LES RECOMANACIONS DE L’EVA 4 3 2 1 de Paul Auster

 Autor: Paul Auster (Nova Jersey, 1947)

Editorial: Seix Barral

Any de la primera edició: 2017

Llengua original: Anglès

Traducció: Benito Gómez Ibáñez

Gènere: Novel·la contemporània

Nombre de pàgines: 960

Feia temps que volia tornar a llegir alguna cosa de Paul Auster i, tot i que no m'agraden els llibres molt llargs, em vaig decidir per 4 3 2 1 😅

Els llibres que havia llegit anteriorment (La trilogia de Nova York, Bogeries de Brooklyn, Un home a les fosques, Invisible o Diari d'hivern) m'havien agradat molt, fins al punt que era un dels meus autors de referència, per això vaig animar-me amb aquest "totxo", però aquest cop no ha estat així.

Tot i que el llibre té una crítica molt bona a mi se m'ha fet pesat i no he aconseguit entrar-hi del tot. Partint d'una mateixa data ens presenta les quatre vides diferents que hauria pogut viure l'Archie, des de la infància fins a la joventut per explicar-nos com l'atzar o la genètica poden afectar la vida de cada persona.

La idea em sembla bona, però el mateix explicat sense tants detalls m'hauria agradat més, pel meu gust és massa descriptiu, en excés. No cal que s'enumerin totes les assignatures d'una carrera (totes!), per exemple.

Com a resum, és un llibre amb l'empremta de l'autor però, pel meu gust massa dens i no l'aconsello a qui no hagi llegit res seu amb anterioritat.

Coneixeu l'obra de Paul Auster? Què en penseu?

Sinopsis:

El único hecho inmutable en la vida de Ferguson es que nació el 3 de marzo de 1947 en Newark, Nueva Jersey. A partir de ese momento, varios caminos se abrirán ante él y le llevarán a vivir cuatro vidas completamente distintas, a crecer y a explorar de formas diferentes el amor, la amistad, la familia, el arte, la política e incluso la muerte, con algunos de los acontecimientos que han marcado la segunda mitad del siglo XX americano como telón de fondo.

¿Y si hubieras tomado un camino diferente en un momento crucial de tu vida? En 4 3 2 1, su primera novela después de siete años, Paul Auster explora de forma magistral los límites del azar y las consecuencias de nuestras decisiones. Porque todo suceso, por mínimo que parezca, abre unos caminos y cierra otros.

«Siento que he estado preparándome toda la vida para escribir este libro», reconocía el autor de La trilogía de Nueva York en una entrevista con el director de cine Wim Wenders. Acogida por los medios como «la mejor novela de Auster» (Harper?s Magazine), estamos ante una obra maestra de la precisión narrativa y la imaginación, llamada a coronar la carrera literaria de uno de los grandes escritores de nuestra época.

Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu bloc:

https://avegadesllegeixo.blogspot.com/

I per Instagram a:

@emazab

@avegadesllegeixo

EXPOSICIÓ Per sucar-hi pa

De l’1 d’octubre al 29 de desembre de 2021

Àrea Activitats de la Biblioteca 

Menjar bé i variat és consell molt ben trobat. I així com hi ha moltes menes de menjars, hi ha moltes menes de llibres suculents que parlen del menjar, del cuinar i de l’atipar-se.

Us convidem a passejar per un carreró de paper on tot hi és tan deliciós que n’hi ha PER SUCAR-HI PA.

Ja veureu que no hi manquen fondes, hostals ni restaurants, perquè cadascú triï el menú que més li convingui, segui a la taula amb qui més li plagui, i s’ompli el pap –o el cabàs--del que més li agradi, tant si són menges exòtiques com nostrades. 

Que vagi de gust!

L’exposició pretén presentar al visitant una mostra representativa del paper que juguen les coses del menjar dins la literatura infantil i juvenil.

Amb aquest objectiu s’ha efectuat una recerca sobre els diferents aspectes amb que es pot presentar el fet de cuinar i de menjar. Si per una banda no hi poden faltar els receptaris, per altra banda també s’hi volia incloure els llibres que permeten conèixer millor els aliments que es porten a taula. I, a més, quantes menes de “taules” i de “menges” estimulen la creació literària, més enllà del que serien els abans esmentats llibres de coneixements o de divulgació.

