El passat 9 de març varem trobar-nos per parlar del llibre "Les Veus del Pamano" de Jaume Cabré. En aquesta ocasió la reunió es va avançar a 2/4 de 9 del vespre en comptes de les 10 de la nit com era habitual. El canvi d'horari ha estat ben rebut pels tertulians.Fitxa tècnica
Les veus del Pamano
Jaume Cabré i Fabré
Temàtica: narrativa
Editorial : La Butxaca
ISBN 978-84-9686-334-7
Pàgines 624Premi de la Crítica, 2005.
Premi El setè cel, 2007.
Biografia Jaume Cabré
Text de contraportada
La Tina, una pacífica mestra i fotògrafa que treballa en una escola de Sort, fa unes fotografies d’un vell edifici escolar del poble de Torena que és a punt de ser enderrocat. Un simple gest. Clic. I ja està. El lector anirà descobrint pàgina a pàgina, les conseqüències d’aquest fet aparentment banal.Els anys quaranta, el maquis, la misèria moral del franquisme, les covardies personals i col·lectives, les heroïcitats més impensables que es van esdevenir al Pirineus pallaresos d’ençà que les tropes franquistes van arrasar amb inusitada ferocitat aquella zona durant la guerra civil i els esforços per oblidar, tergiversar o recordar obstinadament els fets, desemboquen a començaments del segle vint-i-u i interpel·len els personatges que, al cap de tant de temps, es decideixen a tibar la manta de la Història.
La propera reunió del club serà el dimecres 27 d'abril a 2/4 de 9 del vespre i parlarem del llibre "El sueño del Celta" de Mario Vargas Llosa, Premi Nobel de Literatura 2010.
Aquesta novel·la històrica és una mena de crònica periodística, que se serveix de la ficció per relatar la terrible explotació colonial d'Àfrica i Amèrica -Congo i Perú-. Els fets centrals narrats en El somni del Celta , són: la esclavització, la tortura, l'explotació sense misericòrdia i la mort, dels indígenes del Congo i Perú, tot això motivat per la ferotge cobdícia de companyies mercantils que havien subornat i corromput a les estructures socials, polítiques i administratives dels seus respectius països. Vargas Llosa descriu els viatges i els informes oficials de Roger Casement com a cònsol del Govern Britànic, que li atorgà les màximes condecoracions, i que, tanmateix, el condemna a mort quan Casement, com irlandès que és, dóna suport a la revolta del seu poble contra la Corona Britànica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada