Títol: El fill de l’italià
Autor: Rafel Nadal Farreras
Editorial: Columna Edicions/Planeta
Any de la primera edició: 2019
Llengua original: Català
Gènere: Ficció contemporània
Número de pàgines: 464
Premis: Ramon Llull 2019
A través d’aquest llibre he conegut la història de mil mariners italians, supervivents de l’enfonsament del cuirassat Roma, que l’any 1944 van ser acollits a Caldes de Malavella.
El llibre està narrat en dues línies temporals. Una en la actualitat, que ens explica la recerca de la identitat del protagonista i el seu creixement personal (d’origen humil es converteix en un home ric gràcies a l’esforç i al treball). L’altra ens explica la part més històrica, i la relació que va tenir la Joana (la mare del Mateu) amb el Ciro (uns dels supervivents del Roma).
Cal fer un reconeixement al treball de recerca fet per l’autor que, a banda de descobrir-nos una part de la història, fa una bona descripció de la vida a Caldes durant l’època dels fets.
Així com el començament i el final els he llegit amb interès, la part central de la novel·la se m’ha fet una mica més pesada, com si decaigués una mica el ritme de narració. M’ha agradat la descripció que es fa dels personatges, i que aconsegueix fer-los propers i reals, i que la novel·la no es centri en la història d’amor, sinó més aviat en la descripció de la vida que van fer els soldats italians a Caldes.
També vull destacar, com a part que m’ha agradat, que els diferents personatges relacionats amb el Ciro i el Mateu expliquin els seus sentiments i reaccions en conèixer l’existència d’aquesta relació pare-fill.
Si l’hagués de recomanar ho faria a la gent que està interessada en la història perquè tinc la sensació que el fet que explica no és massa conegut.
Heu llegit el llibre? Us crida l’atenció? Jo l’he trobat interessant però no puc dir que l’hagi gaudit.
1 comentari:
Bones Eva i resta de gent que llegeixi!
Doncs jo el vaig llegir fa uns mesos. A mi em va agradar moltíssim la primera part, la búsqueda del pare, els orígens, el fet que l'autor parla amb un dels protagonistes de la història. Però la segona part, quan tira endarrere i es parla dels orígens, ho vaig trobar una mica pla, amb la sombra del resultat de les proves d'ADN pul·lulant per allà. Potser la història comptada al revés m'hagués agradat més? És a dir, primer els orígens i després la búsqueda? D'en Nadal m'han recomanat molt "Quan en dèiem xampany" i "Quan érem feliços", però jo no els he llegit i no us puc dir res. En canvi, sí que he llegit "La senyora Sthendhal" que em va agradar molt.
Salutacions,
Anna Maria Vilanova
Publica un comentari a l'entrada