'Arquitectures Empeltades/Grafting
Architecture'
El projecte va
representar Catalunya als 'Eventi Collaterali' de la 14a Biennal d'Arquitectura
de Venècia al 2014.
La mostra vol fer evidents els canvis que s'estan produint
a l'arquitectura contemporània catalana i mostrar exemples d'una manera de fer
que actualitza la tradició viva i la projecta cap al futur.
Entre els 16 edificis de
les darreres dècades d'arreu que Catalunya que formen la mostra, trobem l'Espai transmissor del túmul/dolmen
megalític, a Seró, Artesa de Segre. De Toni Gironès (2007-2013). Premi FAD d'arquitectura 2013.
En aquest enllaç podeu consultar les 16 obres d''Arquitectures empeltades'.
CONCEPTE
Arquitectures Empeltades
Empeltar consisteix en inserir una part d'un arbre proveïda d'una o més gemmes en una branca o tronc d'un altre arbre de manera que s'estableixi entre ambdós una unió permanent. Tal com el viticultor que empelta el peu del cep arrelat a la terra amb l'esqueix de la varietat de raïm desitjada i on, de la unió correcta entre peu i esqueix, se'n deriva la posterior qualitat del raïm i l'excel·lència del vi resultant.
A l'arquitectura podem identificar tota una sèrie de processos que tenen
una gran similitud amb el procediment botànic. Preexistències, físiques o no,
s'empelten de la nova proposta, la qual cosa genera una edifici que recull i
fusiona harmònicament les característiques d'allò existent i d'allò nou.
Aquestes arquitectures empeltades les podem trobar recorrent els segles en una
gran multitud d'exemples. Però és en el darrer quart del S.XX i els inicis del
S.XXI on trobem un gran nombre de projectes en l'arquitectura catalana en què
propostes de diverses tipologies i escales aconsegueixen resultats brillants.
Empeltar transmet la idea d'un organisme nou que combina els punts forts
del seus components originals, i que aquest tingui més vigor que cap d'ells per
separat, una idea de renovació i creixement.
Arquitectures Empeltades parla d'una actitud contemporània, compartida al
llarg del temps per molts projectes, per molts arquitectes, on cada edifici
s'entén des de si mateix, des de la seva singularitat, i que enriqueix
sensiblement el lloc on s'assenta.
L'origen del projecte
l'edifici es remunta a la troballa de les restes d'una construcció prehistòrica
durant la construcció d'una de les canonades de la xarxa de distribució de reg
del sistema Segarra-Garrigues.
Toni Gironès va crear un
edifici cultural amb diferents usos, amb els materials de la zona i en plena
consonància amb el paisatge agrícola que l'envolta.
"A la sala de les
antigues esteles s'hi entra amb un recorregut en espiral i amb un pendent
gairebé imperceptible", explica Gironès sobre el recorregut per l'interior
de l'edifici.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada