Autor: Muriel Barbery
Editorial: Edicions 62
Any de la primera edició: 2007
Llengua original: Francès
Gènere: Novel·la literària
Traductora: Anna Torcal García | Salvador Company Gimeno
ISBN: 9788429760453
Número de pàgines: 296
El maig del 2010 va caure a les meves mans, per primera vegada aquest meravellós llibre. Em va deixar un bon record, un llibre profund i elegant.
Ara, gràcies a l'Amic Visible de Digues-me un Llibre, ha tornat a caure i m'ho he rellegit, aquesta vegada en espanyol.
M'ha tornat a semblar un llibre profund i elegant. Amb interessants reflexions filosòfiques sobre coses quotidianes, la societat, les classes socials... Reflexions dels personatges transmeses amb un humor molt propi (hi ha molta ironia).
És una narració una mica lenta, això permet (o en el meu cas m'ha permès) anar llegint el llibre entre d'altres. No és un llibre que hagués gaudit tant llegint-lo d'una estrebada.
Si us ve de gust una mica de reflexió a través d'uns personatges una mica peculiars crec que no us deixarà indiferents. Si ho comenceu a llegir i no podeu amb ell, no us desanimeu, crec que és un llibre dels que s'han de llegir en el moment oportú.
Si voleu, digueu-me què us ha semblat!
Sinopsi:
Madame Michèle, de nom Renée, vídua de cinquanta-quatre anys, és la portera d'un bloc de pisos al número 7 de la rue de Grenelle de París. Autodidacta, el seu jardí secret és l'art, la lectura, la música..., una àmplia cultura que oculta als seus veïns, ja que, ¿on s'és vist que de la boca d'una portera surtin frases tan erudites?
Paloma, dotze anys, filla del ministre que habita al cinquè pis del mateix immoble, també dissimula a la família i als amics la seva intel·ligència brillant de nena superdotada, i ha decidit posar fi a la seva vida, ja que ¿quin sentit té dur una existència buida com la dels adults? Tant la Renée com la Paloma se'n surten prou bé amb el seu paper d'ocultadores ingènues. Fins que un bon dia, el senyor Kakuro Ozu s'instal·la a l'apartament del quart pis i, de sobte, la vida de tots els seus habitants canvia.
Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu blog:
https://avegadesllegeixo.blogspot.com/
I per Instagram:
@emazab
@avegadesllegeixo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada