Editorial: Les Altres Herbes (L'Altra i Males Herbes)
Any de la primera edició: 2021
Llengua original: Anglès
Traducció: Marta Pera Cucurell
Gènere: Suspens
Número de pàgines: 336
Neguit, aquesta és la paraula que faria servir si em pregunteu què m'ha fet sentir la lectura d'aquest llibre, els set contes que es recullen tenen aquest denominador comú.
Són històries que podrien ser molt normals però que a través de la mà de l'autora i dels constants girs es transformen i et porten a un punt final, en tots el casos, sorprenent.
Deixeu-me dir que vaig llegir el llibre gràcies a la recomanació del Sergi de @elsbookhunters però que no l'he pogut gaudir tant com ho va fer ell. Al ser contes d'intriga i de suspens esperava que fossin més curts i més àgils i, si he de dir la veritat, se m'han fet una mica pesats. De totes maneres crec que si algun dia els torno a llegir, sabent el que sé ara, els gaudiré molt més.
No vull treure mèrit a l'autora, eh?, ella aconsegueix crear l'atmosfera ideal per cada un dels contes, l'error va ser meu per donar per suposades algunes coses. No ho feu mai de crear-vos expectatives (ja sé que és fàcil de dir... 😓).
Quin és l'últim llibre que heu llegit i que no ha estat el que esperàveu?
Editorial Males Herbes i L'Altra Editorial inicien una aventura conjunta.
Sinopsi:
Una dona amargada i menystinguda pel marit que torna en forma de pomera vella i torta per perseguir-lo després de morta, una noia misteriosa obsessionada amb seduir soldats, una parella d’alpinistes que descobreixen un culte estrany al capdamunt d’una muntanya o l’enigma d’un suïcidi comès sense cap motiu aparent són algunes de les històries incloses en aquest esplèndid recull de contes. Bona part d’aquests relats són radiografies del cantó menys idíl·lic del matrimoni, de dones atrapades en vides que no les satisfan i que no es conformen amb el que els imposa la societat de la seva època.
Daphne du Maurier va ser una gran escriptora de literatura de suspens, amb una habilitat única per crear trames d’intriga, fins i tot de terror psicològic, a partir de relacions quotidianes. La seva complicitat amb Alfred Hitchcock va fer que algunes de les seves obres fossin portades al cinema, com Els ocells, un dels contes inclosos aquí, o la novel·la Rebecca, totes dues pel·lícules dirigides per ell. Inquietants, plens d’humanitat i amb tocs fantasmagòrics, els relats de La pomera i altres contes són sorprenentment moderns i impactants.
Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu bloc:
https://avegadesllegeixo.blogspot.com/
I per Instagram a:
@emazab
@avegadesllegeixo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada