Dilluns 13 de novembre de 2017
19.00 hores
Àrea Activitats Biblioteca
La biblioteca se suma als actes de la Marató de TV3, en aquesta edició dedicada a les malaties infeccioses.
Les malalties infeccioses són la causa d'1 de cada 3 morts al món i són un problema important
de salut pública. Estan causades per microorganismes patògens
(bacteris, virus, fongs i protozous) que entren al cos i es multipliquen fins
que produeixen la malaltia.
Cada microorganisme s'instal·la i prolifera
en un lloc diferent del cos humà, depenent de la seva via d'entrada i
característiques. Les persones que porten pròtesis ortopèdiques o vàlvules
cardíaques o neurològiques tenen un risc afegit de tenir infeccions
oportunistes en aquests dispositius permanents.
La majoria de malalties infeccioses es transmeten d'uns individus als altres i poden
afectar qualsevol persona.
Tothom tindrà unes quantes infeccions al llarg
de la seva vida. La majoria són lleus, però algunes són molt greus i poden portar a la mort de manera ràpida.
Infeccions comunitàries freqüents
Són les infeccions que normalment es curen
sense problemes però, segons l'edat i l'estat de salut previ del malalt, també
poden complicar-se molt i provocar la mort.
Inclou malalties com la pneumònia, la grip, la gastroenteritis o les infeccions urinàries.
Infeccions comunitàries greus o d'especial
risc de contagi
Són malalties més greus i amb un potencial
perill de contagi que pot afectar la comunitat. En aquest grup hi ha infeccions
com la meningitis, la tuberculosi, l'hepatitis, la
infecció pel VIH o les
malalties de transmissió sexual.
Sèpsia
La sèpsia es produeix quan una infecció localitzada s'escampa i passa a la sang, arriba a d'altres òrgans, provoca
una resposta inflamatòria exagerada, una fallada multiorgànica i, en molts
casos, la mort. Als malalts que es recuperen d'una sèpsia sovint els queden
seqüeles importants.
A Catalunya moren 10 persones cada
dia per sèpsia greu. És la
primera causa de mort per infecció al món.
Infeccions nosocomials
Les infeccions nosocomials són les infeccions relacionades amb l'assistència
sanitària o amb les cures de la salut.
Afecten sobretot pacients postquirúrgics,
els que porten dispositius temporals com catèters vasculars, sondes urinàries o
aparells de ventilació assistida.
També hi ha les infeccions oportunistes que
afecten persones immunodeprimides. Aquestes infeccions poden arribar a causar
la mort dels malalts de càncer o la pèrdua d'un òrgan als pacients
trasplantats.
Infeccions emergents i del viatger
Les emergents són les malalties que aquí ja
s'havien controlat a través de la vacunació, i les del viatger són les
originàries d'altres llocs del món. Són un grup d'infeccions que va en augment.
Les emergents són malalties com el xarampió, la tos ferina o la diftèria, i les
importades són infeccions com la
malària, el dengue,
el Zika o la malaltia de Chagas, que es
transmeten a través d'insectes.
LA LLUITA
Els experts en salut assenyalen que per fer
front a les infeccions disposem de:
EL SISTEMA IMMUNITARI: el cos humà compta amb un sistema de defenses propi
que quan detecta l'entrada de microorganismes patògens s'organitza per
combatre'ls i eliminar-los.
LES VACUNES: ajuden el sistema immunitari a crear noves defenses
contra un microorganisme concret. Injectant el microorganisme mort, afeblit o
fragmentat, s'aconsegueix que el cos hi respongui fabricant anticossos, que
recordi com defensar-se en cas de reinfecció i que eviti la malaltia.
Amb la vacunació comunitària s'ha aconseguit
controlar i pràcticament erradicar infeccions que havien tingut índexs de
mortalitat molt elevats.
ELS ANTIBIÒTICS: eliminen els bacteris que provoquen les infeccions
greus. Des que Alexander Fleming
va descobrir la penicil·lina, el 1928, els antibiòtics han salvat milions de
vides.
Actualment hi ha antibiòtics per combatre
gairebé tots els tipus de bacteris, però els microorganismes també lluiten per
defensar-se i van mutant per intentar sobreviure. Amb el temps, alguns
bacteris han desenvolupat resistències i costa trobar antibiòtics que els
eliminin.
L'ús generalitzat, i de vegades incorrecte,
dels antibiòtics ha fet que cada vegada hi hagi més bacteris resistents i això,
a la llarga, pot acabar suposant un greu problema de salut pública.
Hi ha experts que afirmen que si no es fa
més recerca i no es troben noves molècules, l'any 2050 les infeccions produïdes per bacteris resistents als
antibiòtics podrien arribar a causar 10 milions de morts l'any al món,
una xifra semblant a la d'abans del descobriment de la penicil·lina.
LA PREVENCIÓ
Què podem fer, segons els metges?
La millor manera de prevenir les infeccions
és evitar el contagi. Només cal seguir uns quants hàbits molt senzills:
-Si esteu malalts no heu d'anar a l'escola
ni a treballar. Per la vostra salut i per no encomanar ningú altre.
-Conserveu i manipuleu correctament els
aliments. Renteu bé fruites i verdures.
-Beveu aigua d'ampolla quan viatgeu a països
on l'aigua pot estar contaminada.
-Si us feu una ferida, netegeu-la de seguida
amb aigua i sabó.
- Per evitar el risc d'infecció per
transmissió sexual utilitzeu correctament el preservatiu.
- Si esternudeu o tossiu, poseu-vos el colze
davant la boca, mai la mà (podeu tocar altres persones i transmetre la
malaltia)
I el consell més fàcil i el més eficaç:
renteu-vos les mans molt sovint amb aigua i sabó o amb una solució alcohòlica.
A casa i a l'hospital.
La higiene de mans salva vides.
EL FUTUR
De cara al futur, la recerca encara té molts
reptes importants: s'han de trobar noves eines de diagnòstic ràpid que permetin
fer un tractament immediat, s'han de descobrir nous antibiòtics capaços de
combatre els bacteris resistents, s'han d'aconseguir noves vacunes...
Tot el que calgui per poder curar un grup de
malalties que afecten tothom.
Cal seguir avançant en la investigació i per
això l'edició de La Marató
de TV3 i Catalunya Ràdio d'aquest any estarà dedicada a les malalties infeccioses. Com
sempre, t'hi esperem.
El dimecres 15 de novembre de 2017 a les 20.00h,
ens reunirem a la biblioteca per parlar del llibre que hem llegit aquest mes. 
