Editorial: Amsterdam/ Alpha Decay
Any de la primera edició: 2019
Llengua original:
francès
Traducció: Montserrat Solé Serra
Gènere: Autobiografia
Número de pàgines: 86
“Cinc anys després de l’arribada a Suïssa, parlo francès, però encara no el llegeixo. Em converteixo en una analfabeta. Jo, que als quatre anys ja sabia llegir”.
Havia sentit a parlar d’Agota Kristof perquè en vàries ocasions m’han recomanat el seu llibre Claus i Lucas, que encara tinc pendent, però no coneixia la seva vida, de la qual en aquest llibre ens explica onze fragments, bàsicament, el seu exili a Suïssa. Una nova vida en un nou país i amb una llengua nova.
Tot i ser un llibre curt, l’autora ens detalla molt bé les situacions i els sentiments, amb el seu estil sec i tallant. La pèrdua del sentiment de pertinença a un poble, els inicis a Suïssa, l’aprenentatge de la llengua, primer oral i després escrita: “Algú es torna escriptor escrivint amb paciència i tenacitat, i sense perdre mai la fe en allò que escriu”.
El llibre publicat per Amsterdam acaba amb una interessant conversa entre Agota Kristof i Riccardo Benedettini que us recomano de veritat.
He d’agrair l’exemplar del llibre a l’Illa de Llibres pel seu concurs de lots de la panera de llibres que vaig guanyar ;)
Coneixíeu l’autora? Heu llegit Claus i Lucas?
Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu bloc:
https://avegadesllegeixo.blogspot.com/
I per Instagram a:
@emazab
@avegadesllegeixo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada