PRESENTACIÓ DELS LLIBRES "Per què juguem a...?" i "Per què mengem?" d'Albert Vidal

 

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE - Per què celebrem. L'origen de 100 festes populars d'Albert Vidal

Divendres 12 d'abril de 2019
20.00 hores
Àrea Activitats Biblioteca

La presentació anirà a càrrec del dinamitzador social, Jordi Esteban i també amb la presencia de l'autor Albert Vidal. 

L'autor, prou conegut pels artesencs, ja que és qui escriu a la revista local LA PALANCA les seccions PER QUÈ DIEM i COSES DE L'IDIOMA i pel seu anterior llibre amb el títol Per què diem, l'origen de 100 dites populars, ens presenta ara el seu nou llibre, PER QUÈ CELEBREM. L'origen de 100 festes populars, en el qual es recullen un centenar de celebracions d'arreu el territori, entre les moltes existents, n'explora la procedència, el remot o més proper origen de la festa, i n'explica el contingut.

Potser aquest coneixement ens ajudi a assaborir millor la truita amb suc, el xató o la ratafia, a vibrar amb els traginers, els gegants o els gossos d'atura, a emocionar-nos amb la dansa de mort, la morisca o les fogueres de Sant Joan, a gaudir més de la Festa Major o de la cantada de les Caramelles.

REVETLLA DE SANT JORDI 2017 - "Solos, l'expressió més intima de Shakespeare. En el 401 aniversari de la seva mort" per Albert Vidal

Divendres 21 d'abril de 2017 
a les 8 del vespre 
Àrea d'Activitats de la Biblioteca

ESCOLTEM: Solos, l'expressió més intima de Shakespeare en el 401 aniversari de la seva mort

A càrrec d 'Albert Vidal.

William Shakespeare (Stratford-upon-Avon 1564  - 23 d'abril de 1616 ^] fou un dramaturg, poeta i actor anglès, considerat un dels més grans de la literatura universal.

La "New Encyclopaedia Britannica" assenyala que "molts el consideren el dramaturg més gran de tots els temps. Les seves obres es representen més vegades i en major nombre de nacions que les de qualsevol altre escriptor".

Les obres de Shakespeare han estat traduïdes a les principals llengües i les seves obres dramàtiques continuen representant-se per tot el món. A més, moltes cites i neologismes de les seves obres han passat a formar part de l'ús quotidià, tant en anglès com en altres llengües.

Aquesta activitat s'emmarca dins els actes de la Revetlla de Sant Jordi.

La Revetalla de Sant Jordi és la festa de la lectura, els lectors i les biblioteques

Si Sant Jordi celebra el llibre, la seva revetlla és la festa de la lectura, els lectors i les biblioteques, un preludi que fa venir salivera als amants dels llibres per gaudir encara més de la Diada.

La Revetlla de Sant Jordi esdevé una convocatòria excepcional, festiva, participativa, amb activitats culturals per a tothom a l’entorn de la lectura i les biblioteques. És un projecte impulsat pel Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i aquest any arriba a la cinquena edició, es consolida i s’estén ràpidament arreu del territori. A la primera Revetlla (2013) van participar 124 biblioteques, a la segona (2014) 149, a la tercera (2015) 121 i a l'última (2016) 152. Aquest darrer any es van organitzar 212 activitats a les quals hi van assistir 7.420 persones.

Bona Revetlla de Sant Jordi a tothom!!

PRESENTACIÓ LLIBRE Per què diem... L'origen de 100 dites populars d'Albert Vidal

Divendres 15 d'abril de 2016 - 20:00h

ÀREA ACTIVITATS BIBLIOTECA 

La presentació anirà a càrrec de Ramon Giribet, membre del consell de redacció de la revista La Palanca, publicació on l'autor del llibre col·labora mensualment.

Us heu preguntat mai per què utilitzem, de manera espontània, expressions com ara "afluixar la mosca", "escampar la boira" o "passar per la pedra"? Per què ens referim a "l’any de la picor" o "a la quinta forca"? Per què "som de la màniga ampla" o "fem campana"?
Us presentem, doncs, l’origen d’un centenar de dites habituals en la nostra parla quotidiana, frases fetes que col·loquem a tort i a dret, sovint sense conèixer la procedència. Esperem "no estar carregats de punyetes" en el nostre propòsit. Tampoc volem "cantar la canya a ningú", ni molt menys "donar gat per llebre". Només provem de "no perdre el fil" i "posar els punts sobre les is", sense necessitat de passar per "uns set-ciències". I esperem fer-ho sense necessitat de "treure el sant Cristo gros".

Albert Vidal i García
Barcelona 1940. llicenciat en història, art dramàtic i publicitat. Com escriptor a publicat diversos llibres de temàtica generalista i també ha estat editor. En el seu vessant dedicat a la paremiologia - disciplina que estudia refranys i proverbis -, ha publicat nombrosos articles en diferents revistes i ha participat en sèries de programes radiofònics. Ha estat director de muntatges teatrals premiats, autor de diverses obres teatrals estrenades, així com de narracions i poesies, algunes de les quals han estat guardonades en certàmens especialitzats.

PRÒLEG

La història es pot escriure de moltes maneres. Hi ha la història oficial que escriuen els vencedors, la història no oficial que gairebé mai no poden escriure els vençuts, la gran història del fets de passats més o menys gloriosos, la història moltes vegades prou desconeguda que només s’intueix per escassos vestigis, la història que es construeix dia a dia en el nostre present... i també la petita història de les senzilles expressions populars que les han fet universals moltes vegades i que formen part del patrimoni lingüístic i cultural d’una comunitat. Petites frases que, per un motiu o per un altre, han pres cos, s’han emancipat del seu primer origen i s’han incorporat a la parla quotidiana, gairebé sempre amb un sentit diferent del que tenien en el seu inici.

Simultàniament, i també sense que ningú s’ho proposés d’antuvi, han esdevingut una ciència popular de fondes arrels: la paremiologia. Proverbis, refranys, aforismes, frases fetes, sentències, màximes, adagis..., en resum: dites populars que han arribat fins a nosaltres com un reflex de les maneres de sentir dels pobles al llarg dels temps, ja siguin locals d’una zona geogràfica concreta o universals, encara que, de tota manera, malgrat la seva pertinença al fons patrimonial i cultural de nombrosos països i civilitzacions, cada poble que ha adoptat la dita comuna acostuma a donar-li un caràcter propi i genuí, conforme als seus trets distintius i a la seva parla, prenent la forma més escaient als usos del seu idioma. D’aquesta manera atenyen una validesa moral i pedagògica pròpia de cada conjunt humà en funció de la seva llengua, de l’època en que es popularitza, de les característiques geogràfiques del lloc, de la seva història particular, de les seves creences, etc.

Moltes procedeixen de costums antics i desusats avui dia que les farien difícilment comprensibles en el seu rigorós significat si no se’n conegués el seu origen, d’altres provenen de velles narracions, contes i rondalles, i encara d’altres més obscures i d’imprecisa provinença; tot un entramat de frases breus que han sobreviscut malgrat els canvis de tarannà dels pobles i que s’han continuat emprant amb el sentit interpretatiu que el costum els ha donat, algunes vegades lluny del que volen dir les paraules que les conformen, si es prenen en el seu sentit estricte.

Per què es popularitza una frase i no una altra? Evidentment no hi ha resposta vàlida per aquesta pregunta. Probablement, les dites sorgeixen perquè un un moment determinat i en unes circumstàncies concretes els fets que les envolten són propicis a la seva creació: una conjuntura històrica, una situació climàtica, una narració exitosa, un fet cultural notable, un personatge il·lustre... en qualsevol cas, sempre es correspon amb un fet concret que converteix una simple frase pronunciada o escrita sense aquest propòsit en dita habitual, al repetir-se nombroses vegades i en el sentit sobreentès que el poble ha volgut donar-li.

I ara, si m’ho permeteu, deixeu-me explicar-vos una petita rondalla: 

Una vegada hi havia un eixerit ferroviari que recorria Catalunya amunt i avall i de banda a banda. Era molt curiós, i fins i tot indiscret, i allí on raïa no es cansava de demanar a tort i a dret, als uns i als altres, que l’hi expliquessin tot el que sabien, com acostumaven anomenar les coses en aquell lloc, què menjaven, què bevien, amb quins mots particulars es feien entendre... mentre, l’home prenia precisa nota de tot plegat en un petit quadern del que mai no se’n separava.

I l’eixerit ferroviari, un bon dia, va tenir un fill, un espavilat bordegàs que, amb el temps, va tenir un ofici que també el feia recórrer el país en totes direccions. I com que era tan curiós com el seu pare, no va parar de demanar a tothom les coses que encara no sabia prenent-ne bona nota en un altre quadern. 

I l’espavilat bordegàs també va tenir un fill que, per no ser menys que el seu avi i el seu pare, va continuar demanant a qui tenia al davant què en sabia d’això i d’allò, de tot plegat, és a dir, el que ara se’n diu investigació i que abans s’entenia només com tafaneria. I també va prendre nota de tot. Aquest nét i fill, però, ho va copiar tot en una estranya màquina que en deien -i en diuen- ordinador, la qual cosa ha ajudat a l’autor a fer possible la publicació d’aquest llibre.

Les tres generacions hem intentat determinar el significat i l’origen de totes les dites tant com ha estat possible, encara que en algunes continua essent un petit misteri que, potser, amb el temps arribem a esbrinar.

En l’arxiu del que avui disposem s’hi troben recollides un bon nombre d’expressions populars -aquí n’hi ha la mostra d’un centenar d’elles-, de la majoria de les quals se’n pot extreure algun ensenyament moral o ètic, mentre que d’altres pretenen ser solament un vehicle comunicatiu dotat d’un punt d’ironia o sarcasme. 

Els autors han pretès, només, explicar de la manera més planera el significat i l’origen de les dites i no com va ser que la gent les van fer seves i el perquè. N’hi ha prou en saber que formen part del conjunt etològic del nostre país i que, si el poble les conserva, el nostre bagatge cultural serà més gran i millor.

En el record de Jaume Picas i Guiu, el meu mestre en aquest ofici d’escriure i qui primer em va donar l’oportunitat d’explicar algunes d’aquestes coses des de Ràdio Barcelona, el 1958. 

Albert Vidal 
Seró, gener 2016

Art difós d'Albert Vidal a Balaguer TV

Una maleta d’equipatge plena, una trampa de caçar conills o bé un joc de cartes, són algun dels objectes convertits en obres d’art  que es poden veure a l’exposició “Art Difós” que acull la biblioteca municipal d’ Artesa de Segre de la mà de l’Artista plàstic  Albert Vidal.

 + VEURE VÍDEO

Vidal mostra així al visitant de l’exposició l’essència de l’estil “art pobre” nascut a Itàlia als anys 60 i del qual ell en va ser un dels precursors al nostre país.

Inspirat pels propis elements i la reutilització d’aquests, Vidal busca amb les seves creacions una reacció en l’espectador.

Art difós contes obres de tots els períodes de creació de Vidal qui va realitzar la seva primera exposició en solitari l’any 78 a Cadaqués amb el padrinatge de Salvador Dalí. Després d’un període d’inactivitat en el camp de les Arts Plàstiques el creador va remprendre la seva activitat als anys 90.

L’exposició romandrà a la biblioteca Joan Maluquer i Viladot d’Artesa de Segre  fins el proper dia 13 d’Agost.

Aquest reportatge s'emetrà a Lleida TV:

• Dissabte 20 de juny, InfoNoguera 16:30h
• Diumenge 21 de juny, InfoNoguera 13:00h
• Dilluns 22 de juny, InfoNoguera 13:30h

VERNISSAGE /INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ Art Difós d'Albert Vidal

Vernissage/inauguració de l'exposició 

Art difós d'Albert Vidal, 

El divendres 19 de juny a les 8 del vespre a l'Àrea d'Activitats de la Biblioteca.

Ens explicarà la seva inspiració, com ha transmès les idees, sensacions i emocions. Malgrat això, és traca de descobrir que representa l'obra, de buscar una referència real concreta, la similitud amb un altra cosa, ja que per cada observador serà quelcom diferent.

L'Albert Vidal també és un bon col·laborador de la nostra biblioteca, encarregat dels recitals poètics Escoltem, projecte per fer arribar els textos dels millors autors universals a través de la paraula, per a que pugui ser escoltada per tot aquell vulgui conèixer-la.

EXPOSICIÓ Art Difós d'Albert Vidal

Una comunicació estètica d’Albert Vidal,

amb elements conceptuals i objectuals

Objectes quotidians metamorfosejats i recreats.

Suggeriments pictòrics i escultòrics.

Sensacions visuals i tàctils

Res conforma una veritat absoluta.

La veritat és com la vida: tothom crea la seva.

Del 9 de juny al 7 d'agost de 2015

Àrea d'Activitats de la Biblioteca

Ets el que recordes i com recordes les coses que t’han envoltat al llarg de la vida. Coses senzilles, que en el seu inici gairebé sempre han resultat útils i que força vegades, també, han anat a parar a la brossa com materials de rebuig, inservibles, quan el seu cicle funcional ha acabat.

Són materials pobres. Però que poden ser re-aprofitats.

 

El concepte d’art pobre va néixer a Itàlia de la mà del crític Germano Celant als anys seixanta, quan diversos artistes van trobar en els materials de rebuig una manera de comunicar-se amb l’espectador de l’obra que exhibien.

Art elaborat amb recursos extraordinàriament baixos, sense grans inversions econòmiques ni equipament tècnic, que pretén provocar una reflexió estètica mitjançant la relació que s’estableix entre l’objecte i el seu procés de transformació en obra, entre el propi objecte i la seva forma a través de la manipulació del material i del reconeixement de les seves característiques específiques.

Així, pot manifestar-se la transmissió d’idees, sensacions i emocions entre l’obra i el seu espectador. Malgrat això, però, no es tracta de descobrir què representa l’obra, de buscar-hi una referència real concreta, la similitud amb alguna cosa, ja que per a cada observador serà quelcom diferent. D’aquesta manera, l’obra es multiplica, s’expandeix i es converteix en un seguit de referents diversos.

Nombrosos i reconeguts artistes han practicat aquest estil: Welf, els components del grup Fluxus, Vostell, Manzoni… i a casa nostra Tàpies, Brossa, Guitart, Jujol, Cuixart… i tants altres.