Autor: Paolo Giordano (Torí, 1982)
Editorial: Edicions 62
Any de la primera edició: 2009
Llengua original: Italià
Traducció: Anna Casassas
Gènere: Novel·la contemporània
Número de pàgines: 312
En primer lloc, vull agrair a la Joana la recomanació del llibre i que me l'hagi deixat per llegir 😊
Aquesta és una novel·la que es pot definir com una obra d'amor, d'amistat i, sobretot, de solitud i d'incomprensió.
La trama gira al voltant de les vides dels dos protagonistes, l'Alice i el Mattia. Una noia i un noi que han experimentat esdeveniments dramàtics, durant la seva infantesa i adolescència, que els han marcat profundament i els han conduït a una profunda solitud. En Mattia s'infligeix autolesions de manera constant, mentre que l'Alice lluita contra l'anorèxia. En un moment donat es troben i connecten de manera especial, com si fossin nombres primers bessons, que tenen moltes semblances però sempre es veuen separats per un nombre parell. Aquesta metàfora matemàtica defineix la seva relació única, marcada per la seva pròpia diferència respecte als altres.
No és una lectura fàcil ni agradable, ja que aborda temes punyents com l'anorèxia de l'Alice, la culpabilitat d'en Mattia, la seva solitud compartida, l'assetjament a l'escola. No obstant això, està narrada de manera respectuosa i amb una simplicitat commovedora. Giordano utilitza metàfores per expressar les emocions i els conflictes interns dels personatges. L'obra conclou amb un final que convida a la reflexió.
Després d'haver llegit "La solitud dels nombres primers," tinc curiositat per llegir altres obres de l'autor, me'n podeu recomanar alguna?
Sinopsi:
En Mattia havia après que entre els nombres primers n'hi ha alguns que són especials. Els matemàtics els anomenen primers bessons: són parelles de nombres primers que estan de costat, més ben dit, quasi de costat, perquè entre ells sempre hi ha un nombre parell que els impedeix tocar-se realment. En Mattia pensava que ell i l'Alice eren així, dos primers bessons, sols i perduts, propers però no pas prou per tocar-se realment. A ella, però, no l'hi havia dit mai.
"La solitud dels nombres primers es llegeix d'una sentada. És una de les novel·les més originals i brillants que hem tingut mai a les mans. Paolo Giordano va néixer a Torí el 1982, és doncs jove de debò. I es dóna a conèixer amb un llibre perfecte, construït amb la saviesa d'un narrador experimentat. No hi ha res de forçat, res d'estudiat. És com si les paraules fluïssin de manera natural en l'ànima d'aquest noi." Caterina Soffici, Il Giornale
Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu blog:
https://avegadesllegeixo.blogspot.com/
I per
Instagram:
@emazab
@avegadesllegeixo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada