Títol: La solitud dels nombres
primers
Autor:
Paolo
Giordano (Torí, 1982)
Editorial:
Edicions
62
Any de
la primera edició: 2009
Llengua
original: Italià
Traducció: Anna Casassas
Gènere:
Novel·la
contemporània
Número
de pàgines: 312
En primer
lloc, vull agrair a la Joana la recomanació del llibre i que me l'hagi deixat
per llegir 😊
Aquesta
és una novel·la que es pot definir com una obra d'amor, d'amistat i, sobretot,
de solitud i d'incomprensió.
La trama
gira al voltant de les vides dels dos protagonistes, l'Alice i el Mattia. Una
noia i un noi que han experimentat esdeveniments dramàtics, durant la seva
infantesa i adolescència, que els han marcat profundament i els han conduït a
una profunda solitud. En Mattia s'infligeix autolesions de manera constant,
mentre que l'Alice lluita contra l'anorèxia. En un moment donat es troben i
connecten de manera especial, com si fossin nombres primers bessons, que tenen
moltes semblances però sempre es veuen separats per un nombre parell. Aquesta
metàfora matemàtica defineix la seva relació única, marcada per la seva pròpia
diferència respecte als altres.
No és una
lectura fàcil ni agradable, ja que aborda temes punyents com l'anorèxia de
l'Alice, la culpabilitat d'en Mattia, la seva solitud compartida, l'assetjament
a l'escola. No obstant això, està narrada de manera respectuosa i amb una
simplicitat commovedora. Giordano utilitza metàfores per expressar les emocions
i els conflictes interns dels personatges. L'obra conclou amb un final que
convida a la reflexió.
Després
d'haver llegit "La solitud dels nombres primers," tinc curiositat per
llegir altres obres de l'autor, me'n podeu recomanar alguna?
Sinopsi:
En Mattia
havia après que entre els nombres primers n'hi ha alguns que són especials. Els
matemàtics els anomenen primers bessons: són parelles de nombres primers que
estan de costat, més ben dit, quasi de costat, perquè entre ells sempre hi ha
un nombre parell que els impedeix tocar-se realment. En Mattia pensava que ell
i l'Alice eren així, dos primers bessons, sols i perduts, propers però no pas
prou per tocar-se realment. A ella, però, no l'hi havia dit mai.
"La
solitud dels nombres primers es llegeix d'una sentada. És una de les novel·les
més originals i brillants que hem tingut mai a les mans. Paolo Giordano va
néixer a Torí el 1982, és doncs jove de debò. I es dóna a conèixer amb un
llibre perfecte, construït amb la saviesa d'un narrador experimentat. No hi ha
res de forçat, res d'estudiat. És com si les paraules fluïssin de manera
natural en l'ànima d'aquest noi." Caterina Soffici, Il Giornale
Si
voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer
al seu blog:
https://avegadesllegeixo.blogspot.com/
I per
Instagram:
@emazab
@avegadesllegeixo
