dijous, 2 de juliol del 2015

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE Deu top-models i una boja que parla sola de Daniel Arbós

DIVENDRES. 17 DE JULIOL DE 2015 A LES 21:00 hores
Àrea d'Activitats de la Biblioteca

Daniel Arbós debuta amb una novel·la escrita a raig i amb la voluntat de fer-nos riure, al mateix temps que ens ofereix un retrat de la generació dels 30.

deu-top-models_i-una-boja-que-parla-solaEl protagonista de ‘Deu top-models i una boja que parla sola’ (RBA-LaMagrana),  l’Eduard té 31 anys,treballa en una revista mèdica escrivint articles sobre els beneficis de determinats medicaments o malalties i acaba de trencar amb la seva parella. A partir d’aquest moment es troba en una situació difícil que el porta a un estat de desànim i baix d’autoestima ‘’Si a la mateixa parada de metro pugen una desena de models estupendes i una boja que parla sola i fa pudor, no cal patir; aquesta serà la que s’asseurà al meu costat. És una llei universal’’
Amb l’única companyia d’una Martina Klein de cartó a mida real Eduard intentarà redreçar la seva situació. Primer haurà de compartir pis i després animat pels seus amics i també la seva germana bessona, ‘buscar una parella’, malgrat no estar gaire interessat ni inspirat ‘’quina mandra haver-me de tornar a posar al mercat, haver de pensar frases enginyoses, haver de semblar interessat. Quina mandra haver de fer activitats que no m’interessen, haver de conèixer gent, haver de fer amics’.
Davant de l’obsessió del seu entorn perquè trobi una nova parella, l’Eduard es veu avocat a iniciar tot un seguit d’activitats per aconseguir aquest propòsit; com apuntar-se a una tast de vins, fer de casteller o registrar-se en una pàgina de contactes a internet. ‘Vaig estimar-me més ser pràctic i triar l’activitat en la qual fos més probable la presència de noies bufones. Després d’un procès d’eliminació de candidatures em van quedar la fotografia i el tast de vins i em vaig decantar per la segona: no tinc càmera ni un duro per comprar-me’n una.’’
‘Deu top-models i una boja que parla sola’ és una novel·la actual on destaquen uns diàlegs potents que en algunes ocasions es transformen en cops de puny.
Potser per aquests cops directe, la novel·la repeteix un fragment del poema ‘No volveré a ser joven’ de Jaime Gil de Biedma on diu ‘Que la vida iba en serio, uno lo empieza a comprender más tarde’.
La generació de Daniel Arbós i la que recrea a la novel·la viu en una situació d’incertesa marcada per la situació socioeconòmica i per aquest motiu també apareixen a la novel·la qüestions referents a l’atur i la precarietat laboral.
Tots intenten buscar la felicitat i amb prioritats diferents. Per alguns la felicitat és formar una família i tenir fills, però per l’Eduard aquest tipus de felicitat no estaria en el seu objectiu ‘’De petits són tan macos que tel’s menjaries i de grans penses ‘perquè no me’ls vaig menjar. Les teves nenes perquè tenen dos anys, espera’t que et tornin borratxes a les sis del matí o que et portin un tio bavós a casa. I no et dic res de quan arribis a vell, que estaran esperant que et moris per repartir-se l’herència’
Arribats als 30 un s’adona que la vida va en serio i ja ens trobem massa lluny dels 20 i massa a prop dels 40.

BIBLIOPISCINES - Estiu 2015