és tant idíl·lica com ens vol fer creure la societat des de temps remots.
Si ets,
com jo, del club de les #malasmadres t'agradarà.
Sinopsi:
Trasbalsadora, incisiva i desafiant, ha estat unànimement aclamada per la crítica i ha crescut a l’escalf del boca-orella. Una de les autores més brillants d’Euskadi.
Una mare ofega els seus nadons a la banyera. Ara estaran bé, diu, mentre espera l’arribada de l’Ertzaina. La premsa serveix l’escàndol a l’opinió pública, i aquesta, horroritzada, es prepara per al judici paral·lel. Mentrestant, una escriptora trenca aigües i, en ple part, com una epifania, com un llamp, recorda que coneix la infanticida d’una altra vida.
L’escriptora, ara ja mare, es llança a investigar la veritat que batega darrere del crim dels nadons, que no és altra que una concepció de la maternitat forjada al llarg de la història per qui mai no ha parit: els homes. En paral·lel a la seva investigació, viurà en primera persona les tensions entre dues forces antagòniques: l’instint de criar i l’instint de crear.
Mitjançant una barreja magistral de gèneres, que abasten del thriller a la crònica o l’al·legat judicial, Katixa Agirre viatja al fons de la nit de la maternitat, on perviuen autores com Sylvia Plath o Doris Lessing, i, descarada i valenta, trenca totes les convencions per desafiar-ne els últims tabús.
Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu blog:
https://avegadesllegeixo.blogspot.com/
I per Instagram:
@emazab
@avegadesllegeixo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada