La
Biblioteca Joan Maluquer i Viladot i l’Ajuntament d’Artesa de Segre convoquen
el 31è Premi de Narrativa Breu.
BASES 31è PREMI NARRATIVA BREU
La
Biblioteca Joan Maluquer i Viladot i l’Ajuntament d’Artesa de Segre convoquen
el 31è Premi de Narrativa Breu.
Un jeroglífic és un enigma. Consta d’una pregunta o frase introductòria que el lector ha de contestar o completar interpretant els símbols, lletres o paraules que hi ha dins el requadre.
Autor : Henning Mankell (Estocolm, 1948 – Göteborg, 2015)
Editorial: Tusquets
Any de la primera edició: 2008
Llengua original: Anglès
Traducció: Amanda Monjonell Mansten
Gènere: Novel·la policíaca
Número de pàgines: 312
Aquest és el primer títol de la sèrie de l’inspector Kurt Wallander que llegeixo.
El personatge de l’inspector m’ha transportat en el temps, ja que no té res a veure amb la perfecció dels protagonistes actuals, és un senyor solitari, amb problemes personals, abandonat per la dona i la filla, amb un pare amb problemes de salut.
A banda del cas que s’investiga, en aquest primer llibre es fa una introducció als personatges i a les localitzacions, les descripcions son molt acurades (però sense excessos).
Mankell aprofita la novel·la per fer una crítica de la societat nòrdica de la època, o bé aprofita la seva crítica per escriure una novel·la, ja que les dues coses són igual d’importants en el llibre. Una societat tancada, que no està acostumada a conviure amb nouvinguts i que responsabilitza als estrangers dels problemes que tenen.
Us el recomano perquè m’ha semblat, per això que us he explicat, un llibre molt complert.
Què us agrada més, els
herois o els antiherois? A mi depèn del context, però en aquest cas el
personatge de Wallander, que seria com un antiheroi, està molt ben triat.
Autora: : Irene Solà (Malla, 1990)
Editorial: Anagrama
Any de la primera
edició:
2019
Llengua original: Català
Gènere: Ficció contemporània
Número de pàgines: 192
Irene Solà ens explica a través de diferents veus, com si fos una llegenda o un conte, una història entrellaçada de vides i de morts. M’ha encantat i m’ha semblat molt i molt original, no la història en sí, però sí aquestes veus de les que us parlo, a més de ser veus de personatges humans, són veus d’elements naturals, el llamp o les trompetes de la mort per posar algun exemple.
Està tan ben relatat que et sents part de la història, de la natura, de les muntanyes, de la llegenda. Fa l’efecte d’estar escrit amb el cor, és una novel·la intimista amb personatges profunds.
Crec que és un bon resum dir que es tracta d’una història senzilla narrada amb uns recursos literaris que la fan molt gran.
I vosaltres, l’heu llegit? Us agrada la muntanya? A mi sí, molt més que la platja ;)