L’exposició  PER SUCAR-HI PA consta de 9 plafons o banderoles:

1.     PER SUCAR-HI PA: Crèdits i presentació

2.     CAN PA I TRAGO: Presentació d’alguns llibres de creació literària que parlen del que mengen la gent normal i corrent. Per ex: Estic grassonet, i què?

3.     HOSTAL DE L’ALICORN GURMET: Presentació d’alguns llibres de creació literària on s’explica quina mena d’àpats fan els personatges fantàstics. Per ex: Gargantúa

4.     CHEZ LLEPAFILS: Presentació d’alguns llibres de creació literària que parlen de les manies de determinats protagonistes infantils aviciats. Per ex: Xocolovski

5.     TAVERNA DEL NYAM NYAM: Presentació d’alguns llibres de creació literària que parlen d’allò que mengen els animals, pouant especialment de la tradició rondallística. Per ex: Una gana d’òs

6.     KING & QUEEN INN: Presentació d’alguns llibres de creació literària que ens parlen dels àpats i banquets de les famílies reals, en especial amb ocasió de les bodes de prínceps i princeses. Per ex: El rei Carnerstoltes

7.     FOGONS I CASSOLES: Presentació d’alguns llibres que ens parlen de cuines, estris culinaris i cuiners. Per ex: Colecció “Popof i Kokatasca”

8.     EL MERCAT DEL DIJOUS: Presentació d’alguns llibres, tant de creació literària com, sobretot, documentals, que parlen dels ingredients que fem servir per menjar i del mercat on ens avituallem. Per ex: La oruga glotona

9.     PREN NOTA: Presentació d’alguns llibres que presenten receptes accessibles a infants i joves. Per ex: A la cuina amb les tres bessones

 

L'exposició "Amparo Poch i Gascón, el compromís d'una dona lliure" a La Noguera TV.

Els reporters de La Noguera TV han visitat la biblioteca i han fet aquest reportatge sobre l'exposició "Amparo Poch i Gascón, el compromís d'una dona lliure".

L'exposició “Discotheque” de Marcel·lí Ribes a La Noguera TV

EXPOSICIÓ DE PINTURA d'en "Tines" Inquietuds paisatgístiques

Del 27 d'abril al 25 de maig de 2018

Àrea Activitats Biblioteca

INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ 

Dijous 3 de maig de 2018 a les 19.00 hores

El paisatge és una porció d'espai caracteritzada per una combinació d'elements físics, ecològics, biològics, històrics que s'influeixen entre si per configurar l'aspecte que té aquella porció d'espai que estem mirant.

 

Toni Martínez Farré “Tines” (Sabadell, 1957) inicia els estudis d’art a l’Escola Industrial i d’Arts i Oficis de Sabadell en l’especialitat de ceràmica, juntament amb Agustí Puig i tenint com a mestre Josep Maria Brull i Pagès. No és fins que es trasllada a Igualada, el 2004, que es proposa pintar, corprès per la llum de l’Anoia i la Segarra.  En aquest període, assessorat per el pintor Antoni Borrell i Pujol, a Artesa  inicia una nova etapa creativa.

Exposicions individuals:

2015 Llegim..?   (Igualada)

2016 Tasta Lletres  (Cervera)

2016 Casa Usher   (Barcelona)

2017 Slavia   (Borges Blanques)

2017 Fundació Mil.lenari (Vic)

2018 JMMorrós (Igualada)

Col.lectives:

2016 Sala Rusiñol  (Sant Cugat del Vallès)

2017 Abartium  (Calldetenes)

2017 XXII Mostra Internacional D’art Contemporani  (Fundació Claret Barcelona)

2017 XXIII Circuit Artistic Contemporani  (Montesquiu)

Una mirada sincera

Vaig conèixer l’Antoni Martínez ara deu fer una mica més de dos anys. Érem sota la gran figuera del jardí i em va explicar que no feia gaire que es dedicava de manera assídua a la pintura.

Amb tot, les primeres pintures que vaig poder observar ja traspuaven frescor, alegria, desimboltura. Mantenien la figuració com a forma bàsica d’estructuració, però s’hi endevinava una tendència a la taca, a una certa abstracció. Els colors es suportaven els uns als altres per produir una llum intensa. La pinzellada i la taca amples disposaven l’espai de manera segura, neta, clara. Cada cosa era al seu lloc. Res no hi mancava. Res no hi sobrava.

L’evolució ha estat ràpida i en poc temps, en les obres següents, la importància del color i la taca prenen força. Mai no deixa de compondre a partir de la figuració, però deixa pas al predomini de l’abstracció fins a desembocar en l’etapa actual en què aquesta impregna tot l’espai pictòric. Ha estat una evolució ferma, possiblement influïda pels seus mestres o l’observació d’altres pintures, però sense deixar de banda en cap moment un segell personal.

Miró deia que hi ha dues menes de pintura, la bona i la mala pintura. Quan era professor de Belles Arts a Barcelona, la meva preocupació era que als alumnes no els condicionessin en excés en una tendència, una visió de l’art, determinada. Era perillós. Les modes i els prejudicis intel·lectuals o ideològics podien malmetre el tarannà genuí de l’alumne, la seva frescor i espontaneïtat.

Els deia que obrissin les portes i les finestres de la ment i s’alliberessin de la repressió interior i de la pressió externa; que tot fent feina es deixessin anar, que creguessin en ells mateixos. La creativitat i la imaginació arribarien soles. Amb la desinhibició, fins i tot la tècnica es conforma per ella mateixa.

Hi ha qui vol intel·lectualitzar l’art. A mi em sembla, no obstant, que la pintura, com la música, no necessita les paraules. No importa l’estil, no importa el discurs intel·lectual. L’honestedat i la fidelitat al propi sentiment és el que dona força a la creació. La pintura és emoció, parla amb el sentiment; sinó, crec jo, és una altra cosa.

Poques vegades he vist algú que treballés seguint aquests principis, des de tan aviat, amb tanta honestedat. La seva evolució ha estat resplendent, gairebé un miracle fruit de la sinceritat. En Toni té un do natural per la pintura, per la composició i, sobretot, pel color. En poc temps ha passat d’una composició i figuració, diguem-ne clàssica, a una estructuració gairebé abstracte plena de suggeriments. Ha assolit una maduresa pregona gràcies al treball, evidentment, però, sobretot, a la seva capacitat de deslliurar-se dels prejudicis, dels lligams, i de connectar amb el sentiment.

L’emoció impregna la seva tasca i el color n’és l’ariet.

Malgrat la distància expressiva que els separa, estic convençut que Joan Miró, tot observant les obres d’aquest pintor novell d’edat avançada, no dubtaria en assenyalar-les amb l’epítet «bona pintura».

Francesc Viladot

EXPOSICIÓ Com a partir dels llibres de text s'ha explicat la història

Del 9 de març al 26 d’abril de 2018

ÀREA ACTIVITATS BIBLIOTECA

Exposició cedida per l’Antoni Bardavio Novi, director del Camp d’Aprenentatge de la Noguera.

El Camp d’Aprenentatge de la Noguera és un servei educatiu del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya que té la seva seu a Sant Llorenç de Montgai. Ofereix la possibilitat de fer estades de 2 a 5 dies o sortides d’un dia, a l’alumnat dels centres docents d’educació infantil, primària i secundària de Catalunya a les instal·lacions situades a Sant Llorenç i a altres espais de la comarca de la Noguera.

EXPOSICIÓ PINTURA RÀPIDA FIRA DE SANT BARTOMEU 2016

EXPOSICIÓ La biomassa forestal i agrícola a Catalunya

 

DILLUNS 13 DE JUNY DE 2016

Àrea Activitats Biblioteca

Conèixer de més a prop els avantatges de l'aprofitament d'aquest recurs i les noves intal·lacions de calderes de biomassa en equipaments d'arreu de Catalunya. 

Aquesta exposició pretén fer-nos reflexionar per tal que fem un ús racional de l'energia.

L'objectiu és plantejar un canvi positiu en tot el planeta per usar l'energia estrictament necessària, juntament amb l'aprofitament dels recursos naturals. 

Actualment el món pateix les conseqüències pel mal ús d'aquest recurs. Un exemple n'és l'ús desproporcionat de l'energia no renovable, i que si no la racionem arribarà a exhaurir-se, ja que consumim més del que la natura pot regenerar. 

Exposició cedida pel Institut Català de l'Energia

EXPOSICIÓ Dones de la plana... dones de la muntanya

De l'11 d'abril al 6 de juny de 2016
ÀREA D'ACTIVITATS DE LA BIBLIOTECA

La dona en les comunitats pre i protohistòriques, des de les aldees neolítiques i les societats megalítiques fins a la civilització ibèrica, a través dels principals projectes desenvolupats pel Grup d’Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida, l’aldea oberta de Minferri (Juneda), el túmul i cista dolmènica de Reguers de Seró (Artesa de Segre), la cova sepulcral de la Senyora de les Muntanyes (Montanissell, Sallent-Coll de Nargó) i la Fortalesa dels Vilars (Arbeca).

Podeu veure en una galeria de fotos els panells  de l'exposició: Dones de la Plana... Dones de la Muntanya i també descarregar-los:

Percepcions de les dones prehistòriques.jpg 15,28 MB 

El megàlit dels Reguers de Seró (Artesa de Segre, la Noguera).jpg 15,06 MB 

L'aldea dispersa de Minferri (Juneda, les Garrigues).jpg 10,67 MB 

La Cova sepulcral de Montanisell (Sallent-Coll de Nargó, Alt Urgell).jpg 16,48 MB 

La dona en el món ibèric La Fortalesa dels Vilars (Arbeca, les Garrigues).jpg

EXPOSICIÓ Arquitectures empeltades

La biblioteca acull del 13 d'abril al 6 de juny de 2016 la mostra:

'Arquitectures Empeltades/Grafting Architecture'

El projecte va representar Catalunya als 'Eventi Collaterali' de la 14a Biennal d'Arquitectura de Venècia al 2014. 

La mostra vol fer evidents els canvis que s'estan produint a l'arquitectura contemporània catalana i mostrar exemples d'una manera de fer que actualitza la tradició viva i la projecta cap al futur.

Entre els 16 edificis de les darreres dècades d'arreu que Catalunya que formen la mostra, trobem l'Espai transmissor del túmul/dolmen megalític, a Seró, Artesa de Segre. De Toni Gironès (2007-2013). Premi FAD d'arquitectura 2013.

En  aquest enllaç podeu consultar les 16 obres d''Arquitectures empeltades'.

CONCEPTE Arquitectures Empeltades

Empeltar consisteix en inserir una part d'un arbre proveïda d'una o més gemmes en una branca o tronc d'un altre arbre de manera que s'estableixi entre ambdós una unió permanent. Tal com el viticultor que empelta el peu del cep arrelat a la terra amb l'esqueix de la varietat de raïm desitjada i on, de la unió correcta entre peu i esqueix, se'n deriva la posterior qualitat del raïm i l'excel·lència del vi resultant.

A l'arquitectura podem identificar tota una sèrie de processos que tenen una gran similitud amb el procediment botànic. Preexistències, físiques o no, s'empelten de la nova proposta, la qual cosa genera una edifici que recull i fusiona harmònicament les característiques d'allò existent i d'allò nou. Aquestes arquitectures empeltades les podem trobar recorrent els segles en una gran multitud d'exemples. Però és en el darrer quart del S.XX i els inicis del S.XXI on trobem un gran nombre de projectes en l'arquitectura catalana en què propostes de diverses tipologies i escales aconsegueixen resultats brillants.

Empeltar transmet la idea d'un organisme nou que combina els punts forts del seus components originals, i que aquest tingui més vigor que cap d'ells per separat, una idea de renovació i creixement.

Arquitectures Empeltades parla d'una actitud contemporània, compartida al llarg del temps per molts projectes, per molts arquitectes, on cada edifici s'entén des de si mateix, des de la seva singularitat, i que enriqueix sensiblement el lloc on s'assenta.

Espai transmissor del túmul/dolmen megalític de Seró de Toni Gironès.

L'origen del projecte l'edifici es remunta a la troballa de les restes d'una construcció prehistòrica durant la construcció d'una de les canonades de la xarxa de distribució de reg del sistema Segarra-Garrigues. 

Toni Gironès va crear un edifici cultural amb diferents usos, amb els materials de la zona i en plena consonància amb el paisatge agrícola que l'envolta.

"A la sala de les antigues esteles s'hi entra amb un recorregut en espiral i amb un pendent gairebé imperceptible", explica Gironès sobre el recorregut per l'interior de l'edifici.