Editorial: Angle Editorial
Any de la primera edició: 2022
Llengua original: Francès
Traducció: Valèria Gaillard
Gènere: Novel·la contemporània
Número de pàgines: 96
Nobel de literatura 2022
Aquesta és una obra impactant, escrita des de l'experiència personal, que ens transporta a la França dels anys seixanta, una època en què l'avortament era il·legal i, a més a més, tabú. Ernaux reivindica la necessitat de protegir els drets de les dones i de decidir sobre el seu propi cos.
Parla sobre l'avortament clandestí i de les emocions viscudes per ella mateixa durant aquesta experiència i aconsegueix una connexió total, tant que, sense haver passat per la seva experiència, he empatitzat totalment amb ella.
Trobo que és un llibre valent i, encara que ens sembli que actualment no és així, també necessari perquè posa damunt la taula una problemàtica social existent. Sí que és cert que actualment l'avortament no és tant tabú com anys enrere, però sí que continua sent un estigma.
Des
d'aquí vull donar les gràcies a l'autora per la seva valentia i per escriure
sobre l'avortament d'una manera tan oberta i sincera.
Com us podeu imaginar és un llibre que us recomano. Continuaré llegint a l'autora segur, tinc a la pila de pendents Els anys, l'heu llegit? Què us ha semblat?
Sinopsi:
«UNIVERSAL, PRIMITIVA I VALENTA, ÉS UNA OBRA FEROTGEMENT SACSEJADORA [...]. HAURIA DE SER UNA LECTURA OBLIGATÒRIA.» - FINANCIAL TIMES Quan Annie Ernaux va quedar-se embarassada als 23 anys va tenir clar que no era el que volia i que a França desfer-se'n era il·legal. En aquest relat, rememora una de les experiències més trasbalsadores i controvertides que pot viure una dona, un esdeveniment que transcendeix el seu cos: l'avortament en una societat que el castigava, ja que era alhora tabú, estigma i delicte. Amb la seva prosa lúcida Ernaux explora els sentiments de soledat i por que van tenyir aquell episodi: com va haver d'ocultar el seu estat als pares, buscar sola les solucions davant la indolència dels seus companys, suposadament progressistes, i esquivar la hipocresia social i el dolor de sentir-se jutjada per tothom, incloent-hi els metges. Un testimoni minuciós i estremidor narrat amb sinceritat, concisió i honestedat sobre com la societat pot negar la capacitat de decidir d'una dona i la violència física i emocional que això comporta. «L'autèntic objectiu de la meva vida tal vegada és aquest: que el meu cos, les meves sensacions i els meus pensaments esdevinguin escriptura.» - Annie Ernaux «Connecta el dolor i la indignitat de la seva experiència amb la consciència de classe, el poder i el patriarcat.» - The Observe
Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu bloc:
https://avegadesllegeixo.blogspot.com/
I per Instagram a:
@emazab
@avegadesllegeixo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada