Editorial: Núvol de Tinta
Any de la primera edició: 2020
Llengua original: Espanyol
Traducció: Enric Batalla Argelich
Gènere: Novel·la juvenil
Número de pàgines: 304
He pogut llegir aquest llibre gràcies a l'Intercanvi de #elreductecatalà organitzat l'any passat per la Laura (@UnMonLiterari). Va ser ella mateixa qui em va enviar aquest llibre que havia vist infinitat de vegades però mai m'havia cridat l'atenció.
A les portes de l'Intercanvi d'enguany m'he forçat a llegir-lo, bé, més que ha llegir-lo, m'he hagut de forçar a començar-lo, perquè la resta ha vingut sol.
Com a ressenya només us diré que és un llibre que hauria de ser una lectura obligatòria a totes les escoles i instituts, tant per als alumnes com per als docents. Ens presenta diferents punts de vista en un cas d'assetjament escolar i, francament, fa patir, però també ens fa obrir els ulls.
Us deixo uns quants fragments perquè ho pugueu valorar pel vostre compte i us animo a llegir-lo.
"I, just en aquell moment, el noi espantat que observa el seu entrepà a terra acaba de descobrir que existeix la violència real. No la violència que està acostumat a veure cada dia a la televisió, aquella violència tan llunyana que afecta l’altra gent, en altres indrets... sinó la que ara mateix acaba de passar-li frec a frec.
Ha descobert, a més a més, l’altra cara de la violència, la que no s’esmenta mai: la de qui mira i no fa res. La de tots aquells companys que han vingut a veure l’espectacle però han decidit de no intervenir-hi; la dels que, davant d’una baralla, només saben treure la càmera del mòbil per, després, poder presumir del moment; la d’aquells que, davant d’un accident, prefereixen fer de tot menys ajudar; la d’aquells que, davant d’una injustícia, giren cap a l’altra banda, cap a on no hi ha res a veure".
"Enmig del parc, un noi s’agenolla per recollir tot el que li han llançat a terra: els llibres, l’estoig, la carpeta, l’autoestima..."
"Ja no quedava amb la Sara, ni amb la Martina, ni tan sols amb la Laura, tres de les seves millors amigues, d’aquelles millors amigues que se’n van anar allunyant quan es va convertir en víctima".
"I pensa en aquell nen, en tots aquells nens que, en comptes de gaudir de la vida, estan desitjant que se’ls acabi".
Sinopsi:
Emotiva, commovedora, diferent... Invisible narra, a través dels ulls d'un nen, una història que podria ser la de qualsevol de nosaltres.
Qui no ha volgut ser invisible alguna vegada?
Qui no ha volgut deixar-ho de ser alguna vegada?
«El problema és que mai no l'he arribat a controlar bé, aquest poder: de vegades, com més ganes tenia de ser invisible més gent em veia, i en canvi, quan volia que tothom em veiés, al meu cos li agafava per desaparèixer.»
Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu bloc:
https://avegadesllegeixo.blogspot.com/
I per Instagram a:
@emazab
@avegadesllegeixo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada