Editorial: Pagès Editors
Any de la primera edició: 2022
Llengua original: Català
Gènere: Novel·la gràfica
Número de pàgines: 186
Em vaig embarcar en la lectura de "Padrines" motivada pel #reptereducte2023, que ens desafia a llegir un còmic en català. Així, vaig entrar a la Biblioteca d’Artesa de Segre buscant una novel·la d'aquest tipus i vaig sortir amb aquesta súper recomanació.
"Padrines" és una novel·la gràfica que ens presenta les històries de sis padrines, que és com anomenem a les àvies a les terres de Ponent. A través de les seves veus i les seves experiències, ens endinsem en un viatge al passat, a l'època de la postguerra, en la qual la maternitat i la criança eren temes tabús i hi havia una gran manca d'informació.
L'obra és fruit d'entrevistes i d'un guió ben treballat a càrrec de la Mariona Visa, que aconsegueix transmetre de manera autèntica les vivències i les emocions d'aquestes padrines valentes i sovint silenciades. Ens revelen els seus pensaments, pors i anhels en un context històric complex, i ho fan amb una sinceritat i una naturalitat que commou.
El que realment destaca d'aquesta novel·la gràfica són les il·lustracions realitzades per Lorena Rivega, Alba Feito, Isabel Vila, Laia Arqueros, Tinta Fina i Clara-Tanit. Cada una aporta el seu propi estil, que, en conjunt, converteix la història en una experiència visual molt emotiva. Les il·lustracions aconsegueixen transmetre les emocions i els detalls de les històries de les padrines.
"Padrines" és un exemple destacable d'una història gràfica en català que no només entreté sinó que també ens fa reflexionar sobre la força de les dones i les seves lluites en un passat no tan llunyà. Una obra que m'ha sorprès i m'ha emocionat, i que us recomano fervorosament, tant si us agrada la novel·la gràfica com si no.
Vosaltres
anomeneu a les vostres padrines?
Sinopsi:
La meva àvia es deia Teresina i la meva iaia, Matilde. Elles són dues de les dones que més admiro. La Teresina va parir dues vegades i va tirar endavant una família de manera silenciosa i a l’estil formiga. La Matilde va tenir sis parts, i va tirar endavant cinc fills, amb fortalesa i humor contagiosos, a l’estil toro. Les seves dues històries contenen la de la meva mare, la meva, la de la meva filla i les de totes les dones del món. Perquè com unes nines russes ens hem anat parint les unes a les altres.
Aquest llibre m’ha colpit. M’ha fet mirar endins i m’ha fet mirar enfora. M’ha connectat amb les meves arrels i m’ha fet pensar en la meva filla. I ara, després de llegir-lo, de gaudir i de plorar, travessada per totes aquestes pàgines, penso que n’hem de parlar, de tot això. Que ens les hem de dibuixar, aquestes històries. Passar el testimoni. Hem de parlar-los de les padrines, a les nostres filles. Perquè totes portem a dins l’herència de la sang, dels albats, de les ombres i de les llums que han envoltat sempre la maternitat. Clàudia Cedó Castillo, dramaturga.
Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu blog:
https://avegadesllegeixo.blogspot.com/
I per Instagram a:
@emazab
@avegadesllegeixo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada