El fet
que el seu pare fos ambaixador de Bèlgic
a va fer que durant tota la seva
infantesa i adolescència visqués en diversos països a banda del seu Japó natal:
Xina, Estats Units, Laos, Birmània i Bangladesh. Als 17 anys s'instal·là per
primera vegada a Europa, i estudià filologia romànica a la Universitat Lliure
de Brussel·les. El fet de provenir d'una influent família política de caràcter
catòlic i dretà li va fer difícil la integració. A part d'un període a Tòquio
(episodi que donà origen a Estupor i tremolors i -més tard- a Ni d'Eva ni
d'Adam), ha viscut a Brussel·les d'aleshores ençà.
Des de 1992 publica una novel·la cada any (tot i escriure'n, segons declaracions de la mateixa Nothomb, tres cada any, fruit d'almenys quatre hores diàries dedicades a l'escriptura).
Els seus relats es caracteritzen per una fascinació pel contrast entre la lletjor i la beutat, el vocabulari precís i (sovint) els trets autobiogràfics.
(Font: Viquipèdia)
Des de que vaig descobrir Nothomb no puc parar de llegir-la i m'he decidit a fer un post especial dedicat a ella per manca de temps de fer una ressenya de cada un dels seus llibres.
El primer llibre que vaig llegir va ser Set, del qual podeu trobar la ressenya al bloc, més tard vaig continuar amb Estupor i tremolors, llibre que també vaig ressenyar, i a aquests els han seguit (per ordre de lectura) els següents:
- Cosmètica de l'enemic (Columna Edicions).
- En Riquet del plomall (Llibres Anagrama). Traducció: Ferran Ràfols Gesa
- Diari de l'Oreneta (Empúries). Traducció: Ferran Ràfols Gesa
- Barbablava (Llibres Anagrama). Traducció: Ferran Ràfols Gesa.
- Metafísica de los tubos (Anagrama). Traducció: Sergi Beltrán.
- I la lectura actual és Primera sang (Anagrama). Traducció: Ferran Ràfols Gesa.
He de dir que Nothomb, amb el seu estil satíric i amb un humor molt peculiar, m'atrapa des del primer moment. He gaudit tant les novel·les que són autobiogràfiques com les que no ho són, totes tenen un punt d'originalitat que no he trobat en altres autors.
Té molta cura en la tria dels seus personatges. Són personatges extrems, com ella mateixa que resulta una mica excèntrica, i que combinen la tristor amb l'humor d'una manera meravellosa..
Crec que és una autora que no té un terme mig, o l'odies o t'agrada, i jo, com podeu imaginar, estic al segon grup. Té una manera d'escriure retorçada i al mateix temps delicada. Podria dir que és una escriptora de contrastos marcats i ben combinats.
Els seus llibres tracten sobre experiències vitals que ella ens explica d'una manera implacable, directa i freda, com si d'una persona sense sentiments es tractés però als lectors ens arriba al fons.
Només em queda dir-vos que alguns dels llibres que he llegit m'han fet explotar el cap i que, evidentment, continuaré llegint les excèntriques novel·les de Nothomb.
De quin grup us considereu vosaltres? Sou Nothombians o no?
Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu bloc:
https://avegadesllegeixo.blogspot.com/
I per Instagram a:
@emazab
@avegadesllegeixo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada