Editorial: Grup 62
Any de la primera edició: 2021
Llengua original: Francès
Traducció: Jordi Martín Lloret
Gènere: Novel·la contemporània
Número
de pàgines:
160
Aquesta
és una novel·la que explora les complexitats de les relacions humanes i
l'impacte que tenen en la nostra vida. Ens fa reflexionar sobre el pas del
temps i l'amor, sobre les relacions humanes.
És una
història profunda però àgil de llegir gràcies als diàlegs. La Michka pateix
afàsia i això fa que sovint confongui les paraules, aquest trastorn del
llenguatge la converteix en un personatge afable.
La connexió amb tots els personatges ha estat total, són tots molt entranyables i les seves relacions són potents. És a través d'aquestes relacions i de les reflexions que fan que ens permet conèixer els seus sentiments.
De Vigan ens fa adonar de la importància de ser agraïts perquè som animals socials i la gratitud crea vincles molt poderosos. També m'ha agradat força la manera com parla de la vellesa.
Aquest
llibre m'ha agradat molt més que l'anterior que havia llegit de l'autora, Els
nens són reis. M'ha semblat més emotiu i profund i, sense cap dubte, continuaré
llegint a De Vigan.
Alguna recomanació?
Sinopsi:
"T’has demanat mai quantes vegades a la vida havies dit gràcies de debò? Un gràcies de veritat. L’expressió de la teva gratitud, del teu reconeixement, del teu deute." En la seva nova novel·la, Delphine de Vigan escruta la intimitat i els llaços de lleialtat, fidelitat i afecte que devem a les persones que han format part de la nostra vida. Michka, una dona gran, va perdent la seva habilitat per parlar. Dues persones l'acompanyen: la Marie, una noia jove molt propera a ella, i en Jerôme, el seu logopeda.
Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu bloc:
https://avegadesllegeixo.blogspot.com/
I per Instagram a:
@emazab
@avegadesllegeixo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada