Editorial: L'Altra Editorial
Any de la primera edició: 2021
Llengua original: Anglès
Traducció: Marta Pera
Gènere: Història ficcionada
Nombre de pàgines: 552
Us ha passat mai que, en acabar un llibre, heu tingut com una sensació d'enyor? A mi m'acaba de passar amb aquest. A l'acabar-lo he pensat que trobaria a faltar les estones de lectura que m'atansaven a Rami i Bassam.
Aquesta és una novel·la mig periodística mig literària que ens explica la història de dos pares, un israelià i l'altre palestí, que han perdut les seves filles i que han unit el seu dolor per treballar a favor de la pau.
Ens atansa, a través d'una vessant més íntima però sense caure en sentimentalismes, al conflicte entre palestins i israelians. Es destaca la necessitat de construir ponts i de vèncer els murs psicològics, i es parla de la necessitat de conèixer-se els uns als altres.
Es posa en valor la valentia i la força dels dos homes i la seva dura tasca de teixir llaços.
M'ha agradat molt la història que ens explica i tots els detalls complementaris que ens dona, que són molts, molt diversos i interessants. També m'ha agradat l'estructura narrativa, que d'entrada em va semblar complexa però una vegada m'hi vaig acostumar m'ajudava a seguir el fil. He de dir, però, que he notat que per seguir la lectura havia de concentrar-me més del que faig habitualment.
Si voleu tenir una visió del conflicte diferent de la que ens presenten els mitjans de comunicació heu de llegir aquest llibre perquè no us deixarà indiferents.
Sinopsi:
En Rami Elhanan i en Bassam Aramin viuen a prop l’un de l’altre però habiten móns completament diferents. En Rami és israelita. En Bassam és palestí. La matrícula del cotxe d’en Rami és groga, la d’en Bassam, verda. En Rami triga un quart d’hora per arribar al West Bank. El mateix viatge, per a en Bassam, dura una hora i mitja.
Tots dos homes han perdut la filla. La Smadar, filla d’en Rami, tenia tretze anys quan va ser assassinada per un terrorista suïcida en plena zona comercial, mentre passejava amb les seves amigues. L’Albir, filla d’en Bassam, en tenia deu el dia que va morir assassinada per una bala d’un policia fronterer davant de l’escola. I, contra tot pronòstic, aquests dos homes es fan amics i decideixen posar el seu dol al servei de la pau.
Apeirògon és una novel·la extraordinària i impactant, narrada en mil i una vinyetes curtes i punyents que sovint agafen volada cinematogràfica, i ressegueix la vida d’en Rami i en Bassam, i la improbable amistat que els uneix, alhora que ens parla de l’experiència de creuar un punt de control a la carretera, de sobreviure a la presó, de les migracions dels ocells i de les marques de les bales, entre moltes altres coses. Una lectura poderosa i reveladora, una història alhora íntima i col·lectiva, commovedora i plena d’esperança.
Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu bloc:
https://avegadesllegeixo.blogspot.com/
I per Instagram a:
@emazab
@avegadesllegeixo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada