L'Anton Not ens ha preparat uns apunts per encaminar la lectura i el debat sobre la novel·la que llegim aquest mes al Club de lectures de la biblioteca.
Club de lectura de la Biblioteca Joan Maluquer. Artesa de Segre.
21 d’octubre de 2010
Muriel Barbery: L’elegància de l’eriçó, traducció del francès d’Anna Torcal i Salvador Company, Edicions 62 (El Balancí, 569), Barcelona, 292 pàgs.
21 d’octubre de 2010
Muriel Barbery: L’elegància de l’eriçó, traducció del francès d’Anna Torcal i Salvador Company, Edicions 62 (El Balancí, 569), Barcelona, 292 pàgs.
Muriel Barbery fotografiada per Elena Guerrero l’11 de setembre de 2009 (http://www.flickr.com/photos/10022299@N08/3916212431/)
Algunes idees per encaminar la lectura i el debat sobre una novel·la que ha estat un èxit entre un gran nombre de lectors.
- Contrast entre “alta cultura” i “baixa cultura” o cultura popular. Renée admira a la vegada la literatura russa del segle XIX (Anna Karenina és la seva novel·la de capçalera) i el cinema comercial de Hollywood (creu que la pel·lícula La caza del octubre rojo és un exemple perfecte de tècnica narrativa).
- El valor del diàleg. Muriel Barbery és professora de filosofia. El diàleg és una forma clàssica de la filosofia occidental. La novel·la és un intercanvi dialògic entre Paloma i Renée, dues dones separades per l’edat i per diferències econòmiques de classe social, que d’aquesta manera revaloritzen la seva concepció de l’amistat, la vida, el món.
- La cultura com a lligam entre els individus. El que tenen en comú Paloma i Renée és la cultura (literatura, art, cinema). Des que a finals del segle XIX es va iniciar l’anomenat procés de secularització, la funció de relligament entre la població que acomplia la religió, va passar a raure en la cultura.
- La fascinació per orient, per la cultura i l’estètica oriental per alguns valors contraris a l’occidental: pau, tranquil·litat, enfront de la velocitat i la urgència occidental. L’escriptor japonès Junichirô Tanizaki va escriure el 1933 un assaig clàssic sobre estètica japonesa en què parla sobre disseny d’interiors, ebenisteria, gastronomia, maquillatge, arquitectura, cinema, literatura... i troba que el que tenen en comú totes les arts i oficis elaborats a la manera oriental és la subtilesa i els matissos:
La bellesa és un concepte que emana sempre de la realitat, i així devia ser com els nostres avantpassats, obligats a viure en estances fosques, van descobrir la bellesa de les ombres i, amb el temps, van començar a fer servir aquestes ombres amb un objectiu estètic. De fet, la bellesa d’una habitació japonesa només depèn del joc d’ombres més o menys intenses que s’hi produeix; no necessita res més. Els occidentals que veuen la simplicitat d’una cambra japonesa se’n sorprenen i perceben l’espai com un àmbit de parets grises i desproveït d’ornamentació (...) interpretació que demostra que no han entès el misteri de les ombres.
Algunes idees per encaminar la lectura i el debat sobre una novel·la que ha estat un èxit entre un gran nombre de lectors.
- Contrast entre “alta cultura” i “baixa cultura” o cultura popular. Renée admira a la vegada la literatura russa del segle XIX (Anna Karenina és la seva novel·la de capçalera) i el cinema comercial de Hollywood (creu que la pel·lícula La caza del octubre rojo és un exemple perfecte de tècnica narrativa).
- El valor del diàleg. Muriel Barbery és professora de filosofia. El diàleg és una forma clàssica de la filosofia occidental. La novel·la és un intercanvi dialògic entre Paloma i Renée, dues dones separades per l’edat i per diferències econòmiques de classe social, que d’aquesta manera revaloritzen la seva concepció de l’amistat, la vida, el món.
- La cultura com a lligam entre els individus. El que tenen en comú Paloma i Renée és la cultura (literatura, art, cinema). Des que a finals del segle XIX es va iniciar l’anomenat procés de secularització, la funció de relligament entre la població que acomplia la religió, va passar a raure en la cultura.
- La fascinació per orient, per la cultura i l’estètica oriental per alguns valors contraris a l’occidental: pau, tranquil·litat, enfront de la velocitat i la urgència occidental. L’escriptor japonès Junichirô Tanizaki va escriure el 1933 un assaig clàssic sobre estètica japonesa en què parla sobre disseny d’interiors, ebenisteria, gastronomia, maquillatge, arquitectura, cinema, literatura... i troba que el que tenen en comú totes les arts i oficis elaborats a la manera oriental és la subtilesa i els matissos:
La bellesa és un concepte que emana sempre de la realitat, i així devia ser com els nostres avantpassats, obligats a viure en estances fosques, van descobrir la bellesa de les ombres i, amb el temps, van començar a fer servir aquestes ombres amb un objectiu estètic. De fet, la bellesa d’una habitació japonesa només depèn del joc d’ombres més o menys intenses que s’hi produeix; no necessita res més. Els occidentals que veuen la simplicitat d’una cambra japonesa se’n sorprenen i perceben l’espai com un àmbit de parets grises i desproveït d’ornamentació (...) interpretació que demostra que no han entès el misteri de les ombres.
- Crítica a determinades formes de vida occidentals. La mare de Paloma és una dona casada infeliç que sobreviu gràcies a la medicació psiquiàtrica. La seva germana és una adolescent superficial només preocupada per la imatge. El pare és un buròcrata preocupat per la feina i l’ascens social que no dedica temps a la família.
- Els personatges. Ens creiem les protagonistes de la novel·la? Aquest ha estat un dels aspectes més criticats del llibre: Renée és entendridora però és poc versemblant; la maduresa de Paloma també es poc creïble.
- Literatura per a joves, per a adults, per a tots els públics? L’elegància de l’eriçó ha estat considerada com una novel·la per a adolescents, o fins i tot com un text preparat específicament per ser treballat als instituts: un repàs a algunes idees de la història de la filosofia i una mica de conflicte emocional per enganxar.
- El còmic com una forma cultural de primer ordre. Paloma admira el còmic japonès. La bandé dessiné francesa i el manga japonès formen part del teixit cultural dels seus respectius països en major mesura que en l’estat espanyol. A França, els còmics de Tintin formen part dels programes de lectura escolar des de fa anys. Jiro Taniguchi és el seu autor de còmic japonès preferit.
- Els personatges. Ens creiem les protagonistes de la novel·la? Aquest ha estat un dels aspectes més criticats del llibre: Renée és entendridora però és poc versemblant; la maduresa de Paloma també es poc creïble.
- Literatura per a joves, per a adults, per a tots els públics? L’elegància de l’eriçó ha estat considerada com una novel·la per a adolescents, o fins i tot com un text preparat específicament per ser treballat als instituts: un repàs a algunes idees de la història de la filosofia i una mica de conflicte emocional per enganxar.
- El còmic com una forma cultural de primer ordre. Paloma admira el còmic japonès. La bandé dessiné francesa i el manga japonès formen part del teixit cultural dels seus respectius països en major mesura que en l’estat espanyol. A França, els còmics de Tintin formen part dels programes de lectura escolar des de fa anys. Jiro Taniguchi és el seu autor de còmic japonès preferit.
[1] Junichirô Tanizaki: Elogi de l’ombra, traducció del japonès d’Albert Nolla, Angle (El Far, 2), Barcelona, 2006, pàgs. 41-42
- Qui és/ qui són els eriçons del títol? Us sembla que és elegant l’eriçó? L’animal és recobert de punxes defensives, però per dins és tendre.
Per seguir llegint:
- El carrer Grenelle, on se situa l’edifici on transcorre l’acció de la novel·la és un carrer il·lustre de París que compta amb la seva pròpia pàgina a Wikipedia: http://fr.wikipedia.org/wiki/Rue_de_Grenelle
- La novel·la ha generat opinions contràries:
En mi opinión, lo único que pretende Muriel Barbery con este libro es mostrarnos lo culta y profunda que es. Aunque en la realidad sea pretenciosa y soporífera hasta la médula.
http://www.cargadadelibros.com/2010/01/14/la-elegancia-del-erizo-muriel-barbery/
Particularment considero que L’elegància de l’eriçó és una novel·la de la qual se’n pot estar parlant durant hores i hores. Les qüestions que es poden plantejar, tant a nivell formal com a nivell temàtic, són nombroses i força variades
http://tertuliapsicoanalisiliteratura.blogspot.com/2010/01/lelegancia-de-lerico-de-muriel-barbery.html
Fotografies d’Stéphane Barbery, extretes de la web oficial de l’escriptora:
http://muriel.barbery.net
- El carrer Grenelle, on se situa l’edifici on transcorre l’acció de la novel·la és un carrer il·lustre de París que compta amb la seva pròpia pàgina a Wikipedia: http://fr.wikipedia.org/wiki/Rue_de_Grenelle
- La novel·la ha generat opinions contràries:
En mi opinión, lo único que pretende Muriel Barbery con este libro es mostrarnos lo culta y profunda que es. Aunque en la realidad sea pretenciosa y soporífera hasta la médula.
http://www.cargadadelibros.com/2010/01/14/la-elegancia-del-erizo-muriel-barbery/
Particularment considero que L’elegància de l’eriçó és una novel·la de la qual se’n pot estar parlant durant hores i hores. Les qüestions que es poden plantejar, tant a nivell formal com a nivell temàtic, són nombroses i força variades
http://tertuliapsicoanalisiliteratura.blogspot.com/2010/01/lelegancia-de-lerico-de-muriel-barbery.html
Fotografies d’Stéphane Barbery, extretes de la web oficial de l’escriptora:
http://muriel.barbery.net
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada