Editorial: Club Editor
Any de la primera edició: 2023
Llengua original: Català
Gènere: Literatura catalana
Número
de pàgines:
160
En aquest llibre l'Eva Piquer tracta el tema del dol, de la reconstrucció emocional després d'una pèrdua. Ens explica les diverses facetes i ens transmet les emocions que envolten a la protagonista en aquest procés tan complex i tan personal.
En el meu cas no m'he sentit massa identificada amb el llibre. El dol és una experiència molt personal i les meves vivències no han estat les mateixes de l'autora i això ha fet que no hagi acabat d'entrar del tot en el llibre. No obstant això, entenc que cada persona viu el dol de manera diferent, i que el que a mi no m'ha transmès pugui fer-ho a algú altre.
Tot i que no m'he sentit connectada amb la història, crec que aquest llibre pot ser útil i beneficiós per a altres persones. Per tant, el recomanaria a aquelles que estiguin interessades o tinguin necessitat de llegir sobre el tema perquè té un valor sentimental bastant potent.
La història paral·lela, narrada pel mateix protagonista dels fets ocorreguts l'any 1973, sobre un avió caigut a Islàndia m'ha agradat i crec que li dona una mica d'aire a aquesta història tan introspectiva.
Sinopsi:
La
decisió que pren en aquell cafè és radicalment contrària a la seva manera de
fer: sense pensar-s’ho, diu que sí a un viatge amb tres desconeguts. Van a
fotografiar-se dins la carcassa d’un avió que va caure el 1973. Era a Islàndia,
en una costa de penya-segats continus, i conduïa un pilot inexpert de
vint-i-sis anys. No va morir ningú.
Aquesta història l’apassiona i atia el vell instint de furgar. Escriu a Gregory Fletcher, el jove pilot de mig segle enrere. I ell li contesta.
L’intercanvi entre aquestes dues persones allunyades per tot —la geografia, el temps històric, la condició, i una pandèmia per torna— produeix un joc de miralls. Afloren preguntes com no se’n fan en la vida corrent. Sobre la possibilitat de la desgràcia, sempre. Sobre el coneixement que alguns tenen del fons del pou. Sobre la impossibilitat aparent de sortir-ne, i sobre el flux imperiós de la vida, d’atzar en atzar.
Concreta, exacta i tibant, aquesta novel·la indaga en la gran por que centra qualsevol vida. Ho fa portada per un impuls, la voluntat de veure-hi. T’empeny i et sosté com un braç: sense defallir.
Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu bloc:
https://avegadesllegeixo.blogspot.com/
I per Instagram a:
@emazab
@avegadesllegeixo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada