divendres, 4 de desembre de 2020

LES RECOMANACIONS DE L’EVA Asesinos sin rostro de Henning Mankell

 Títol: Asesinos sin rostro

Autor : Henning Mankell (Estocolm, 1948 – Göteborg, 2015)

Editorial: Tusquets

Any de la primera edició: 2008

Llengua original: Anglès

Traducció: Amanda Monjonell Mansten

Gènere: Novel·la policíaca

Número de pàgines: 312

Aquest és el primer títol de la sèrie de l’inspector Kurt Wallander que llegeixo.

El personatge de l’inspector m’ha transportat en el temps, ja que no té res a veure amb la perfecció dels protagonistes actuals, és un senyor solitari, amb problemes personals, abandonat per la dona i la filla, amb un pare amb problemes de salut.

A banda del cas que s’investiga, en aquest primer llibre es fa una introducció als personatges i a les localitzacions, les descripcions son molt acurades (però sense excessos).

Mankell aprofita la novel·la per fer una crítica de la societat nòrdica de la època, o bé aprofita la seva crítica per escriure una novel·la, ja que les dues coses són igual d’importants en el llibre. Una societat tancada, que no està acostumada a conviure amb nouvinguts i que responsabilitza als estrangers dels problemes que tenen.

Us el recomano perquè m’ha semblat, per això que us he explicat, un llibre molt complert.

Què us agrada més, els herois o els antiherois? A mi depèn del context, però en aquest cas el personatge de Wallander, que seria com un antiheroi, està molt ben triat.
 

Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu bloc
 
I per Instagram a

 

divendres, 27 de novembre de 2020

LES RECOMANACIONS DE L’EVA Canto jo i la muntanya balla d’Irene Solà

Títol: Canto jo i la muntanya balla

Autora: : Irene Solà (Malla, 1990) 

Editorial: Anagrama

Any de la primera edició: 2019

Llengua original: Català

Gènere: Ficció contemporània 

Número de pàgines: 192

Tot i tothom pren la paraula en aquesta original novel·la que descriu, com ningú ho ha fet abans, les muntanyes entre Camprodon i Prats de Molló.

Irene Solà ens explica a través de diferents veus, com si fos una llegenda o un conte, una història entrellaçada de vides i de morts. M’ha encantat i m’ha semblat molt i molt original, no la història en sí, però sí aquestes veus de les que us parlo, a més de ser veus de personatges humans, són veus d’elements naturals, el llamp o les trompetes de la mort per posar algun exemple.

Està tan ben relatat que et sents part de la història, de la natura, de les muntanyes, de la llegenda. Fa l’efecte d’estar escrit amb el cor, és una novel·la intimista amb personatges profunds.

Crec que és un bon resum dir que es tracta d’una història senzilla narrada amb uns recursos literaris que la fan molt gran.

I vosaltres, l’heu llegit? Us agrada la muntanya? A mi sí, molt més que la platja ;)

 

Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu bloc
 
I per Instagram a

dimecres, 25 de novembre de 2020

ENRIC KAHN @poemas_kahn curtmetratge “Ojos tristes”


L’Enric vol compartir amb nosaltres el curtmetratge “Ojos Tristes”, una reflexió al voltant de la nova realitat de portar mascareta i del llenguatge de les mirades.

Podeu seguir l’Enric a  www.poemaskahn.com

@poemas_kahn