dijous, 18 de febrer del 2016
dimecres, 17 de febrer del 2016
dimarts, 16 de febrer del 2016
dimecres, 10 de febrer del 2016
VISITA GUIADA CELLER VINYA L'HEREU I A L'ESPAI TRANSMISOR SERÓ
VI - TERRA - CULTURAVisita guiada a les instal·lacions del celler Vinya de l'Hereu de Seró i en acabar visita a l'Espai Transmissor de Seró.
Dissabte, 20 de febrer de 2016
10:30h
SERÓ (Davant l'escola)
Inscripcions a la biblioteca. Places limitades
EL CELLER
Vinya l’Hereu de Seró és una empresa familiar, amb una gran tradició vinícola, que es dedica a elaborar vins ecològics de la DO Costers del Segre a partir de la collita pròpia.
La filosofia com a viticultors, és elaborar vins, que siguin un
reflex del terrer de les vinyes de Vinya l’Hereu, de les seves terres
argiloses, del seu clima continental, així com de l’especial
configuració de la zona al peu del prepirineu, buscant vins frescos i
equilibrats que mostrin el potencial i caràcter de la zona.
Els vins Vinya l’Hereu s’elaboren
al poble de Seró, dins el municipi d’Artesa de Segre i a la comarca
catalana de la Noguera. Pertanyen a la denominació d’origen Costers del
Segre, més específicament a la subzona d’Artesa.
La verema es realitza manualment,
cercant el moment òptim de maduració, entre els últims dies de setembre i
els primers d’octubre. Una vegada al celler, els vins de criança
s’envelleixen en bótes de roure i maduren posteriorment en l’ampolla.
L’especial interès per a conservar
l’equilibri natural i els processos biològics, fan possible obtenir vins
negres amb molt de caràcter. S'elabora el vi amb treball i sentiment,
de forma respectuosa amb la vinya i el medi natural, i amb el major
tacte possible, combinant tota la personalitat de les particulars terres
de Seró amb les tècniques més modernes. Els processos utilitzats en el
cultiu, vinificació, conservació i envelliment natural del vi així ens
ho permeten.
Els Reguers de Seró
Els treballs de construcció d’una de
les canonades de la xarxa de distribució de reg del sistema Segarra -
Garrigues l'any 2007 va posar al descobert les restes espectaculars d'un
megàlit constituït per un túmul amb una cista central delimitat per una
anella de pedres clavades, datat a mitjan primera meitat del III
mil·lenni ANE.
El més excepcional d'aquest monument, però, és la
decoració esculpida de les lloses que formaven part del megàlit i que
corresponien a fragments d’antigues estàtues-esteles que havien estat
aprofitades d'un monument escultòric megalític anterior.
El
megàlit dels Reguers de Seró constitueix una manifestació insòlita dins
del món megalític, a l’alçada dels conjunts escultòrics més rellevants i
coneguts del neolític final-calcolític europeu.
Les estàtues-menhirs
Les estàtues-menhirs de Seró són
unes grans escultures antropomorfes decorades amb diferents motius
esculpits que representen les vestimentes dels personatges figurats
(túniques, capes i mantells, cinturó, sivella...). Entre les restes
escultòriques trobem els fragments que constituirien, amb els
aproximadament 7 metres d'alçada global estimada, l'estàtua-menhir més
alta d'Europa.
Les estàtues-menhirs de Seró han posat en evidència
l'existència d'un grup escultòric regional focalitzat entre les terres
del Segre Mitjà i del Solsonès. Es tracta d'un conjunt singular i
homogeni de representacions escultòriques, entre les quals s'apleguen
per exemple les provinents del santuari del Miracle i de Llobera, que
comparteixen característiques, codis i motius gràfics. Aquest grup
escultòric s'integra dins del fenomen de l'estatuària antropomorfa
europea del neolític final-calcolític que es desenvolupa entre final del
quart i el tercer mil·leni abans de la nostra era.
Les
estàtues-menhirs de Seró són la mostra més excepcional i rellevant
d'escultura megalítica antropormorfa del neolític final a Catalunya i
esdevenen veritables obres d'art de la prehistòria catalana i europea.
