Autores: Marta R. Gustems (Barcelona, 1976) i Maiol de Gràcia (Barcelona,1972)
Editorial: Llibres del Delicte
Any de la primera edició: 2022
Llengua
original:
Català
Gènere: Novel·la surrealista
Número de pàgines: 223
Buf! No sé per on començar a fer la ressenya d'aquesta novel·la escrita a quatre mans. Per ser franca us hauria de dir que la llegiu i que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions, que jo no sé ben bé que explicar-vos perquè no tinc clar que l'hagi entès.
Sí que és cert que m'ha ben enganxat. Que he anat llegint i llegint per veure si, de cop, alguna situació m'il·luminava el camí i podia entendre alguna cosa i, tot i que crec que al final ho he aconseguit, tampoc ho sé del cert. Si més no he fet la meva pròpia interpretació.
Estem davant d'una obra profundament surrealista, a la sinopsi parla que navega entre la realitat i el surrealisme, però a mi m'ha semblat que navega únicament per aquest segon gènere. També els collages que acompanyen els capítols són estranys, bonics això sí, però estranys.
Com a resum us diré que ens parla de la relació d'un escriptor amb un dels seus personatges, tots dos es necessiten amb la mateixa intensitat que es destrueixen, i a través d'aquesta relació i els seus pensaments, plasmats com si fossin escrits curts que es dediquen els dos protagonistes, coneixem la intensitat d'aquesta relació i l'existència d'altres personatges que no sé ben bé com catalogar-los.
Us demanaria que, si us animeu a llegir-lo, m'expliqueu el vostre parer. És un llibre especial i que crec que no pot agradar a tothom. És un llibre pertorbador, desconcertant.
M'agrada fer col·laboracions amb Llibres del Delicte perquè sempre descobreixo noves lectures. Moltes gràcies per la confiança!
Sinopsi:
El simple fet d’explicar alguna cosa és un perill. Gairebé tant com el fet de viure-la. Som realment els amos del nostre destí o només ho diem per poder-nos enfrontar a la vida?
No en cap altre lloc és diferent de totes les novel·les, divaga i navega entre la realitat i el surrealisme fins que et troba. I un cop et troba, no et deixa anar. T’atrapa amb la força d’un huracà i et llança disparat cap a una paret de ciment. T’esclafarà, però hi tornaràs. Una vegada i una altra i una altra.
Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu bloc:
https://avegadesllegeixo.blogspot.com/
I per Instagram a:
@emazab
@avegadesllegeixo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada