dimecres, 7 de setembre del 2022

LES RECOMANACIONS DE L’EVA L'home que es va enamorar de la lluna de Tom Spanbauer

Autor: Tom Spanbauer (Idaho, 1946)

Editorial: Les Altres Herbes (L'Altra Editorial i Editorial Males Herbes)

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Anglès

Traducció: Joana Castells Savall

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 430

Aposta arriscada la que han fet a Les Altres Herbes amb la publicació d'aquest llibre. No us espanteu! A mi m'ha agradat, i molt, però prefereixo començar dient que crec que no és un llibre per a tothom, si més no, és un llibre que no podem jutjar amb els nostres paràmetres.

Spanbauer m'ha transportat a Idaho i m'ha fet estimar a uns personatges força estrafolaris, en Duivichi-un-Dua (també anomenat Fora-al-Cobert o Cobert), a l'Ida, a l'Alma, a en Dellwood, a en Coi-d'en-Dave i al Coi-de-Gos, que conformen una família molt particular.

Per a mi ha sigut una lectura pausada perquè havia d'anar paint allò que anava llegint. Tot i el misticisme que envolta els fets, és una novel·la crua i violenta, que ens parla d'alguns tabús com la llibertat sexual en tots els aspectes, la segregació racial, el fanatisme religiós, però ho fa d'una manera molt natural, la història va fluint i els fets els acceptem tal com venen.

No és només un western com els que estem acostumats, però sí que és transgressora com bé diu la seva sinopsi, va més enllà, mentre veiem com creix en Cobert ens parla de les relacions afectives, també de la família, però no d'una família convencional sinó de la família que creen aquests personatges extravagants.

Com us he dit al començament, l'he gaudit i l'he patit al mateix temps i, si us agraden les novel·les impactants, llegiu-la perquè no us deixarà indiferents.

I aprofito per agrair a l'editorial l'oportunitat de llegir aquesta "novel·lassa" que, per ara, s'ha convertit en una de les millors lectures de l'any.

Quina és la vostra millor lectura d'enguany?

Sinopsi:

L’home que es va enamorar de la lluna és un western modern, una novel·la transgressora plena de vida, d’èpica i d’imaginació. El narrador és en Duivichi-un-Dua —o Fora-al-Cobert o, simplement, Cobert—, un jove mestís i bisexual que es guanya la vida prostituint-se a l’hotel que l’ha vist créixer, a finals del segle XIX, en un petit poble d’Idaho. L’Ida Richilieu, una dona forta, tossuda i excèntrica, és la mestressa i propietària d’aquesta casa de putes pintada d’un rosa escandalós, i també és l’alcaldessa del poble: quan la mare índia d’en Cobert va ser assassinada, el va agafar sota la seva tutela. Ella, la preciosa prostituta Alma Hatch i el filosòfic cowboy descerebrat d’ulls verds Dellwood Barker conformen la peculiar família d’en Cobert. Per sobre —o per sota— de la lletjor, la crueltat i la violència de la frontera, a l’ànima de la novel·la hi bateguen l’amor i l’acceptació que uneixen aquesta família singular.

L'home que es va enamorar de la lluna és una història preciosa i rica com un mite, un cant a la natura i a la vida, un relat evocador de musicalitat hipnòtica que celebra la sexualitat en totes les seves formes i manifestacions. Una novel·la valenta, que explora la violència i ofereix una reflexió sobre la raça, la identitat i la pertinença, sobre els llaços que les persones estableixen amb elles mateixes, amb els altres i amb el món que els ha tocat viure.

Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu bloc:

https://avegadesllegeixo.blogspot.com/


I per Instagram a:

@emazab

@avegadesllegeixo

 

dimarts, 6 de setembre del 2022

LA BIBLIOTECA ET PORTA AL LICEU A VEURE Il trovatore de Verdi

Us volem proposar anar el divendres 28 d'octubre al Gran Teatre del Liceu, a veure Il trovatore de Verdi.   

Els seients que tenim reservats són a platea i el preu especial de l'entrada amb el programa LiceuBIB és de 90 €, el seu preu normal sense descompte va de 177 a 146 €.

La data màxima per confirmar la participació és el dilluns 10 d'octubre.

Les places són limitades, per més informació pregunteu a la biblioteca.

Il trovatore és una de les millors òperes de Verdi i una de les òperes més famoses de tots els temps. Amb la direcció musical del prestigiós Riccardo Frizza i la producció escènica d’Àlex Ollé. 

Fitxa de l'òpera

Leonora i Manrico, una parella que encarna la llibertat i l’idealisme, està condemnada per la gelosia i l’amenaça del poder. El comte de Luna, punitiu i sàdic, té una debilitat obsessiva: Leonora; mentre la misteriosa i enigmàtica Azucena custodia un secret que els destruirà a tots. Amb les seves maquinacions, convertirà Leonora en una immortal heroïna condemnada al sacrifici. Els mecanismes del drama i una profunditat psicològica subratllada per una música radiant i expansiva que desborda imaginació converteixen Il trovatore en una de les cimeres del repertori.

