dilluns, 21 de març del 2022

ENDEVINA EL MOT AMAGAT Seràs aquí dimarts que ve?

Un jeroglífic és un enigma. Consta d’una pregunta o frase introductòria que el lector ha de contestar o completar interpretant els símbols, lletres o paraules que hi ha dins el requadre.
 
El resultat de la interpretació és una seqüència ordenada de lletres que, llegides en el mateix ordre i sense treure’n ni afegir-ne cap, forma la resposta al jeroglífic, tot i que les lletres s’hagin agrupar d’una altra manera. No hi compten ni els accents ni els apòstrofs.

Aquesta proposta ha estat possible gràcies a Jordi Esteban, conegut per la creació d'activitats ludicolingüístiques (jeroglífics, mots encreuats, jocs per aprendre català...).

 

divendres, 18 de març del 2022

LES RECOMANACIONS DE L’EVA La història de la nostàlgia de Natàlia Romaní

Autora: Natàlia Romaní (Tarragona, 1967)

Editorial: Univers

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 451

Univers és un segell editorial del Grup Enciclopèdia que publica ficció i no ficció en català, i a ells els he d'agrair l'enviament d'aquest exemplar. 

He de començar la ressenya dient que La història de la nostàlgia m'ha semblat una novel·la escrita per una persona culta, i els personatges que crea també són tots molt cultes, per tant, el llibre és molt interessant.

Hi ha hagut algunes parts, com les explicacions de l'escriptor Claudio Magris, que m'han semblat una mica complexes. Fa servir unes reflexions massa profundes per mi, però, per contra, el viatge que fan plegats amb la Sarah m'ha permès aprofundir més en una part de la història que només coneixia de passada, la del conflicte dels Balcans. També parla de la Viena nazi, entre altres fets.

És un llibre on es barregen molts gèneres, hi ha molta conversa, retalls dels dietaris dels protagonistes i coprotagonistes, i també cartes, ens parla d'amor, d'amistat, de guerra, de literatura, de filosofia, de psicologia, tot lligat d'una manera molt acurada.

Si el que busqueu és un llibre àgil aquest no és el moment de llegir-lo, perquè cal fer-ho de manera pausada per poder-lo assimilar bé. Però si voleu llegir un llibre bo, molt bo, ben escrit i molt interessant no el deixeu escapar perquè el gaudireu.

Heu llegit alguna vegada un llibre que us hagi fet sentir cultes? 😅

Sinopsi:

La Universitat de Pembroke és el punt d'inici d'aquesta història, el lloc on convergeixen les vides de la Laura, en David i la Sarah, origen d'un conflicte entre la passió i la lleialtat, l'amor i l'amistat. Relat d'aquest triàngle, La història de la nostàlgia és la crònica d'un viatge en què el lector visitarà els arxius plens de pols de les cases de Park Slope, a Brooklyn, compartirà tertúlies al Cafè de San Marco de Trieste i recorrerà les carreteres de Croàcia i Sèrbia fins als confins més remots del vell continent, resseguint el curs del Danubi de la mà de Claudio Magris.

Feta de realitat i ficció, de cròniques, diaris i entrevistes, La història de la nostàlgia traça la geografia sentimental d'un territori i d'un temps perduts en la memòria, i intenta trobar la manera d'aferrar-nos a la vida, sense que aquesta ens sotmeti a la seva voluntat, ja que... Com és possible mantenir-se íntegre i noble, bo, quan el vent de la Història bufa sense pietat?

Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu bloc:

https://avegadesllegeixo.blogspot.com/

I per Instagram a:

@emazab

@avegadesllegeixo

 

dimarts, 15 de març del 2022

Dia Mundial de la Poesia. Lectura en diferents llengües del poema Les dones i els dies de Gabriel Ferrater

La biblioteca celebra el Dia Mundial de la Poesia amb la lectura en diferents idiomes d'un poema de Gabriel Ferrater, Les dones i els dies, el dilluns, 21 de març, a les set del vespre, a l’Àrea d’Activitats de la Biblioteca.

La Unesco va declarar el dia 21 de març Dia Mundial de la Poesia, per celebrar-ho, la Institució de les Lletres Catalanes -amb la col·laboració de diverses entitats públiques i privades-, celebra cada any  una gran festa de la paraula i les lletres i fomenta tot un seguit d'iniciatives, presencials i/o a través de la xarxa, arreu dels territoris de parla catalana.

Des de la ILC es fa la tria d'un autor/a a qui se li encarrega un poema que és traduït a nombroses llengües, mostrant la riquesa mundial de la poesia en un joc de tornaveu poètic de gran extensió territorial (amb celebració d'Alacant a L'Alguer, i de la Franja a Puigcerdà).

El poeta Gabriel Ferrater és l'escollit d'enguany i el poema porta per títol: Les dones i els dies.

Si puc

Alguna cosa ha entrat

dins algun vers que sé

que podré escriure, i no

sé quan, ni com, ni què

s’avindrà a dir. Si puc

te’l duré cap a tu.

Que digui els teus cabells

o l’escata de sol

que et tremola a aquesta ungla.

Però potser no sempre

tindré del tot present

el que ara veig en tu.

He sentit el so fosc

d’una cosa que em cau

dins algun pou. Quan suri,

he de saber conèixer

que ve d’aquest moment?

               Gabriel Ferrater, Si puc. Barcelona, J. Horta, 1962, p. 13.

 

Gabriel Ferrater va créixer entre la ciutat de Reus, on va néixer el 20 de maig del 1922, i la casa que els seus pares tenien al camp, a l’Almoster. El 1937 la família es va establir uns mesos a Barcelona i després uns anys a França, a la zona de Bordeus (1938-1941). Va tornar a Reus, però a partir del suïcidi del seu pare (1951) es va establir a Barcelona. El 1963 va passar-lo a l’estranger, a París i a Londres primer i després mig any a Hamburg. En tornar es va instal·lar a Montgat i, des del 1965, a Sant Cugat del Vallès, on es va suïcidar el 22 d’abril del 1972.