Autora: Barbara Mary Crampton Pym (Oswestry, Regne Unit, 1913 - Oxford, Regne Unit, 1980)
Editorial: Les Hores
Any de la primera edició: 2021
Llengua original: Anglès
Traducció: Dolors Udina
Gènere: Novel·la contemporània
Número de pàgines: 232
Ens trobem amb quatre protagonistes, companys de feina i en una edat pròxima a la jubilació. Tots quatre, dues dones i dos homes, són persones solitàries sense entorn social ni gairebé familiar. Un llibre escrit a partir d'escenes quotidianes del seu dia a dia.
Tot i que comparteixen moltes coses no tenen una relació estreta i això ens porta a avaluar els llaços afectius propis, o com a mínim a mi m'ha passat. Considero que tinc una vida social prou àmplia però m'ha fet pensar en aquelles persones que no tenen amb qui compartir la vellesa. L’Edwin, en Norman, la Letty i la Marcia són persones a les quals la societat els gira l'esquena o bé senten que la gent s'apiada d'ells.
És una història trista, però no així la novel·la que va fluint i fins i tot es permet algun punt sarcàstic. M'ha recordat les novel·les de Kent Haruf on s'explica vides tristes però sense dramatitzar.
I vosaltres, us considereu persones solitàries o teniu por a arribar soles a la vellesa?
Sinopsi:
L’Edwin, en Norman, la Letty i la Marcia treballen a la mateixa oficina de Londres, superen la seixantena i estan a punt de jubilar-se. No tenen parella i no viuen amb cap membre de la seva família propera, però pateixen el mateix problema: la soledat.
Mentre han estat treballant junts, cap dels quatre no ha cedit a l’impuls humà de conèixer els altres i establir-hi una relació d’amistat. I quan arriba la jubilació de les dues dones del quartet, la seva quotidianitat canvia.
D’una manera entranyable, punyent, satírica i amb molt d’humor, Pym ens condueix a través de les petites vides dels protagonistes i de la façana que han aixecat per defensar-se del món exterior. Tanmateix, hi ha un optimisme obstinat en els seus personatges, que els permetrà trobar, de diferents maneres, una mena d’esperança.
L’enginy i la sensibilitat de Barbara Pym són els aspectes més brillants de Quartet de tardor.
Aquesta novel·la és un advertiment contra el fet de deixar que la nostra vida sigui massa petita i privada.
Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu blog:
https://avegadesllegeixo.blogspot.com/
I per Instagram a:
@emazab
@avegadesllegeixo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada