LLEGIR TÉ PREMI 2020

Ha començat l'edició d'estiu 2020 del concurs "Llegir té premi" que organitza el Servei de Biblioteques Públiques de Catalunya en col·laboració amb la plataforma Legiland.

Poden participar tots els infants i joves entre 8 i 16 anys en tres categories:

• Categoria de 8-11 anys
• Categoria de 12-16 anys
• Categoria equips (no exclou participar individualment)

 El concurs finalitza el 13 de setembre.

 FANTÀSTICS PREMIS!

Premis per tots els lectors segons els seus mèrits:

• iPad Apple
• Smartwatch o polsera d'activitat de gamma mitjana
• Lot de llibres
• Diploma
• Medalles virtuals

 COM FUNCIONA

“Llegir té premi” fa servir la plataforma gamificada de Legiland que permet escollir les lectures i ampliar el bagatge lector dels participants.

El participant tria lectura entre més de 600 propostes en català, castellà i anglès. Alguns dels títols seleccionats es troben disponibles per llegir a la mateixa plataforma o pot trobar-les a l’eBiblioCat, el servei de préstec digital de les biblioteques públiques de Catalunya.

Els participants responen una sèrie de preguntes sobre el que han llegit. Amb els encerts, aconsegueixen punts que els permeten pujar de nivell, desbloquejar peces de l’avatar, guanyar medalles digitals i pujar en els rànquings per optar a més premis.

Com més títols llegits i respostes encertades, més punts se sumen al compte del lector/a i de l’equip i s’escala en el rànquing del concurs.

 

SOLUCIÓ ENDEVINA EL MOT AMAGAT Un ocell migratori

CONTES AMB LA GLÒRIA Un papa a mida de Davide Cali

Un papa a mida de Davide Cali

Quan es té la mare més gran, més guapa, més valenta, més llesta i més esportista de totes les mares de l’escola, però no es té un pare, convé posar un anunci per buscar un pare adequat.

 

ENDEVINA EL MOT AMAGAT Un ocell migratori

Demà us donarem la resposta.

CONTES AMB LA GLÒRIA Viure amb la Hilda (i els seus inconvenients) de Bel Olid

Viure amb la Hilda (i els seus inconvenients) de Bel Olid

Viure amb algú pot ser divertit, però la Hilda troba inconvenients a tots els seus candidats. I si l’inconvenient de debò fos viure amb ella? «Viure amb un cocodril pot semblar emocionant, però té els seus inconvenients. Amb tantes dents, es passa hores al bany raspallant-se-les. I quan ja les té netes, continua sent un cocodril. I si li agafa un atac de gana i em menja?».

Una divertida història sobre la convivència i les seves dificultats.

CONTES AMB LA GLÒRIA El petit vaixell de Randall de Sève

El petit vaixell de Randall de Sève

Heus aquí un noiet que tenia un vaixell de joguina. Se l'havia fet amb una llauna, un tap de suro, un llapis groc i un retall de roba blanca.

Aquesta és la història del petit vaixell. Un àlbum màgic amb il·lustracions hiperrealistes i coloristes. Una metàfora poètica sobre la llibertat i els seus perills.

NOVA PROPOSTA DE L'ENRIC KAHN "IMÁGENES CON TEXTO"

Pessoa, en un dels seus poemes, va escriure la següent frase: “este paisaje es un manuscrito con la frase más bella suprimida”. És per aquest motiu, que amb aquesta recopilació de textos, pretenc crear històries a partir de belles fotografies.

Diuen les males llengües que un record és més valuós que una imatge, però el que no saben és que cada imatge amaga una història especial. Amb la meva imaginació intentaré rescatar la frase més bonica de cada fotografia, per a que es mantingui en el nostre record. A vegades, aquesta frase estarà amagada darrere una rialla tímida, o s’intentarà dissimular entre els arbres que descansen a la riba del riu, o en canvi, d’altres vegades, però ben poques, és trobarà allí al davant teu, observant-te i esperant a que la llegeixis. 

Així que, després que sapigueu el perquè de l’existència d’aquestes “Imágenes con texto”, espero que us agradin les històries que habiten dins del meu cap. 

Si teniu fotografies boniques i inspiradores, estaré encantat de fer volar la meva imaginació amb elles.

Podeu seguir l’Enric a  www.poemaskahn.com

I per Instagram @poemas_kahn

IMÁGENES CON TEXTO Nº1

(Fotografia de Carlos Heredia)

 

Cuando somos mayores nos olvidamos de quien nos ha visto crecer. De quien, sin que lo pidamos, dio su brazo a torcer. Sin pensar en las consecuencias, en los rasguños y en las malas experiencias. Nos olvidamos del cómo, el cuándo y el por qué:

El ¿cómo fuiste tan valiente para criar a semejante bala perdida?

El ¿cuándo pasó tan rápido el tiempo para que me olvidase de darte las gracias?

Y el ¿por qué fui yo el afortunado que pudo crecer en tu regazo?

Las respuestas las desconozco, como la mayoría de preguntas que habitan en mi entorno. Y, por suerte, todavía tengo muchas personas y experiencias por conocer. Todavía tengo mucho “error” al que recorrer y mucha “solución” impaciente por volverme a ver.

Si no fuera por ti, no sería el mismo a día de hoy. Pero tampoco soy quien era ayer y me temo que mañana ni me voy a reconocer. Aunque sigo desorientado, tengo tus pasos a mi lado. Tengo tus pasos a mi lado.

Aunque sigo desorientado, mi camino, cada vez, se va haciendo más largo y mi horizonte más lejano.