L'edifici
El projecte proposa una reflexió sobre les propietats
essencials dels materials més convencionals del món de la construcció, i
de la seva aplicació com a material d’acabat. Sense necessitat de
“revestir”, materials que normalment resten ocults en acabar una obra,
aquí són reinterpretats des de les seves propietats, adaptant-los a les
condicions requerides en relació a l’habitabilitat, i sense perdre la
relació amb el context, són dotats d’un nou significat.
L’edifici Seró. Espai Transmissor va
guanyar el premi FAD d'arquitectura l'any 2013 i va ser una de les tres
obres escollides per representar Catalunya a la 14 Biennal
d'Arquitectura de Venècia de l'any 2014.
dilluns, 25 de gener del 2016
CLUB DE LECTURA AMB DO - febrer 2016
El dimecres 17 de febrer de 2016 a les 20:30h, ens reunirem a la biblioteca per parlar del llibre que hem llegit aquest mes.
Títol: Les dones de la Principal
Autor: Lluís Llach
Editorial: Empúries Narrativa
Idioma: Català
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-9787-961-3
Biografia Lluís Llach
Maria Roderich (la Vella), Maria Magí (la Senyora) i Maria Costa
són les tres dones que, al llarg de quasi un segle, han regentat la
Principal, el casal més assenyalat del poblet de Pous, al cor de la
comarca vinatera de l'Abadia. Elles tres, àvia, mare i filla, han fet
prosperar les vinyes, després del desastre de la fil·loxera, a través
d’un seguit de transformacions que consoliden el negoci del vi.
Però en la història de la Principal hi ha un punt fosc: l’assassinat d’un home que n’havia estat el capatàs, el 18 de juliol del 1936. Passada la guerra, un inspector de policia decidit a resoldre el cas emprèn una investigació que el portarà a descobrir els secrets de la família i una xarxa feta amb els nusos del temperament, la passió i el poder. L’Úrsula, la vella majordoma de la casa, i en Llorenç, el jove capatàs, seran molt més que simples testimonis d’aquell fet; amb ells es lliguen el passat i el futur de la història narrada en aquesta novel·la lluminosa i trepidant.
Però en la història de la Principal hi ha un punt fosc: l’assassinat d’un home que n’havia estat el capatàs, el 18 de juliol del 1936. Passada la guerra, un inspector de policia decidit a resoldre el cas emprèn una investigació que el portarà a descobrir els secrets de la família i una xarxa feta amb els nusos del temperament, la passió i el poder. L’Úrsula, la vella majordoma de la casa, i en Llorenç, el jove capatàs, seran molt més que simples testimonis d’aquell fet; amb ells es lliguen el passat i el futur de la història narrada en aquesta novel·la lluminosa i trepidant.
El proper llibre que llegirem al Club de Lectura de la Biblioteca serà "Quan érem feliços" de Rafael Nadal.
Sí esteu interessats en participar, passeu per la biblioteca i us informarem.
Sí esteu interessats en participar, passeu per la biblioteca i us informarem.
EXPOSICIÓ QUADRESIA DE ROSA M. ARRAZOLA - COL·LECIÓ "EN BRUT"
L'exposició QUADRESIA - COL·LECCIÓ EN BRUT de Rosa M. Arrazola és un recull de
poemes que neix de diversos conceptes vínics i que va acompanyat d'obra
pictòrica de la mateixa autora, on empra l'acrílic sobre fusta i el collage.
El projecte començà a gestar-se després que Jaume Gaspà,
president dels sumillers de la província de Lleida en aquell moment, va demanar a Rosa M. Arrazola, d'escriure poemes amb el rerefons del món del vi.
Rosa Ma Arrazola és poeta, rapsoda, pintora, artesana... En un mot, una artista total i global, amb una veu plena de força i un esguard profund.
http://www.arrazolaquadresia.cat/
De l'1 de febrer a l'11 de març de 2016
ÀREA D'ACTIVITATS DE LA BIBLIOTECA
Quadresia i jo
Tota la vida he sentit la necessitat de parlar del
Temps, he buscat la manera d'entendre'l entre les línies dels meus
versos. Com l'Horaci, el poeta viu l'instant, el Carpe Diem, que fa
tants segles ens van explicar els grans lírics; però alhora li cal
formar part de l'altre Temps, l'Etern. Aquell que Góngora y Quevedo van
entendre des de l'ànima d'home barroc, aquell que romania en la pols,
les cendres, el no res. Un instant que perpetuï i guardi l'essència de
l'Ésser, de la Bellesa, de la Paraula, de l'Amor amb majúscules.