Trailer de la producció que es podrà veure al Liceu

LiceuBIB, és una proposta del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Gran Teatre del Liceu, que enllaça literatura i òpera, tot animant a la lectura de textos literaris en què s’han basat algunes de les òperes que es representen al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

SOLUCIÓ ENDEVINA EL MOT AMAGAT Fan molts concerts, avui?


 

dilluns, 5 de setembre del 2022

EXPOSICIÓ Records de París. Francesca Solé i Palau Ferré

Palau Ferré i Francesca Solé, a la Biblioteca d'Artesa!

Del 30 de juny al 30 de setembre

Àrea Exposicions de la Biblioteca

Aquest estiu, la Biblioteca Joan Maluquer d'Artesa de Segre commemora el centenari del naixement del pintor, escultor i ceramista Maties Palau Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000) a través de l'amistat que l'artista va tenir amb l'activista cultural Francesca Solé i Clotet (Artesa de Segre, 1914-2007). 

Així, una mostra fotogràfica amb imatges inèdites de la seva coneixença al París dels anys cinquanta, un llibret-catàleg i diversos clips audiovisuals, recorden el vincle entre aquestes dues personalitats històriques del segle XX en el marc de l'Any Palau Ferré. Commemoració oficial de la Generalitat de Catalunya. 

PRESENTACIÓ DE L'EXPOSICIÓ 16 de setembre

El divendres 16 de setembre a les 19 hores la Biblioteca d'Artesa organitza una taula rodona al voltant dels records parisencs de Palau Ferré i Francesca Solé, amb la participació de Maria Cusola, alcaldessa d'Artesa de Segre; Miquel Plensa, president del consell Comarcal de la Noguera;  Francesc Marco-Palau, comissari de l'Any Palau Ferré; així com de familiars de Francesca Solé i Clotet.

Serà un acte ple d'art, valors i memòria històrica!

 

Maties Palau Ferré 

Montblanc, 1921-2000. Pintor, escultor i ceramista. 

Format a l'Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona, Palau Ferré va ser un artista molt influït pel cubisme picassià, per la Barcelona dels Salons d'Octubre i pels anys viscuts a París, a la dècada dels cinquanta i la dels seixanta. També va exposar als Estats Units. 

Vinculat als valors de la pau, la llibertat i la solidaritat va col·laborar amb diverses ONG i va donar suport a projectes socials i culturals. Conegut com "el pintor que cremava els seus quadres", és un dels artistes més singulars de l'art català del segle XX. La celebració del seu centenari és una commemoració oficial de la Generalitat de Catalunya.

Francesca Solé i Clotet

Artesa de Segre, 1914-2007. Cosidora i política republicana.

Filla de l'alcalde republicà d'Artesa, Josep Solé Granyó, Francesca Solé creix en una família d'ideals catalanistes. Vinculada al teixit cultural d'Artesa, amb la Societat Coral la Dàlia Blanca i l'associació Pomells de Joventut, va haver d'exiliar-se arran de la Guerra Civil. 

El seu periple vital a l'exili va portar-la de França a l'Àsia central, al llarg dels anys viscuts a la població russa de Gorki i a la ciutat uzbeka de Kokand. Ja en l'etapa democràtica, i de nou a Catalunya, va col·laborar assíduament amb la revista mensual La Palanca i va ser regidora a l'Ajuntament d'Artesa de Segre del 1984 al 1987.

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA El sòl. L'art al carrer

Del 16 de juny al 18 de novembre de 2022

Replà de l’escala

El sòl / L’art al carrer

Més de 70 tapes de claveguera, registres d’aigua, gas, combustibles i qui sap que més que pots trobar pels carrers d’Artesa de Segre.

L’art podem trobar-lo a tot arreu, i en qualsevol concepte, sols cal que hi reconeguem bellesa.

Aquesta és doncs la idea de sols, copsar la bellesa en les formes i els relleus d’una cosa tan sacrificadament útil i aparentment tan mancada d’encant com són les tapes de claveguera, registres d’aigua, gas, combustibles i qui sap que més.

Em faria molt feliç, doncs, si a partir d’ara t’inspires en contemplar la bellesa que trepitjaràs als carrers d’Artesa de Segre.

Aquesta exposició està creada a partir de la idea original de la Bregje Van Den Elshout i l’Anton Noró.


 

ENDEVINA EL MOT AMAGAT Fan molts concerts, avui?

Un jeroglífic és un enigma. Consta d’una pregunta o frase introductòria que el lector ha de contestar o completar interpretant els símbols, lletres o paraules que hi ha dins el requadre.
 
El resultat de la interpretació és una seqüència ordenada de lletres que, llegides en el mateix ordre i sense treure’n ni afegir-ne cap, forma la resposta al jeroglífic, tot i que les lletres s’hagin agrupar d’una altra manera. No hi compten ni els accents ni els apòstrofs.

Aquesta proposta ha estat possible gràcies a Jordi Esteban, conegut per la creació d'activitats ludicolingüístiques (jeroglífics, mots encreuats, jocs per aprendre català...).