Aquestes lletres no cerquen ambicions massa formalistes, s'arrelen a la paraula neta, a la claredat, de vegades enganxada al mot col.loquial i centren en la metàfora, en el símbol, l'eix vertebrador de la seva raó de ser. Metàfora plàstica que roman enfortida pel traç del pinzell.
Els fonaments d'aquesta simbologia rauen, la majoria de vegades en materials orgànics o en elements naturals:
L'aigua com a font de renovació, la mar que reconforta, el temps que flueix, la terra tosca que recorda les arrels, representades en els arbres: que ens porten al passat, a la infància, a tot allò que som perquè vam ser, a tot allò que hem de seguir sent per tirar endavant com a individu i com a poble.
Les pedres que mostren la duresa, la fortesa, que són alhora eternitat i que permeten al poeta confrontar la perpetuïtat i l'efímer. És la rosa que es marceix i les flors que duen llavors que són inici de vida. És la papallona efímera que és temps finit, bellesa suprema que hem d'observar en un ínfim instant, atrapar-lo abans que desaparegui.
El trencadís, que conté la idea de fragilitat, de l'Ésser, de la Vida. Aquesta vida que es presenta com a mosaic on tot encaixa, que es trenca i torna a reconstruir-se com un trencaclosques. De nou, la presència heraclitiana de la Unitat.
La natura com a immensitat, el macrocosmos enfront al microcosmos: la petitesa, i també, la humilitat que li cal a l'home per prendre consciència dels seus actes, per aprendre el camí que s'ha d'anar seguint sense fer massa soroll, des de l'anonimat, que, paradoxalment, serà anonimat significatiu.
En el fons, cerco la força de la paradoxa, de l'antítesi que tantes respostes conté. I així, em proposo dir el silenci mentre callo mots, prenent consciència que no s'entenen l'un sense l'altre, per la qualcosa invento siraules i palencis en un acte de renovació lingüística que voldria recordar el concepte epifànic que ja va definir James Joyce a l'inici del segle XX.
R. Arrazola
Aquestes lletres no cerquen ambicions massa formalistes, s'arrelen a la paraula neta, a la claredat, de vegades enganxada al mot col.loquial i centren en la metàfora, en el símbol, l'eix vertebrador de la seva raó de ser. Metàfora plàstica que roman enfortida pel traç del pinzell.
Els fonaments d'aquesta simbologia rauen, la majoria de vegades en materials orgànics o en elements naturals:
L'aigua com a font de renovació, la mar que reconforta, el temps que flueix, la terra tosca que recorda les arrels, representades en els arbres: que ens porten al passat, a la infància, a tot allò que som perquè vam ser, a tot allò que hem de seguir sent per tirar endavant com a individu i com a poble.
Les pedres que mostren la duresa, la fortesa, que són alhora eternitat i que permeten al poeta confrontar la perpetuïtat i l'efímer. És la rosa que es marceix i les flors que duen llavors que són inici de vida. És la papallona efímera que és temps finit, bellesa suprema que hem d'observar en un ínfim instant, atrapar-lo abans que desaparegui.
El trencadís, que conté la idea de fragilitat, de l'Ésser, de la Vida. Aquesta vida que es presenta com a mosaic on tot encaixa, que es trenca i torna a reconstruir-se com un trencaclosques. De nou, la presència heraclitiana de la Unitat.
La natura com a immensitat, el macrocosmos enfront al microcosmos: la petitesa, i també, la humilitat que li cal a l'home per prendre consciència dels seus actes, per aprendre el camí que s'ha d'anar seguint sense fer massa soroll, des de l'anonimat, que, paradoxalment, serà anonimat significatiu.
En el fons, cerco la força de la paradoxa, de l'antítesi que tantes respostes conté. I així, em proposo dir el silenci mentre callo mots, prenent consciència que no s'entenen l'un sense l'altre, per la qualcosa invento siraules i palencis en un acte de renovació lingüística que voldria recordar el concepte epifànic que ja va definir James Joyce a l'inici del segle XX.
R. Arrazola
Subscriure's a:
Missatges (Atom)